Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Confinament i internet, un mar de creativitat

L’art no descansa i segueix fent camí dia rere dia. La incertesa d’aquesta crisi ha portat la creativitat i la necessitat d’expressar-ho tot a través de l’art, com a teràpia per reflexionar i fer crítica d’una situació tan surrealista i inesperada.

Sara Roy. Manresa.

Són moltes les obres d’artistes d’arreu del món que trobem a internet relacionades amb la Covid-19 i és per això, que s’han creat espais com per exemple el The Covid Art Museum (CAM), el primer museu virtual inspirat en la crisi del coronavirus creat per tres amics publicistes de Barcelona, l’Emma Calvo, la Irene Llorca i el José Guerrero, per recollir totes les obres que volten per internet i que tenen un futur efímer. També, il·lustradors, dissenyadors, músics, fotògrafs, poetes,… estan penjant les seves creacions públicament a través dels seus perfils a les xarxes socials o pàgines web.

He estat investigant durant dies i he trobat propostes artístiques d’àmbits ben diferents molt interessants, i a més a més, de proximitat. (Recomano plenament durant aquests dies xafardejar l’Instagram perquè hi trobes continguts culturals realment fascinants). Així que a continuació us mostraré una petita selecció d’obres tant visuals com audiovisuals que han creat artistes catalanes, us presentaré tant a l’artista com la seva obra.

La primera obra que us presento és la de la dissenyadora Laia Xixons. És la creació d’una playlist i el disseny de la seva portada, realment com si fos un disc o un vinil que poguéssim trobar en qualsevol botiga de música. Es tracta d’una obra molt personal, crear playlists és una cosa que l’artista fa sovint, i en aquest cas “els títols de les cançons constitueixen la història de com vaig viure la histèria col·lectiva de la COVID-19 i la meva experiència en quarantena” explica Xixons. També, la dissenyadora afirma que a l’hora de crear aquesta playlist va ser bastant ambiciosa, ja que “era un requisit que encaixes el títol però que la cançó m’agradés, són cançons que ja estan dins de la meva biblioteca personal”. “La vaig crear perquè a mi m’agrada molt recomanar cançons a l’altra gent, compartir el que jo escolto” comenta Xixons que amb la creació d’aquesta obra va trobar l’oportunitat d’enllaçar totes les coses que li agraden “explicar una història a través de música, fer una playlist, fer la portada, que per a mi és el més divertit”, “ho vaig fer per experimentar, per fer alguna cosa diferent del que havia fet fins ara i per veure una mica aveure que sortia” afirma.

“COVID-19. A STORY TOLD THROUGH SONGS by Laia Xixons” Font: laiaxixons.com

La cantant i compositora vilacavallenca Alícia Rey, component del grup Sense Sal, també s’ha sumat al “boom” artístic traient aquesta setmana a la llum una nova cançó on es pregunta “Com farem per tornar a començar?”. Amb la seva dolça veu i amb una base rítmica que no deixa de caminar en tot moment, Rey ens parla del temps que semblava incontrolable i que just ara ha caigut a les nostres mans, “el temps és el que el sistema de l’abans ens robava” reivindica Rey.

Cançó “Tornar” d’Alícia Rey. Font: Canal de Youtube d’Alícia Rey

“Tornar”, que així és com es diu la cançó, va acompanyada d’un video gravat al mateix balcó on va compondre la cançó. “Ara tot comença a tenir sensació de tornar. No sé si recordarem que teníem el temps a les nostres mans i el tornarem a vendre a qualsevol preu” explica Rey. A més a més, la cantant respon a la seva pròpia pregunta, com farà ella per tornar a començar?: “Voldria tornar a començar amb una sèrie de canvis individuals”, “Tenir molt més present l’empremta ambiental de les meves accions. No tornar a caure a l’espiral d’estrès i seguir trobant cada dia l’estona per caminar al bosc”.

Confina(ments) és un projecte artístic creat per sis amigues quasi periodistes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Oneka Anduaga, l’Anna Enrech, la Julia Martínez, la Júlia Oliveras, la Maria Oller i l’Aina Palomer. “Ens vam adonar que durant el confinament estàvem escrivint més, teníem textos i ganes de compartir-ho i fer algo juntes” explica Oller.

View this post on Instagram

__________________________________________________ Aquests dies trobem a faltar moltes coses. En general trobem a faltar tot el que no tenim a l’abast i que ara ens adonem que ens feien ser qui som i compartir el que compartim. Els petits detalls del cap de setmana, en són un exemple. Detalls que a una la fan sentir reconfortada. Detalls que et recorden que per molt que siguis una nòmada barata entre la capital i la petita ciutat que t’ha vist créixer, segueixes sent qui eres. Detalls que sembla que començarem a recuperar aviat. Els pets d’en Pau mentre encara no hem acabat de sopar. Les petites mans de la Laura remenant el gel del gintònic de cada dissabte, amb la palleta de color rosa. Les filosofades d’en Martí mentre enllesteix el risotto que ens ha cuinat, i les cites sense molt sentit d’en Roger, que ell mateix critica. Les ganes de festa reprimides de la Carla, per culpa dels interminables exàmens i la feina al supermercat dels caps de setmana, o “l’estic cansada, ja vindré demà” de l’Aina, que alguna vegada acabem convencent i resulta ser la més xou de totes. Veure de tant en tant a l’Arnau i queixar-nos de tot i de tothom. Trucar a en Nil o en Carles i preguntar què fan amb l’esperança que em diguin “anem a fer una birra, a sopar, i després més birres” per tenir un pla muntat. O acabar fent copes de vi i menjant braves a Girona en companyia d’en Pau. Saludar aquelles persones que no he perdut mai de vista, però tampoc en sé res de la seva vida, i riure quan diem alhora “si mira, aquí fent cap de setmana, s’ha d’aprofitar”. I les conegudes que em trobo cada cap de setmana al bus per tornar a la meva rutina, diferent de la realitat de casa meva, però ben bonica també. Altres persones, altres espais, altres rutines i altres tempos. Però també plens de petits detalls que em fan ser qui sóc. __________________________________________________ Text: Aina Palomer Sitjà Locució: Anna Enrech Calbet

A post shared by Confina(ments) (@confina_ments) on

Ho fan a través d’Instagram i són petites històries que surten de les seves pròpies vivències en confinament i que, al cap I a la fi, ens ocupen a tots i totes, com comenta Oller “si és una cosa que tu sents i que l’escrius segurament vol dir que potser també ho pot sentir algú altre”.

Els textos van acompanyats de vídeos, “les imatges les gravem amb el mòbil a casa, que tinguin relació amb el text i que siguin sobretot quotidianes, ja que els textos són molt del dia a dia” afirma Oller. És un projecte totalment col·laboratiu, el que van decidir fer és que quan una d’elles escrivís un text el locutaria una altra així d’aquesta manera “una altra persona també podia interpretar a la seva manera el text i no només la pròpia persona que l’havia escrit”.

Aquestes són tres de les moltes propostes artístiques i creatives que volten per internet. Propostes que neixen d’una quarantena que ha portat a la introspecció de moltes artistes. A vegades no poder sortir de casa i no rebre imputs externs ens pot portar a la síndrome del full en blanc però hem de reconnectar i d’això els artistes en saben i ens guanyen. La vida ens posa reptes que fan que hàgim de transformar-nos, evolucionar i buscar constants alternatives.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.