Sara Roy. Manresa.
Són moltes les obres d’artistes d’arreu del món que trobem a internet relacionades amb la Covid-19 i és per això, que s’han creat espais com per exemple el The Covid Art Museum (CAM), el primer museu virtual inspirat en la crisi del coronavirus creat per tres amics publicistes de Barcelona, l’Emma Calvo, la Irene Llorca i el José Guerrero, per recollir totes les obres que volten per internet i que tenen un futur efímer. També, il·lustradors, dissenyadors, músics, fotògrafs, poetes,… estan penjant les seves creacions públicament a través dels seus perfils a les xarxes socials o pàgines web.
He estat investigant durant dies i he trobat propostes artístiques d’àmbits ben diferents molt interessants, i a més a més, de proximitat. (Recomano plenament durant aquests dies xafardejar l’Instagram perquè hi trobes continguts culturals realment fascinants). Així que a continuació us mostraré una petita selecció d’obres tant visuals com audiovisuals que han creat artistes catalanes, us presentaré tant a l’artista com la seva obra.
La primera obra que us presento és la de la dissenyadora Laia Xixons. És la creació d’una playlist i el disseny de la seva portada, realment com si fos un disc o un vinil que poguéssim trobar en qualsevol botiga de música. Es tracta d’una obra molt personal, crear playlists és una cosa que l’artista fa sovint, i en aquest cas “els títols de les cançons constitueixen la història de com vaig viure la histèria col·lectiva de la COVID-19 i la meva experiència en quarantena” explica Xixons. També, la dissenyadora afirma que a l’hora de crear aquesta playlist va ser bastant ambiciosa, ja que “era un requisit que encaixes el títol però que la cançó m’agradés, són cançons que ja estan dins de la meva biblioteca personal”. “La vaig crear perquè a mi m’agrada molt recomanar cançons a l’altra gent, compartir el que jo escolto” comenta Xixons que amb la creació d’aquesta obra va trobar l’oportunitat d’enllaçar totes les coses que li agraden “explicar una història a través de música, fer una playlist, fer la portada, que per a mi és el més divertit”, “ho vaig fer per experimentar, per fer alguna cosa diferent del que havia fet fins ara i per veure una mica aveure que sortia” afirma.
La cantant i compositora vilacavallenca Alícia Rey, component del grup Sense Sal, també s’ha sumat al “boom” artístic traient aquesta setmana a la llum una nova cançó on es pregunta “Com farem per tornar a començar?”. Amb la seva dolça veu i amb una base rítmica que no deixa de caminar en tot moment, Rey ens parla del temps que semblava incontrolable i que just ara ha caigut a les nostres mans, “el temps és el que el sistema de l’abans ens robava” reivindica Rey.
“Tornar”, que així és com es diu la cançó, va acompanyada d’un video gravat al mateix balcó on va compondre la cançó. “Ara tot comença a tenir sensació de tornar. No sé si recordarem que teníem el temps a les nostres mans i el tornarem a vendre a qualsevol preu” explica Rey. A més a més, la cantant respon a la seva pròpia pregunta, com farà ella per tornar a començar?: “Voldria tornar a començar amb una sèrie de canvis individuals”, “Tenir molt més present l’empremta ambiental de les meves accions. No tornar a caure a l’espiral d’estrès i seguir trobant cada dia l’estona per caminar al bosc”.
Confina(ments) és un projecte artístic creat per sis amigues quasi periodistes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Oneka Anduaga, l’Anna Enrech, la Julia Martínez, la Júlia Oliveras, la Maria Oller i l’Aina Palomer. “Ens vam adonar que durant el confinament estàvem escrivint més, teníem textos i ganes de compartir-ho i fer algo juntes” explica Oller.
Ho fan a través d’Instagram i són petites històries que surten de les seves pròpies vivències en confinament i que, al cap I a la fi, ens ocupen a tots i totes, com comenta Oller “si és una cosa que tu sents i que l’escrius segurament vol dir que potser també ho pot sentir algú altre”.
Els textos van acompanyats de vídeos, “les imatges les gravem amb el mòbil a casa, que tinguin relació amb el text i que siguin sobretot quotidianes, ja que els textos són molt del dia a dia” afirma Oller. És un projecte totalment col·laboratiu, el que van decidir fer és que quan una d’elles escrivís un text el locutaria una altra així d’aquesta manera “una altra persona també podia interpretar a la seva manera el text i no només la pròpia persona que l’havia escrit”.
Aquestes són tres de les moltes propostes artístiques i creatives que volten per internet. Propostes que neixen d’una quarantena que ha portat a la introspecció de moltes artistes. A vegades no poder sortir de casa i no rebre imputs externs ens pot portar a la síndrome del full en blanc però hem de reconnectar i d’això els artistes en saben i ens guanyen. La vida ens posa reptes que fan que hàgim de transformar-nos, evolucionar i buscar constants alternatives.
{{ comment.text }}