La guerra afecta a tothom, però quan una història toca a prop de casa nostra és quan més s’accentuen els seus efectes. La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha deixat víctimes mortals, gent sense casa i, sobretot, milions de refugiats. I alguns d’ells, gràcies a un projecte que uneix llaços entre Osona i Ucraïna des de fa anys, han arribat fins a Vic. És el cas de la Darina, una noia ucraïnesa que passava els estius a terres osonenques i ara està aquí com a refugiada de guerra.
I així és com la defineix Frederic Lloret, un dels membres de la junta directiva d’Osona amb els Nens. “No són emigrants, són refugiats de guerra”, afirma. En aquests moments, la Darina s’està encarregant d’ajudar els compatriotes que arriben fins a Osona. Realitza tasques de traducció per intentar que els ucraïnesos que no entenen el català o el castellà es puguin comunicar amb la gent que els envolta. Parlem amb ella perquè ens expliqui quina situació està vivint en aquests moments.
Pregunta: Quin és el teu vincle amb Osona amb els Nens en aquests moments?
R: Des d’aquí faig tot el que puc per ajudar al meu país i els meus compatriotes. Bàsicament, intento donar un cop de mà a la gent que arriba, però també a les persones que s’han hagut de quedar allà i estan en perill. De fet, aquest és el vertader problema. La gent que volia fugir i no ha pogut.
P: Què t’explica la gent que es posa en contacte amb tu perquè els ajudis en les tasques de traducció perquè es puguin comunicar?
R: Cada dia m’arriben missatges horrorosos de coneguts o veïns que no poden marxar de ciutats a Kíev. Qualsevol via de comunicació està tallada de la resta del món. És una crisi humanitària molt gran. De fet, l’última cosa que vaig parlar amb els meus veïns era que els russos estan entrant en els apartaments i agafen qualsevol cosa que es troben. Però no només això, també estan matant a gent. I això és horrible. Per desgràcia, rebo molts missatges com aquest.
P: Com ha estat la teva marxa d’Ucraïna?
R: Va ser un viatge molt complicat amb el meu fill, que té 3 anys. Vam fer el viatge els dos sols. Vaig haver de conduir nou hores i caminar amb ell més de 35 quilòmetres per arribar a la frontera. Però tot això no és important, perquè sóc aquí i estic fora de perill amb el meu fill. El més important és la gent que s’ha quedat allà. Hi ha nens i adults que no han pogut marxar. Durant el que portem de guerra, han mort més de 105 infants a mans dels russos i d’això no se’n parla. Aquestes històries haurien d’estar a xarxes socials i que arribin a polítics europeus per tal que puguin donar suport a Ucraïna i a totes les víctimes.
P: Què en penses de la propaganda que s’està fent sobre aquest conflicte?
R: A part de l’ucraïnès, entenc i parlo el rus. Això fa que pugui consumir mitjans russos per veure què diuen sobre tota aquesta situació. La propaganda russa és increïble. L’altre dia, estava mirant un programa de televisió rus on ensenyaven el mapa d’Europa i assenyalaven on anirien després d’envaïr Ucraïna. Això és un problema global que hem d’aturar com sigui.
P: A Espanya hi va haver una polèmica relacionada amb les subvencions d’armes a Ucraïna. Què penses quan apareixen aquestes informacions als mitjans?
R: A mi em sap molt greu. Considero que no és una qüestió només d’Ucraïna. Si el meu país no aconsegueix aturar-lo, Putin serà un problema per tots i potser encara no ha arribat a Occident, però així serà.
P: Tens pensat tornar a casa teva en algun moment?
R: Hi ha una cosa en comú que tota la gent que hem pogut fugir d’Ucraïna i arribar a altres països tenim. Tots, també m’incloc, diem: “Volem tornar a casa”. Tenim unes ganes inimaginables de tornar a les nostres ciutats. No et pots arribar a pensar quant volem que això se solucioni. Som gent treballadora i, evidentment, si aquí podem treballar, ho farem. Però en el moment que estiguin obertes les fronteres per tornar cap a casa, hi haurà una cua enorme per entrar a Ucraïna. Tothom amb qui he parlat té ganes de tornar i reconstruir els nostres pobles i les nostres ciutats.
{{ comment.text }}