Ivet Malé i Judit Hernández. Vic
El passat 21 de març vam donar la benvinguda a la primavera. Així que conseqüentment, el pol·len torna a envair els carrers de casa nostra. Una suau pols groguenca que provoca al·lèrgia a una gran part de la societat, especialment infants i gent gran. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que hi ha d’haver un al·lergòleg per cada 50.000 habitants, però en regions com Catalunya o València hi ha una manca important d’aquests especialistes. Per exemple, a Girona només trobem dos especialistes per una població de 750.000 persones i irònicament, en els darrers anys hi ha hagut un increment important de les al·lèrgies complexes, és a dir, al·lèrgia a més d’un tipus de pol·len.
Aerobiologia de Catalunya. Font: ICTA-UAB
“El pol·len és molt positiu. El podríem descriure com una petita caixeta, dins de la qual s’hi troba un gàmeta masculí. Aquest, ha d’anar a buscar el gàmeta femení per poder fer un fruit i a partir d’aquesta unió, en sorgeixi una nova planta”, afirma Jordina Belmonte, Coordinadora de la Xarxa Aerobiològica, Directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental, Presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural i Professora Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’experta ens recorda que “el pol·len és absolutament necessari i fonamental per la nostra vida”. Si no hi hagués pol·len, no hi hauria fruits ni plantes, i sense aquests dos elements ningú faria la funció d’absorbir el CO₂per deixar anar Oxigen. Així doncs, sense el pol·len no seria possible la nostra supervivència.
“El pol·len és absolutament necessari i fonamental per la nostra vida” Jordina Belmonte, Coordinadora de la Xarxa Aerobiològica, Directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental, Presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural i Professora Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Hi ha una relació obvia entre la concentració de pol·len i els diferents elements naturals, entre ells: la falta de pluja, les altes temperatures i l’escassa humitat de l’últim hivern… A aquests factors també es pot afegir el fort vent de l’orografia catalana que dispersa la pols i les oscil·lacions tèrmiques d’un dia per l’altre. “Les plantes han allargat el seu procés de pol·linització a nivells més elevats. Com que el període de pol·linització s’allarga, el temps d’exposició també augmenta”, informen des de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC).
Belmonte afirma que no està del tot clar si el pol·len augmentarà o disminuirà en un futur. “Segons els estudis que hem fet des de l’any 1983, trobem llocs on el pol·len augmenta i llocs on disminueix. D’altra banda, també depèn del tipus de pol·len que parlem i de la zona de Catalunya, ja que és molt variable”, assegura. Les variacions, siguin amunt o avall, vindran donades per canvis meteorològics, com ara les intenses precipitacions i l’augment de les temperatures. En el cas de Catalunya, “l’any passat va ploure molt i d’una manera abundant, això va provocar una variació en la quantitat de pol·len que trobem en l’aire. Si això es repeteix, pot ser que augmenti un tipus de pol·len i en disminueixi un altre”, explica la investigadora.
En ploure, la pluja arrossega el pol·len cap a terra, però alhora fa que les flors que floreixen més tard, també floreixin més. Per tant, podem definir els canvis i alteracions meteorològiques com un element clau en la proliferació de pol·len a l’aire de les nostres ciutats. Unes alteracions causades principalment pel canvi climàtic.
Segons la SEAIC, els símptomes principals de l’al·lèrgia són: conjuntivitis, rinitis, esternuts, bosses als ulls, cansament, mal de cap, insomni o asma. “L’asma és l’afectació més greu de l’al·lèrgia respiratòria, i pot inclús implicar la necessitat de rebre atenció sanitària urgent”, afirma la Dra. Victòria Cardona, al·lergòloga de l’Hospital Vall d’Hebron. Per tant, es pot dir que l’al·lèrgia més freqüent és la respiratòria. D’altra banda, també cal recordar que aquesta al·lèrgia afecta “un 25% de la població i l’asma a un 12%”, afegeix la Dra. Teresa Garriga, Al·lergòloga pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron.
En termes més científics, els símptomes de l’al·lèrgia al pol·len estan molt relacionats amb el sistema immunitari, ja que l’organisme d’algunes persones reconeix les proteïnes de determinats tipus de pol·len com enemigues. Belmonte però, afirma que “és el cos de les persones, el qual té un comportament anòmal, ja que està lluitant contra una proteïna que no li faria cap mena de mal”.
Símptomes de l’al·lèrgia. Elaboració pròpia
Intentar prevenir els símptomes de l’al·lèrgia es limita a evitar el contacte directe amb el pol·len, com les zones amb parcs o jardins, diu la SEAIC. La Dra. Garriga però, també afegeix alguns consells per minimitzar els símptomes: “no eixugar la roba a l’exterior; dutxar-se i canviar-se la roba en arribar a casa; tapar-se el nas i la boca amb una mascareta homologada; rentar bé la fruita abans d’ingerir-la”, entre altres. És per això que trobem diverses pàgines web que ens poden ajudar a evitar el pol·len, com la Societat Catalana d’Al·lèrgia (SCAIC) o el Punt d’Informació Aerobiològica, la qual mostra la quantitat de pol·len que es troba en cada zona.
“La primera línia de tractament consisteix en medicaments que bloquegen els símptomes de l’al·lèrgia. Els més coneguts són els esprais nasals de corticoides i els antihistamínics, que poden ser administrats via oral, en esprais nasals o en forma de col·liri per als ulls. En cas de presentar asma, seran necessaris inhaladors que dilatin els bronquis i els desinflamin” diu la Dra. Cardona.
Els medicaments poden ajudar a disminuir el malestar que genera l’al·lèrgia, però en cap cas acaben amb el problema. “És molt important que s’utilitzin antihistamínics de segona generació, ja que els més antics produeixen son i disminueixen els reflexos. De fet s’ha demostrat que el seu ús s’associa amb disminució de la productivitat laboral, pitjors resultats escolars o inclús amb accidents de circulació” comenta la Dra. Cardona. La majoria de treballs de recerca científics publicats fins al moment sobre aquest tema, desmenteixen aquesta suposada pèrdua d’efecte dels antihistamínics si es prenen durant llargs períodes de temps. Des del punt de vista de l’al·lergòleg s’aconsella que es compleixin els tractaments prescrits a les consultes dels especialistes per tal d’evitar un agreujament important de la clínica quan la concentració del pol·len o al·lergen responsable de la patologia del pacient assoleixi uns nivells màxims. També es fa una crida a les farmàcies perquè disposin de suficients fàrmacs en estoc per tal que tots els pacients puguin ser tractats correctament segons les prescripcions del metge al·lergòleg especialista.
Segons la Dra. Garriga, la immunoteràpia és tractament específic del qual disposem en l’actualitat per tractar la malaltia al·lèrgica i que és capaç de modificar l’evolució natural de la patologia. Es basa a administrar dosis progressivament creixents de l’extracte al·lergogen al qual el pacient estigui sensibilitzat i sigui al·lèrgic. Són unes vacunes que es poden administrar de manera subcutània, sublingual o oral. D’altra banda, Jordina Belmonte corrobora el seu bon funcionament, ja que “aconsegueix que les persones tolerin més les partícules que abans els provocaven al·lèrgia”.
La part negativa d’aquest tractament però, és que no el pot fer tothom. “Només poden fer-lo aquelles persones que són al·lèrgiques a poques coses”, afegeix Belmonte. I per desgràcia, actualment les persones cada vegada som al·lèrgiques a més coses simultàniament.
Els nous tractaments i mètodes per evitar l’agreujament dels símptomes, poden ser una bona alternativa per lluitar contra l’al·lèrgia. Dit això però, és molt evident l’estreta relació que existeix entre el canvi climàtic i l’augment d’aquest tipus d’afectació, la qual està en les nostres mans canviar-ho i posar-hi fre, començant a fer un ús responsable dels recursos naturals i conscienciant a la societat sobre els efectes que pot arribar a tenir l’augment de temperatures en la nostra salut.
{{ comment.text }}