“Vam fer un passadís quan vam veure arribar la urna al col·legi electoral i entre aplaudiments i llàgrimes vam acompanyar-la fins a dins”. Sant Martí de Centelles va ser un dels pobles on la nit de dissabte la gent va ocupar el col·legi per evitar la precintada policial. Des de les 5 del matí el col·legi es va començar a omplir de la gent, avis, avies, nois, noies, nens i nenes que no hi havien dormit però que també volien defensar el seu vot. L’urna va arribar a quarts de 9 del matí, per por que vingués la policia abans, i no es pogués votar. Poc abans de l’obertura del col·legi electoral van arribar dos agents del mossos d’esquadra, que insistentment, van intentar entrar dins el col·legi. Vist la negativa i persistència dels veïns de la població, els agents van demanar reforços policials. Tot i així, no van aconseguir endur-se les urnes, ja que els veïns també van demanar reforços. Sant Martí de Centelles però, només és un exemple de la situació que molts pobles i ciutats arreu del país van viure durant la jornada.
Les urnes i paperetes amagades a Elna van arribar a tots els pobles i ciutats del país gràcies a l’ajuda de molts ciutadans. Aproximadament 8.500 urnes van ser les que, voluntaris, alcaldes i veïns van haver d’amagar setmanes abans de l’1O; molts d’ells amb trobades clandestines a altes hores de la nit i al mig del bosc. Aquest és el cas, també, de voluntaris d’Oliana, que van haver de sortir a mitja nit per trobar les paperetes i fer un camí de carro per arribar a les urnes a altes hores de la nit, controlant els accessos a tots els pobles i entrades per no topar amb cap impediment. Com si es tractes d’un contraban, la gent va tornar a obrir antics camins de l’exili i va amagar el material electoral en antics magatzems i domicilis particulars. Tot per aconseguir allò que en una democràcia hauria de ser normal.
La societat catalana des de fa 7 anys reclama poder decidir, lliurament, la seva autonomia. Malgrat aquesta defensa pacífica, l’immobilisme del govern Espanyol i la persistència del govern català ha provocat la situació d’incertesa i tensió actual, que viu Catalunya.
“Pel que fèiem, pel pols que manteníem, per la unitat, per la gent que vam perseguir el mateix objectiu, i sobretot pels civisme que Catalunya va mostrat. Quedarem per sempre més a la història i ho recordarem amb llàgrimes als ulls.”
L’1 d’octubre Catalunya va viure un referèndum determinant per la seva elecció de país; el poble català, pacífic i sense por, va sortit al carrer, va votar i va defensar el seu vot fins al final empassant-se la violència policial que va caure, injustament, sobre seu. Catalunya va viure un referèndum que no ha acabat, el referèndum ha estat el tret de sortida a una nova definició d’estat. El referèndum va ser una de les votacions amb més participació de la història. A més a més, els resultats són molt significatius ja que el “sí”, va guanyar amb gairebé un 90% de vots.
La consulta de l’1 d’octubre, va comptar amb la col·laboració d’exactament 47.498 voluntaris i voluntàries que van dur a terme accions d’organització i logística de l’esdeveniment. Ells van fer possible, dins del seu marc de feina, el referèndum.
“He assistit a les reunions prèvies a l’Ajuntament i contactes per WhatsApp, vaig fer de president en una mesa electoral”, explica el Jaume Carbonés, soci de l’ANC d’Artés. Amagar urnes, paperetes, conservar escoles obertes, protegir locals electorals d’assetjaments policials o, fins i tot, estar a les meses dels col·legis, van ser algunes de les feines que els voluntaris van haver de fer. “Durant l’1 d’octubre, al principi vam passar molts nervis perquè l’aplicació informàtica no funcionava. A mesura que va avançar el dia i vàrem rebre vídeos, neguit que vinguessin i ens prenguessin les urnes. Estàvem molt protegits per la moltíssima gent que hi havia”, assegura Carbonés.
Al setembre, el Govern de la Generalitat va crear una “borsa” voluntària de treballadors pel referèndum. Una borsa on tothom que volgués formar part de l’organització del referèndum s’hi podia inscriure; no necessàriament havia de tractar-se de treballadors públics, com a la resta d’eleccions convencionals, ja que aquests podien ser perseguits.
Catalunya, doncs, no va tenir por. En menys de 24 hores, més de 15.000 persones ja s’havien registrat com a col·laboradors i col·laboradores a la pàgina web oficial del referèndum, tot i que la Generalitat estimava que serien necessàries, només, 4.500 persones. Ja que sobraven voluntaris, alguns no van haver de participar-hi com a tal, Teresa Oliveras, de Terrassa, registrada com a voluntària al referèndum ho afirmava de la següent manera: “malgrat apuntar-me com a voluntària no em van escollir per fer cap tasca (sobraven voluntaris!), així és que em vaig passar bona part del dia fent pinya a un casal on es votava, però per compte propi amb la colla d’amics…”. Els ciutadans, doncs, es van bolcar amb la causa.
Posteriorment, els col·laboradors es distingiren entre quatre tipus: “representants de l’Administració”, que s’encarregaren de posar en comú la informació de les meses electorals amb l’Administració electoral; per exemple, van fer la funció de transmetre els resultats de l’escrutini al Centre de Recollida de Dades, “coordinadors electors municipals” i “coordinadors electors comarcals”, que es van encarregar de l’organització de l’esdeveniment i d’informar a l’Administració sobre l’activitat a les meses, o, finalment, els “agents electorals”, que van donar suport logístic i administratiu a la causa.
{{ comment.text }}