Maria Isern i Agustí Bernad. Vic.
Èric Zemmour. Recordin aquest nom perquè, en els pròxims mesos, se’n sentirà a parlar sovint. És un periodista, escriptor i polemista francès nascut a Montreuil l’any 1958. Si bé, fa uns mesos, només era conegut a França per les seves aparicions a mitjans de comunicació nacionals i pels seus assaigs polítics, cada cop té més ressò internacionalment.
Per què? Doncs tot plegat té una senzilla explicació. El que és conegut com “el Trump francès” va fer un pas endavant i ha començat a conformar la seva possible candidatura a les pròximes eleccions franceses que se celebraran durant l’abril del 2022. Però no només això, ja que ,en algunes enquestes, s’ha situat per sobre de la seva rival més directa, Marine Le Pen. Segons els sondejos d’intenció de vot, Zemmour obtindria un 18% dels vots i, a la segona volta, s’hauria d’encarar amb Macron, que comptaria amb un 24% dels sufragis. El moment dels comicis encara queda molt lluny, però la possibilitat que es presenti és cada cop més gran.
Ideologia de Zemmour
Zemmour ha rebut molts sobrenoms al llarg de la seva trajectòria com a periodista i escriptor. De fet, la premsa francesa es dirigeix a ell com “le polemiste” i això no és casual. En les seves 14 obres, ha defensat certes idees conservadores que defineixen la seva ideologia política com ultradretà.
En el seu llibre ‘El suïcidi francès’, publicat a l’any 2014, parla sobre la immigració i deixa caure idees com per exemple la xenofília dels sectors més progressistes dels països occidentals. Aquest fet és sorprenent si tenim en compte que ell mateix és fill d’immigrants. Zemmour prové d’una família de jueus francesos d’Algèria que van emigrar a França a principis dels anys 50.
A les declaracions fetes als seus llibres, es sumen altres perles com per exemple, la possible prohibició de noms no francesos. El Trump francès va tenir una polèmica amb Nicolas Sarkozy, ja que, aquest últim, va posar un nom d’origen no francès a la seva filla. De fet, en els últims mesos s’ha intensificat l’intercanvi de declaracions entre tots dos. Sarkozy sempre ho ha fet sense referir-se a Zemmour explícitament, però totes les declaracions fetes per part de l’ex-president de la República Francesa apuntaven cap al periodista.
Amb tota aquesta informació sobre la taula, es podria dir que l’escriptor conservador va un pas més enllà que la seva rival directa, Marine Le Pen. Ell busca radicalitzar, provocar i encabir el seu discurs en un marc anti-immigració, anti-feminista i molt nacionalista. Tot això, acompanyat d’una actitud tranquil·la i dominant davant de les càmeres degut a la seva experiència com a periodista, un element que li està donant molt joc per guanyar popularitat.
L’aliat de la independència catalana
Si els seus discursos d’odi a certs col·lectius no havien causat prou sorpresa a la gent, Zemmour s’ha pronunciat clarament a favor de la independència catalana. En una entrevista feta l’any 2017 per la revista Equinox, el periodista francès va defensar que “Catalunya no és populisme, és una vella nació europea” i a més, va posar de manifest la repressió que va viure, durant aquells anys, Catalunya a mans de la resta d’Espanya.
A més, Zemmour va afegir que el nacionalisme català està basat en “una llengua, una cultura i una història comunes com Alemanya o Itàlia”. Tot això ho va defensar després de l’1 d’octubre, en unes declaracions que han agafat força en les últimes setmanes gràcies a l’auge de popularitat que ha tingut.
Resulta sorprenent per diverses persones que Zemmour, un polític que s’engloba dins unes ideologies conservadores i que simpatitza més amb la dreta, estigui a favor d’un moviment que diversos partits espanyols considerats de dretes, rebutgen i denuncien fermament perquè la justícia intervingui. Amb aquesta fama que s’està guanyant el seu moviment amb la comparativa de ser el VOX a la francesa, Zemmour xoca amb un dels principals punts del partit liderat per Santiago Abascal.
La cursa als Camps Elisis no ha començat oficialment, però la presència d’Èric Zemmour a les enquestes d’intenció de vot poden jugar un paper fonamental. Si tot apuntava cap a un duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, la situació es deriva cap a un escenari que afavoriria Macron en una segona volta. Això es deu al fet que part de l’electorat conservador quedaria dividit entre Zemmour i Le Pen. A més, a la segona ronda de votacions pot ser decisiva la mobilització dels electors que votin Macron per evitar l’arribada al poder d’un partit conservador.
{{ comment.text }}