“És una experiència molt bonica, però en la que també hem de treballar molt”

Clàudia Simón. La Garriga

Dues joves garriguenques van començar el 13 d’abril un pla d’ajudes de cangur i per la gent gran. A poc a poc, s’hi ha afegit gent fins a arribar avui dia a una seixantena de persones, majoritàriament universitaris i universitàries. Aquest grup de voluntariat va sorgir arran de la Covid-19, per facilitar als pares i mares que poguessin desplaçar-se als llocs de treball o teletreballar. La Clàudia Arias, una de les dues joves que ha iniciat aquest projecte, explica a Sense Boira com va començar tot.

Com va sorgir la iniciativa de crear un pla d’ajudes de cangur a la Garriga?

Va ser improvisat. Quan van declarar l’estat d’alerta i es van tancar les escoles, vaig decidir penjar un “storie” a l’Instagram per explicar que si algun pare o mare necessitava ajuda perquè algú es fes càrrec dels seus fills o filles, jo estava disposada. Una altra noia, la Sandra Carvajal, també va tenir la mateixa idea, ens vam posar en contacte i vam pensar que seria bona idea proposar-ho a l’Ajuntament, i així ho vam fer.

Quan va sorgir?

Com que les universitats van tancar, tenia molt temps lliure per ajudar. Parlant amb altra gent vaig veure que ells també volien fer el mateix que jo. Totes aquelles persones que teníem ganes d’ajudar voluntàriament ens vam ajuntar i vam començar a organitzar-ho el 13 de març. 

Amb quin objectiu el vau formar?

L’objectiu principal d’aquest pla d’ajudes era ajudar als pares i mares que treballen durant el confinament i no poden cuidar dels seus fills. Vam pensar que nosaltres, els universitaris, podíem ser una bona ajuda perquè tenim més temps perquè no hem d’anar presencialment a la universitat. D’aquesta iniciativa se’n va derivar la d’ajudar també a la gent gran del poble que no pot anar a comprar i nosaltres ens oferim per fer-ho. 

Com ho gestioneu? 

A partir dels nostres “stories” a l’Instagram, l’Ajuntament va començar a fer difusió de la nostra iniciativa a les seves xarxes socials. La gent que esta interessada en fer de voluntari o voluntària, contacta amb la Sandra o amb mi i el posem al grup que vam crear al Whatsapp per la gent interessada a formar part al pla d’ajudes. La manera de participar és omplint una fitxa i firmar assegurant que estàs d’acord en complir el protocol i les mesures de seguretat necessàries. 

Quina resposta heu tingut de l’Ajuntament?

Ha estat bona. En el moment que la Sandra i jo ens vam adonar que molts joves teníem el mateix pensament d’ajudar, ella va anar a l’Ajuntament a preguntar. Ells ho van organitzar tot. En certa manera, entre l’Ajuntament i nosaltres, ho vam “legalitzar” perquè amb la situació que ha provocat la Covid-19 se’ns exigeixen mesures de seguretat.

De quina manera les xarxes socials us han servit per difondre la iniciativa?

Les xarxes socials ens han servit de la millor manera. Gràcies a la publicació a l’Instagram, la gent interessada a formar part ens ha trucat. La informació ha arribat a la gent des del nostre Instagram personal al Facebook de l’Ajuntament.

Com ha evolucionat des que va començar fins avui dia?

Al principi només ens demanaven ajudes per fer la tasca de cangur, però des que l’estat va declarar el confinament total, també hem incorporat les ajudes a la gent gran per anar a comprar al supermercat o anar a la farmàcia a comprar els medicaments necessaris.

Quina és la mitjana d’edat que hi ha?

Tothom és major d’edat i la majoria de voluntaris i voluntàries són joves, tot i que també hi ha la participació de gent més gran que no treballa i també pot donar un cop de mà.

Tothom que hi forma part és de la Garriga?

Sí, excepte jo mateixa que visc a l’Ametlla del Vallès, però faig més vida aquí a la Garriga que al meu poble. 

Com esteu vivint aquesta experiència?

La veritat que hem hagut i estem treballant molt en això. Al principi semblava una cosa fàcil de fer i de gestionar, però és molta feina perquè s’ha de gestionar a molta gent i atendre a moltes trucades d’aquells qui estan interessats. Sí que és veritat que a vegades has de dir que no perquè hi ha coses que no pots fer. Per exemple, hi ha dues germanes que necessiten un cangur cada dia de deu del matí a sis de la tarda i hem hagut de dir que no perquè el servei que oferim nosaltres és voluntari, de tres dies i quatre hores per cada dia. Hem de tenir en compte que els que ajudem també tenim coses a fer, és per això que ho fem voluntàriament. La veritat que és una experiència molt bonica, però en la que també hem de treballar molt. 

“Penso que és una iniciativa molt bona”

La Bàrbara Vizcaya és una jove garriguenca de vint anys que des que va començar el pla d’ajudes fa de voluntària. Va començar a cuidar a un nadó de nou mesos durant dos dies i avui dia es fa càrrec d’una nena de dos anys mentre la seva mare teletreballa. Ens explica la seva experiència amb la Lila, que s’entreté amb ella mentre la seva mare treballa des de casa.

Com vas descobrir el pla d’ajudes de cangur a la Garriga?

Estava donant un cop d’ull per Instagram i em va sortir una publicació on es necessitava gent voluntària per fer de cangur o per ajudar a la gent gran. Quan em vaig informar em van dir que hi havia un grup de WhatsApp on ho explicarien tot segons anessin sabent. 

Quan vas començar a formar part?

Al principi de tota aquesta situació, quan encara no teníem clar els permisos. El meu primer voluntariat en aquest pla d’ajudes a la Garriga va ser durant els dies 18 i 19 de març, amb un nadó de nou mesos. Avui dia cuido de la Lila, una nena de dos anys. 

Per quin motiu vas començar a formar part?

Sóc una persona que m’encanta ajudar i estar amb els petits de casa. Com vaig trobar que era una molt bona iniciativa, vaig decidir formar-hi part.

Què penses d’aquesta iniciativa?

Penso que és una iniciativa molt bona, ja que, hi ha pares i mares que treballen des de casa i és més fàcil per ells si hi ha algú que mentrestant cuida de la seva filla, en el meu cas. 

Com viu la Lila el confinament i les estones que passa amb tu?

Els i les nenes petites ho porten d’una manera diferent de nosaltres. Amb la Lila cada dia fem una cosa diferent: pintem, fem una cabanya, fem fang, plastilina, etc. Intentem no fer el mateix cada dia per evitar atabalar-nos.  

Què et suposa personalment formar part d’aquest pla d’ajudes de cangur?

Em suposa haver de sortir de casa i posar-me en risc, però malgrat això m’encanta estar amb ella perquè ens ho passem molt bé!