EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Jaume Perich, referent de l’humor gràfic

Vint-i-sis anys després de la mort de Perich, segueix sent un referent de l’humorisme gràfic pel qual fa reflexionar sobre temes que encara son d’actualitat


14/02/2021

Lorea Andrés, Mireia Marcó i Rebeca Molero. Vic

L’1 de febrer del 2020 es van celebrar els 25 anys de la mort de Jaume Perich i Escala, conegut com “el Perich”. Va ser un any marcat per diverses activitats que reivindicaven la seva obra: “Perich amb ulls de gat”, una exposició comissariada per l’humorista Jaume Capdevila, Kap, al Born CCM que mostrava documentació personal que preserva l’Arxiu Històric de Barcelona. Kap també va encarregar-se d’editar les memòries de Perich al llibre Un abric verd penicil·lina.

La seva capacitat per ser una obertura on la societat es va poder abocar per descobrir un nou paisatge d’idees, fa que avui en dia encara siguin presents les seves vinyetes. Després del franquisme a Espanya, hi va haver un règim dictatorial que va exercir una forta repressió política, social i cultural (encara més forta a Catalunya, per la persecució cultural de tot allò que era català) on a més, el règim tenia un control absolut sobre els mitjans de comunicació, i per això hi havia un seguit de temes que no es podien plantejar en el debat públic. A través de l’intel·ligent humor que caracteritzava a Perich, va començar a esquerdar el mur de la repressió i a fer reflexionar els lectors a través de les seves vinyetes

“La veu de Perich fou un referent de l’antifranquisme, per tant, la societat que es va construir després del franquisme va tenir en compte veus com les de Perich, o Vázquez Montalbán”.

Jaume Capdevila, Kap, humorista gràfic.
“Futur negre” | Flickr per Francesc Mestre Art

Jaume Perich, nascut a Barcelona el 1941, va traduir del francès a l’espanyol sèries com Àsterix el Gal i Aquil·les Taló. Va treballar com a redactor a l’Editorial Bruguera i en poc temps va començar a destacar pel seu humorisme gràfic. El seu primer còmic, al 1966, va ser publicat en diaris com Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya. 

Va publicar diferents llibres amb jocs de paraules polítiques i satíriques en el període de la transició que el van fer adquirir més popularitat. Va ser fundador de la revista Hermano Lobo i va dirigir amb Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d’humor gràfic més importants de la transició.

La seva trajectòria ha marcat la societat de Catalunya i també la d’Espanya. Vint-i-sis anys després de la seva mort, hi ha un parell de generacions per als quals Perich fou un referent, i són les generacions que van participar en la construcció de la societat en què vivim ara mateix. “Té vigència la seva mirada crítica i els valors que defensava. Moltes coses segueixen igual que aleshores: la corrupció política, els grans beneficis de la banca, la premsa callant molts temes…” diu Raquel Perich, filla de l’humorista.

“Història d’Espanya” | Flickr per El Bixo

Ulleres grosses, barba i cabells negres, boli a una mà i cigarreta a l’altra. Perich volia fer la impressió d’home seriós davant dels mitjans per no mostrar la seva cara més tímida. 

“Podia ser esmolat com un ganivet i a l’instant ser la persona més tendre del món”.

Raquel Perich, filla de l’humorista.

Era un home treballador, que passava moltes hores al despatx llegint, escrivint o dibuixant, però la seva forma de veure el món i de reaccionar al què passava l’acompanyava en tots els àmbits de la seva vida. El dia que la seva filla va voler una mascota i va arribar un gat a casa va crear un vincle especial d’estar junts tantes hores al dia i el va fer identificar-se amb aquesta figura independent i fer-lo protagonista de les seves vinyetes. “Els gats, com ell, tenen un caràcter lliure, indomable i independent. Al gat Mao el va convertir en el seu alter ego i en el vehicle del seu humor. Quan als seus dibuixos hi apareix un gat és ell opinant”, diu Raquel Perich.

Jardins de Perich a Gran Via de les Corts Catalanes | Wikimedia

La seva obra va ser carn de censura durant els anys en què la censura era sistemàtica i la patia enrabiat, malgrat això, va ser capaç de treure profit d’aquella falta de llibertat. Tota la seva vida d’humorista va lluitar per poder expressar les seves idees lliurement i pel respecte als drets i llibertats dels altres. En definitiva, la seva va ser una lluita contra la censura de qualsevol mena.

L’any 1970 el van detenir per un acudit sobre la justícia a El Correo Catalán i a La Vanguardia li publicaven un de cada dos dibuixos que presentava.

Amb la revista Por Favor van tenir molts problemes en relació amb la censura, quan només feia tres mesos que es publicava els hi van tancar durant tres mesos més. Contínuament havien de refer portades o pàgines o fins i tot llançar números sencers de la revista. Després de la mort de Franco no els van deixar treure cap número durant un mes sencer, però amb l’arribada de la democràcia la censura va continuar de forma més subtil, “la classe política té molt poc sentit de l’humor” deia Perich.

Durant l’època de les seves aparicions a TV3 es queixava que la censura venia per part de la gent quan tocava segons quins temes com el sexe, deia que la centraleta es col·lapsava i això l’emprenyava molt.

“Hi havia un seguit de temes que era impossible tocar, i aleshores, a ell i a tots els de la seva generació, aquella censura els obligava a esmolar l’enginy i a esforçar-se fer entendre als lectors un seguit de coses que ells volien dir, però que no es podien dir, tot dient-les d’una altra manera. Amb això va aconseguir una gran complicitat dels lectors, i a la vegada molts problemes, multes, judicis.”

Jaume Capdevila, Kap, humorista gràfic.

Per aquesta raó, podríem considerar que el seu humor és per a qui el vulgui entendre i reflexionar sobre qualsevol tema que no passa de moda.Una de les grans virtuts d’en Perich és que sabia afinar molt bé aquesta sintonia, sabia connectar molt bé amb qui el llegia, sabia “jugar” molt bé. Per definició és un humor que fuig de les obvietats i d’allò fàcil… i encara hi ha molta gent que en té prou amb això últim”. Raquel Gu, dibuixant i humorista gràfica.

“Como niños” | Flickr per luzbel2@yahoo.es

L’humor de Perich estava destinat a totes aquelles persones que sabessin pensar i reflexionar sobre el què passa, ja que la majoria de les temàtiques que tractava eren polítiques o que demostraven abusos de poders i que afecten a tota la població. Humor inspirador, intel·ligent i que convida a reflexionar era el que feia Jaume Perich. 

Avui dia hi ha un compte de Twitter (@elgranPerich) que és un tribut on es pengen diàriament dibuixos d’ell relacionats amb l’actualitat, és com si els fes el dia abans. “Twitter hagués estat un mitjà fantàstic per a ell”, afegeix la seva filla.

En definitiva, una persona amb un gran carisma, qui va defensar en vida i ha quedat demostrat a posteriori, la capacitat que posseïa de fer reflexionar a les persones, fer-los racionalitzar a partir del pensament crític, a més d’estimular-lo. Tot això a través de l’humor, una de les eines més essencials en la vida. “La gràcia d’una vinyeta d’humor gràfic és que no et dóna una opinió prefabricada i empaquetada per tal que els lectors la consumeixin, sinó que obliga a cada lector a fer un esforç d’interpretació, i per tant, d’activar un procés de reflexió”. Així ho explica Jaume Capdevila, Kap.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 878 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't