EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Jaume Tort: “Fer quasi mil trasplantaments a Catalunya en aquest any de pandèmia, és per treure’s el barret davant els donants, les famílies i els equips mèdics”

Entrevista a Jaume Tort, doctor i director de l’Organització Catalana de Trasplantaments del Servei Català de la Salut (OCATT). Amb ell parlem sobre com són els trasplantaments en temps de pandèmia a Catalunya. El passat dimecres 24 de març va ser el Dia Nacional dels Trasplantaments.


26/03/2021

Marta Gurri i Josep López. Barcelona

Març de 2020. Arribava una pandèmia i ho posa tot potes enlaire. El personal sanitari concentrava totes les seves forces en combatre la pandèmia, i la sanitat se satura, aturant, entre altres coses, els trasplantaments. La saturació d’ingressos de malalts per Covid-19 impossibilitava el seu correcte desenvolupament. “El donant, per tal que arribi als quiròfans i es pugui fer les extraccions, ha d’estar en una Unitat de Cures Intensives (UCI). No pot estar a casa i tampoc pot estar en una habitació normal d’hospital sense respiradors ni tecnologia”, explica el Dr. Jaume Tort, director de l’OCATT. Tanmateix, especifica que això passa perquè normalment els donants són persones que ja estan en mort cerebral, però per ser donant, els òrgans li han de seguir funcionant. Així doncs, la situació de saturació de les UCI va impossibilitar l’ingrés de cap d’aquests. “Mig hospital era UCI. Per tant, en aquest context de malalts que se’ls havia de salvar la vida i posar respiradors, no podies ingressar donants allà”. Això va fer que l’any 2020 els trasplantaments d’òrgans baixessin un 23,1% als hospitals catalans. Malgrat tot, “si algun hospital tenia algun donant possible i teníem algun llit a l’UCI i creiem que podíem garantir la situació, doncs la donació es va fer”.

A aquest problema se li va afegir que “els coordinadors de trasplantament, que són els intensivistes (metges, infermers) que estan a les UCI, els teníem tots dedicats a la covid. Tots a primera línia.” I encara un tercer maldecap: una persona trasplantada s’ha d’immunodeprimir, és a dir, se li han de baixar les defenses perquè no rebutgi l’òrgan trasplantat. “Nosaltres diem que aquesta és una tempesta perfecta. Imagineu-vos en el context de la pandèmia baixar-li les defenses a un pacient; la covid se’l carrega. I de fet és el que ha passat. Desgraciadament els malalts trasplantats recentment i que s’han contagiat de la Covid-19 han tingut una mortalitat molt alta”.

Per tant, durant la primera onada van quedar tots els trasplantaments pràcticament aturats, i per això els pacients que estaven en llista d’espera van patir un sotrac important en veure que no podien rebre el seu trasplantament, i psicològicament no va ser fàcil de gestionar. Per aquest motiu s’intentava estar a prop de la gent. “Aquí han tingut un paper molt important les associacions de pacients -que n’hi ha moltes al voltant dels trasplantaments, crec que 14- i nosaltres parlem sovint amb elles, fem reunions amb tots els responsables, vam crear materials… crear proximitat i dir: ‘escolteu-nos, no ens hem oblidat de vosaltres”.

Atenció als trasplantats | Generalitat de Catalunya

El cert és que les persones tenien por: “La gent, i sobretot aquests malalts són molt conscients del seu estat. Ens ha passat que en algun cas que hi havia l’opció de trasplantar un ronyó, i que el malalt digués al metge ‘escolti, sap que… seguim amb diàlisi dos o tres mesos més…’. I era per por. Por d’anar a l’hospital i d’haver d’ingressar en el context de la Covid-19”.

En aquest sentit, esmentar que les diàlisis sí que es van continuar fent durant la primera onada. “El que han fet els centres de diàlisi és aplicar tots els protocols de la Covid d’una manera molt estricta. Però clar, el malalt que s’ha de fer diàlisi les necessita tant si com no; són malalts fràgils. Sobretot la gent gran, que en molts casos també són diabètics, hipertensos… Aquest tractament s’ha hagut de mantenir perquè és el que permet que aquestes persones continuïn endavant”. Tort destaca el fet que els 52 o 53 centres d’unitats que fan diàlisi a Catalunya s’han adaptat d’una forma excel·lent.

Tot i la situació caòtica que s’estava vivint entre finals de març i durant l’abril i el maig, el Doctor Jaume Tort explica que sí que es van continuar fent els trasplantaments infantils. “Als nens, afortunadament, l’impacte de la Covid és mínim”. Era un punt d’esperança, recorda Tort. “L’Hospital infantil de la Vall d’Hebron es va poder blindar molt, i a finals d’any vam fer un rècord de trasplantaments infantils a Catalunya”.

A les acaballes del mes d’abril, i després de molts esforços, la pressió de les UCI i el volum de llits ocupats s’anava acostant a la normalitat, i per això en aquell moment es van reactivar els trasplantaments. “A la segona onada, els hospitals ja es van preparar d’una manera diferent” explica Tort. “Els hospitals estaven sectoritzats. Teníem zones Covid, i zones no Covid. Tot el malalt que ingressava i ingressa es fa una prova PCR prèvia…”. Per descomptat va ser un retorn molt progressiu, però sempre amb la idea de continuar endavant. “Hi ha hospitals que ho han tingut a punt abans que d’altres, i això ho anàvem monitorant. El que hem fet en moltes ocasions ha estat gestionar les donacions d’una manera molt més acurada. Dèiem: ‘tinc un donant a tal lloc, però allà no el poden operar. Es pot fer l’operació a l’hospital del costat?’ Si apareixia l’oportunitat per algun pacient, intentàvem aprofitar-la”. Avui dia totes les unitats estan treballant, però encara amb moltes mesures, afegeix el Dr. Tort.

Fotografia que visualitza un dels moments més rellevants del procés de donació i trasplantament | Generalitat de Catalunya

Un dubte que hi ha hagut durant els temps de pandèmia ha estat: què ha passat amb els cossos dels pacients morts per Covid-19 que havien deixat constància que volien donar els seus òrgans? La resposta: “Depèn. Hem tingut donants que van passar la Covid. Persones que van passar el virus fa uns mesos, i s’han mort uns mesos més tard i no hi ha hagut cap problema. Moltes coses d’aquestes es van estudiant, però l’experiència que hi ha fins ara, i la publicada internacionalment, és que no hi ha transmissió pels òrgans”. Ara bé, si una persona mor amb de Covid, està contraindicada la donació.

Tot i això, si s’ha passat la Covid-19 si es pot seguir donant sang i plasma. De fet, el Dr. Tort explica que “si s’ha passat el virus els trucaran perquè donin plasma. S’estan fent molts estudis, i es necessita el plasma de gent que hagi passat la Covid per buscar nous fàrmacs que tinguin anticossos. També s’està utilitzant aquest plasma per donar-lo a malalts greus ingressats als hospitals”. 

Transfusió de sang | Generalitat de Catalunya

Tot i que el 2020 ha estat un any difícil en l’àmbit dels trasplantaments, cal dir que també ha estat un any d’avenços: al mes d’octubre, un equip de professionals de l’Hospital Clínic de Barcelona va aconseguir fer el primer trasplantament d’úter a Espanya, tot i que en el món hi ha una trentena de nens que han nascut de dones trasplantades, bàsicament a Suècia i als Estats Units. “Aquest ha estat un trasplantament molt excepcional, perquè és el primer que es feia a Espanya. Però cal deixar clar que és un trasplantament experimental. Forma part d’un projecte de prova i se’n faran cinc més. L’estudi es fa amb dones que tenen una síndrome genètica per la qual no tenen matriu; han nascut així i no poden tenir embarassos”. El Doctor Jaume Tort argumenta que es tracta de trasplantar la matriu d’una familiar compatible, preferentment la mare, si és relativament jove, o una germana gran.

Aquest trasplantament des d’un punt de vista tècnic és molt complex. “La matriu té un sistema arterial i venós extremadament delicat, i el projecte que s’ha fet aquí s’ha fet tot amb cirurgia robòtica, perquè el robot et permet una precisió mil·limètrica”. Però el Dr. Jaume Tort deixa clar que és una intervenció excepcional i limitada, que sempre crea controvèrsia, ja que molta gent planteja si no és més adequada l’adopció o la maternitat subrogada. “Nosaltres en aquest debat no hem volgut entrar, perquè aquí s’ha limitat molt aquesta tècnica quirúrgica sofisticada als cinc casos d’aquestes noies que tenen aquesta síndrome. Ja es veurà d’aquí a uns anys, quan se n’hagin fet molts més, si es tornarà una cosa, entre cometes, rutinària”. Tot i això, afegeix que des d’un punt de vista quirúrgic mai serà rutinari, serà molt sofisticat.

Però aquesta intervenció ha obert més portes. “Des del món del trasplantament és molt interessant perquè l’experiència d’aquest treball quirúrgic tan fi amb els robots, ens obre la porta sobretot en la cirurgia pediàtrica”. El nivell d’expertesa i precisió dels robots ajuda a fer operacions en cossos molt petits, com són els dels nens. Sense anar més lluny, i en paraules de Jaume Tort: “Aquesta setmana van trasplantar un fetge a la Vall d’Hebron a una nena que tenia 8 mesos. És impensable que una nena de 8 mesos se li pugui canviar el fetge, però està estupendament”.

Malgrat tot, el doctor Jaume Tort acaba amb un missatge positiu: “Tot i la Covid-19, i haver de parar tres mesos, acabar l’any 2020 amb 997 trasplantaments és un èxit sense precedents del sistema. I fer quasi mil trasplantaments a Catalunya, en aquest any de pandèmia… És que t’has de treure el barret davant els donants, les famílies i els equips mèdics”.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 876 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't