Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Joan BonaNit: “Els ‘bona nit’ sempre més tindran un significat especial a la meva vida” 

L’activista manresà seguirà acudint al pla de Lledoners a desitjar una “bona nit” als presos independentistes, però només durant el cap de setmana

  • UVic
  • 13/03/2020 | 15:18

Anna Tañà i Laura Llunell. Manresa

Joan Porras (1995), conegut com Joan BonaNit, és un jove estudiant i activista manresà que s’ha fet popular per acudir cada nit al pla del Centre Penitenciari de Lledoners a dir “bona nit” als set presos independentistes amb un megàfon. Porras compagina els seus estudis de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport amb els compromisos socials i polítics relacionats amb el moviment independentista. Ara, després de més de 400 nits diàries davant la presó, ha decidit reduir la seva activitat i desitjar el seu famós “bona nit” només els caps de setmana.

Com se’t va acudir anar cada dia a dir “bona nit” als presos? 
Quan vam saber que els set presos polítics vindrien a la presó de Lledoners vaig estar dies donant-li voltes a la idea de poder fer alguna cosa que els mostrés que no estan sols. No sabíem bé quan arribarien així que dos dies abans ja vaig estar anant a les portes del Centre Penitenciari a esperar la seva arribada. Quan van arribar vaig començar a cridar amb totes les meves forces fins que la veu se’m va trencar. A la llunyania vaig sentir veus que em contestaven i vaig pensar: ells em senten i jo els sento, ens podem comunicar. Així va ser com va néixer en Joan BonaNit.

Ara ja fa més d’un any que hi vas diàriament. Com recordes el primer dia? 
No sabia exactament què dir, estava nerviós i sense pensar-ho massa vaig començar a cridar el mític “llibertat presos polítics” i a continuació a desitjar “bona nit” a cadascun d’ells. Ara, després de 468 nits, aquest “bona nit” encara es conserva intacte com el primer dia i us puc assegurar que aquestes dues paraules sempre més tindran un significat especial a la meva vida.

Què vas sentir quan et van respondre per primera vegada? L’Oriol Junqueras és el que et va contestar primer, però després han anat responent tots. Hi has mantingut alguna conversa posteriorment amb algun d’ells? 
La resposta de l’Oriol va ser la primera, però és habitual sentir-los contestar un per un diàriament. Evidentment quan vam sentir aquell primer crit ens vam quedar glaçats, mai m’hauria plantejat que em poguessin arribar a contestar. Va ser molt emocionant sentir la veu de l’Oriol a través dels murs. Hi ha hagut moments realment bonics durant aquests temps, he rebut respostes d’algun dels set presos polítics de Lledoners que m’han emocionat especialment. Al final després tantes nits s’acaba creant un vincle dins i fora la presó.

“Mai he tingut res a amagar, al contrari, em sento molt orgullós del que he fet durant aquests mesos”

Per què vas voler mantenir l’anonimat en un principi? Què ha representat per tu fer-te una figura pública? 
El “bona nit” va néixer d’un sentiment d’estima i afecte cap als líders independentistes i des de l’inici va ser una acció molt íntima. Quan les televisions se’n van fer ressò va ser quan vam començar a plantejar-nos el meu anonimat ja que jo sempre he donat prioritat al “què” i no al “qui”. No volia restar importància a l’acció en sí amb personalismes, sempre he pensat que és indiferent quin és el nom del noi que ha anat a dir “bona nit” als presos polítics, el més important és el missatge i l’energia que aquests han rebut. De la mateixa manera que vaig voler preservar la meva identitat, també dic que quan va arribar el moment de donar la cara al Tribunal Suprem no vaig tenir cap problema. Mai he tingut res a amagar, al contrari, em sento molt orgullós del que he fet durant aquests mesos.

Has tingut represàlies judicials o amenaces personals per posicionar-te tan clarament a favor dels presos?  
Represàlies judicials no n’he tingut i esperem que segueixi així. D’amenaces personals la veritat és que tampoc encara que sempre hi ha els típics de Twitter que ho critiquen tot, però no acostumo ni a llegir-los. Al final penso que són inconformistes que més enllà d’estar d’acord o no amb el que puguis fer, es dediquen a comentar negativament tot el que els envolta. 

Ara que els presos poden sortir durant el dia per anar a treballar, has decidit que des d’aquesta setmana deixaràs d’anar-hi diàriament. Per què? 
No ha estat una decisió presa de forma unilateral sinó que s’ha consensuat amb la majoria dels presos polítics de Lledoners. El “bona nit” és una acció d’acompanyament i amb l’article 100.2, que els permet estar gairebé tot el dia fora de la presó, perd tot el seu sentit. És per això que de manera consensuada vam decidir que simplement es faria els caps de setmana que és quan passen les 24h a la presó.

Joan BonaNit saludant als manifestants i als mitjans de comunicació del Pla. Imatge: Joan BonaNit

Va ser un punt d’inflexió de popularitat el “bona nit” que vas fer amb Carles Puigdemont i Toni Comín a través d’una vídeotrucada? 
Evidentment que el MHP Carles Puigdemont i HC Toni Comín entressin en directe el dia 1 va ser molt comentat i recollit per a la major part de mitjans de comunicació i sempre els hi agrairé el detall i la generositat que van tenir amb nosaltres. Ara bé, mai ens hem pres cap dels esdeveniments com un punt d’inflexió per a la meva popularitat sinó com una oportunitat perquè el Pla s’omplís cada vegada de més i més gent.

Creus que Dolors Bassa i Carme Forcadell han tingut el mateix suport que la resta d’homes empresonats? 
Aquest és un tema molt delicat. Suposo que hi ha diversos factors que han  contribuït al fet que  la majoria d’actes es facin al CP  de Lledoners. La situació geogràfica i la concentració dels set presos en un mateix lloc és  més accessible per tothom i el fet de tenir-ho a prop de casa és un al·licient per fer les visites  més  sovint. Personalment, per motius geogràfics, m’ha set impossible estar a les tres presons cada nit encara que sempre que a Puig de les Basses i a Mas d’Enric han volgut, s’ha fet connexió en directe  perquè  la Presidenta Forcadell i la  HC  Dolors Bassa sentissin el seu  “bona nit”.

Actualment estàs estudiant Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, però els últims anys t’has convertit en un personatge de l’independentisme. Et planteges dedicar-te a la política?  
És una pregunta que sovint em fan i que ara per ara no puc respondre. De la  mà  d’en Joan  BonaNit  he  après  a viure el dia a dia i a no esperar ni decidir res a llarg  termini. Actualment em continuo formant i intentant ser fidel als meus ideals seguint amb l’activisme com fins ara, però el fet d’haver deixat de fer el  “bona nit”  entre setmana em permet estar a altres llocs que tenia compromesos des de feia molt de temps. Si mai arriba una proposta que m’encaixa i m’il·lusiona llavors serà el moment de fer balanç i de decidir.

Què en penses de les accions com #MeridianaResisteix que utilitzen els talls a carreteres per protestar? 
Respecto i comparteixo qualsevol tipus d’acció pacífica que es pugui dur a terme per part del poble català. És més, he format part en diverses ocasions de moltes de les accions que s’han estat fent els últims temps. Crec que el dia 1 d’octubre ens va ensenyar el model a seguir, el poble català no va exercir cap violencia i lamentablement no podem dir el mateix per part de les forces d’ocupació. Tot i això aquell primer d’octubre vam votar i vam aconseguir el nostre objectiu. És per això que sempre defenso i defensaré la desobediencia civil no violenta, perquè crec que és la millor eina que tenim per a lluitar contra un estat repressor.

Creus que l’independentisme entès com a moviment social s’està desinflant?  
Rotundament no. El moviment independentista ha demostrat que mai es rendeix tot i tenir tots els factors en contra, si treballem junts som imparables. Aquests mesos a Lledoners hem rebut persones de diversos punts de Catalunya, però també de llocs com Alemanya, Finlàndia, França o Anglaterra. Per això mai ens hem de sentir vençuts, si mirem endarrere hem avançat moltíssim i les generacions que venen estan plenes d’il·lusió i empenta. Amb aquests ingredients n’estic segur que ben aviat ho aconseguirem.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 1334 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.