Casandra Maggio i Karolina Rios. Vic
Jorge Balcázar (Girona) és Caporal de Bomber i membre de l’ONG sevillana ProemAid des de principis de l’any 2016, moment en el qual es va vincular amb les emergències. Aquesta organització va ser creada per un grup de Bombers de Sevilla l’any 2015 arran de la crisi migratòria a Lesbos, punt d’arribada de molts refugiats sirians. Avui parlem amb ell, en representació de l’organització, sobre tota la crisi migratòria al mediterrani en plena pandèmia, i de la feina que fan a Lesbos i al Mediterrani Central, ajudant a persones que estan en greu perill al mar.
Les organitzacions com la vostra, haurien de tenir més ajudes, facilitats i permisos per part dels governs?
És clar que hauríem de tenir-ne. Són feines que hauria de fer el govern. No pot ser que amb la tecnologia que hi ha al carrer avui dia, amb la qual pots veure una agulla a qualsevol part del món, deixin que naufraguin vaixells amb gent a dins. És simplement perquè no és d’interès, o els interessos que vénen arran d’això són interessos polítics. A més, haurien d’intentar fer les coses més fàcils perquè les organitzacions puguin fer el mínim perquè aquestes persones no morin al Mediterrani.
Havíeu pensat mai que tindríeu problemes amb les autoritats per tractar de salvar la vida de les persones?
Ja es juga amb la incertesa que pot passar alguna cosa, igual que tenir algun problema amb l’autoritat, però també ho acceptes. Ho acceptes perquè creus en això, i intentes deixar les pors a un costat i centrar-te en el que realment és important, que en aquest cas és ajudar aquestes persones en un petit trajecte en concret del seu llarg camí: quan intenten creuar el Mediterrani o l’Atlàntic per les Canàries.
Per què s’insisteix a tancar la porta a milers de persones que es veuen obligades a fugir del seu país?
Quan et dediques a tancar les portes a persones que estan fugint dels seus països, tant si fugen de la guerra, perquè són perseguits pels seus ideals polítics, o perquè tenen una orientació sexual diferent de la que es considera “normal” en el seu país, d’una banda estàs mostrant una brutal falta d’humanitat i d’altra banda que hi ha uns interessos polítics. En els últims anys la dreta s’ha nodrit d’estereotips, falsos arguments per crear por i guanyar vots, i han posat el focus als immigrants, com si fossin el principal problema dels països.
Per quina raó creieu que estan arribant tants immigrants a Espanya?
Des de la meva visió no centrista – i encara em falten moltes dades – bàsicament quan es té una necessitat, al final es busca la solució per satisfer aquesta necessitat. Si això vol dir arribar a Europa, ho faràs com puguis. I si per arribar a Europa has d’entrar per l’Egeu, el Mediterrani Central, o per on sigui, i estan tancant aquests canals, al final passaràs pel canal que queda. I si el canal és Espanya, és perquè ara mateix és la porta d’entrada a Europa.
La gent no té por de perdre la vida intentant creuar el Mediterrani?
Per descomptat que la gent té por de perdre la vida creuant el Mediterrani. Ningú, absolutament ningú, amb dos dits de front ficaria al seu fill, a un nadó, a la seva dona o a qui fos en un mitjà tan hostil i tan desconegut per a moltes persones. Òbviament és un dels trams en el qual més pateixen i en el que més por tenen per arribar a complir el seu somni.
Quina és la visió que tenen les persones sobre Espanya i la resta de països europeus?
Moltes vegades no deixen de ser ideals, derivats de veure fotos, de veure publicacions a l’Instagram, al Facebook… on sembla que aquí tot sigui meravellós. Al final les xarxes socials estan fent molt de mal perquè allà tot el món intenta marcar i plasmar un estil que molts cops no és cert. Es pengen els millors moments, els millors menjars… I al final això crida a la gent jove, crida a la gent gran que potser està passant gana… És un raig d’esperança arribar a Espanya i Europa.
Referent a la Unió Europea, creieu que és necessari una major implicació per part d’aquesta comunitat?
La Unió Europea hauria de tenir una major implicació en aquesta crisi, però s’ha vist que aquesta comunitat no deixa de ser un negoci econòmic per a les grans empreses, perquè en la primera gran crisi social s’ha donat l’esquena de mala manera i no s’ha afrontat aquesta situació com la podrien haver afrontat. La solució a aquesta crisi podria ser: deixar d’espoliar als països d’Àfrica i començar a fer polítiques reals de desenvolupament, polítiques sostenibles.
“Europa podria aconseguir que el nombre de persones mortes al mediterrani es reduís considerablement, podria i deuria”
Jorge Balcázar
Quin protocol seguiu per rescatar persones al mediterrani?
Els rescats al mediterrani com l’Egeu sempre estaran sota la coordinació del Centre Coordinador de la zona d’influència, sigui Grècia, Espanya, Itàlia… Quan es veia una embarcació en perill, eren ells qui ordenaven executar els recats. Una vegada que ordenen executar el rescat, ells mateixos coordinen si has de desembarcar o si l’has de portar a un altre port.
En la vostra pàgina web posa que cada dia moren 6 persones en el mediterrani (segons dades d’ACNUR). Creieu que algun dia es podrà baixar aquest nombre a zero? Teniu alguna data fixada com a objectiu?
És molt complicat fixar un objectiu perquè no depèn de nosaltres. L’objectiu zero ho veig totalment irreal perquè mentre hi hagi necessitat, hi haurà gent que ho segueixi intentant. Quan no tens absolutament res, qualsevol raig d’esperança és vàlid. És més, Europa podria aconseguir que el nombre de persones mortes al mediterrani es reduís considerablement, podria i deuria. Estaria obligat a posar els mitjans suficients perquè això no passés, però no interessa perquè al final és política.
Els diners que es desemborsa en missions en organitzacions no governamentals com Proem-Aid i Open Arms és tan elevat que és de bojos. La fi d’aquestes organitzacions hauria de ser no existir, perquè estan fent una funció que l’haurien d’estar fent els governs.
Quines sensacions us produeix ajudar a altres persones desinteressadament?
Al final sí que existeix un interès perquè hi ha una part personal de justícia social. Sempre hi ha un punt d’ego de dir: “Mira, puc aconseguir fer això”, no ens enganyem. Tot voluntariat té un punt d’ego, però tant de bo hi hagués milers de persones com les que he conegut en els diferents voluntariats que he fet perquè estic segur que el món no funcionària així com ara.
{{ comment.text }}