Mireia Largo i Laura López. Vic
Aquest ha estat un any diferent per a la cultura osonenca. El tancament de sales d’espectacles, cinemes i teatres, entre d’altres, va crear una gran indignació per part dels empleats del sector que es declaraven desemparats legalment, enfonsats i incrèduls davant d’una decisió que va prendre el Govern sense tenir en compte la seva opinió. Es va deixar sense feina a milers de treballadors d’un dia per l’altre i es van suspendre tota mena de funcions i espectacles.
Tot i que al principi es va anunciar que el confinament i les restriccions que aquest suposava, només durarien quinze dies, la majoria dels artistes i professionals del sector de la cultura van afanyar-se a buscar maneres alternatives per tal de no aturar la seva feina i acompanyar a la gent durant aquells dies que es presentaven bastant complicats. “Des del sector es va reivindicar molt la importància de la cultura i de l’entreteniment, sobretot perquè a nivell psicològic crec que a tots ens va tocar molt el fet de no poder socialitzar, de no poder veure a la gent que volem”, explicava en Nil Raurell, actor, reporter, presentador i, actualment, estudiant de 4t curs del grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic.
Tenint en compte que no es podia sortir de casa, la millor opció que van trobar els artistes va ser crear versions virtuals dels seus concerts, programes o espectacles. Molts d’ells, van aprofitar per mantenir la connexió humana i van sortir als balcons a cantar, altres, en canvi, van tenir temps per crear noves cançons, pensar noves idees per les seves representacions o bé fer teletreball des de casa, com és el cas de la Sara Roy, cantant, periodista i exalumna de la UVic: “El confinament, va ser un moment de reflexió, de poder parar, perquè sóc una persona que té moltes coses a fer durant el dia a dia i el confinament em va servir per estar a casa, per compondre coses noves, per agafar la guitarra, una llibreta, un llapis i escriure. Moltes de les cançons del disc han sortit a partir del confinament”.
D’altra banda, la ballarina, coreògrafa i estudiant de Psicologia a la UVic, Míriam Marcé, comenta que: “El fet de no poder entrenar en sales és una mica complicat perquè en la dansa contemporània es necessita espai. Tot i això, he intentat seguir entrenant a casa seguint unes classes en línia”.
En l’actualitat, i des del 23 de novembre, el món de la cultura ha reprès la seva activitat, ja es poden fer espectacles, tot i que amb un nombre reduït d’aforament i tenint en compte, evidentment, les mesures preventives, com l’ús de la mascareta, la distància de seguretat o el gel hidroalcohòlic. “La cançó de la marató es va gravar a l’estudi de David Otero, vam anar a gravar-la a Madrid. Tots amb mascareta i tenint en compte la distància de seguretat. Només ens vam treure la mascareta en el moment de gravar”, explica la Sara Roy, que aquest any ha estat partícip del disc de la Marató de TV3. Raurell també explica que: “Hem hagut de canviar mesures, ara estem fent el programa des de la ràdio, sense públic i amb mascaretes, però mira, com a mínim estem tots junts”. Marcé, per la seva part, explica que ha reprès les classes de dansa “PCR no m’he hagut de fer, però sí que, en alguns llocs, et fan portar mascareta, això és en funció de les normes del centre” conclou.
{{ comment.text }}