El running s’ha convertit en una de les pràctiques esportives més realitzades a Espanya en els últims anys. Sortir a córrer és una activitat que no precisa de la necessitat de comprar de molt material esportiu, amb lo qual es una activitat que la pot dur a terme la majoria de la població. A més, és una pràctica que es pot fer sol o acompanyat i a qualsevol hora del dia, amb lo qual hi han pocs inconvenients per no realitzar-la.
Tots aquests factors es veuen reflectits en les dades. Segons un estudi realitzat per vente-privee, un portal online de venta de material esportiu, gairebé un 60% de la població afirma haver participat en alguna cursa popular. Actualment el running és la disciplina més practicada a Espanya, tot seguit de la natació (20%), els esports de raqueta com el pàdel, el tennis o el bàdminton (19%), el futbol (11%) i el bàsquet (4%).
Xavier Carrasco és un habitual practicant de running. Amb 42 anys i de Manresa, Carrasco explica que ha tingut alts i baixos amb el running. “Vaig començar molt fort i em vaig passar amb l’aprimament. De jove feia esport, però portava molt de temps sense practicar-lo i quan vaig començar a córrer em lesionava molt sovint”. Un cop es va adonar que aquest esport li agradava, i que s’hi volia seguir dedicant, va adonar-se que la millor decisió era dosificar-se i no tornar-se boig.
Actualment, Carrasco porta vuit anys fent running normalment uns tres cops per setmana, y ho combina amb la bicicleta, ja que afirma que li va molt bé per sortir de la rutina de només córrer. I és que, segons afirmen diferents fisioterapeutes, a vegades la pràctica excessiva del running pot comportar problemes cardiorespiratoris, com explica Sergio Blanco al mitjà Las Provincias. “Hi ha gent que porta tres anys corrent i que volen fer una marató”, assegura Blanco, qui explica que “no és sa per una persona que té 50 anys i no ha practicat mai esport fer 42 quilòmetres”. Carrasco afirma que, per sort, mai ha tingut cap anomalia cardiorespiratòria i que el seu principal problema, abans, eren les lesions de turmell que comentava.
Un altre exemple diferent és de l’Adrià Romero de Mataró, que amb 39 anys ha començat a practicar running fa ben poc, encara que aquest s’ho pren amb calma i només surt un cop per setmana. “Vaig començar per fer una mica d’esport, però notava que em cansava massa ràpid “degut a que soc fumador”. Romero vol córrer en diverses competicions, i per això ha deixat de fumar, i li atribueix aquest mèrit al running.
Romero considera que el running ha agafat tant públic a Espanya perquè és un esport “senzill i realment molt barat de practicar”. Ens explica que ell va a córrer normalment amb la seva parella, que és amb qui es va animar a fer esport, però moltes vegades també hi van sols cadascú. “Quan necessitem desconnectar de la rutina és més gratificant fer-ho sol”, explica. Xavier Carrasco considera que el running és millor practicar-lo sol i els dies que fa bici sí que ho fa, habitualment, amb amics.
Saludable o perjudicial, el running ho pot ser segons el punt de vista de cada persona i de la dosificació. “En un estudi amb professionals del running, els marcadors de la seva analítica sortien alterats i no es recuperava la normalitat fins tres mesos després. Doncs amb un amateur aquest desgast és doble o inclús triple”, afirmava el fisioterapeuta Sergio Blanco.
