Anna Tañà i Laura Llunell. Vic
Des de la declaració d’Estat d’alarma impulsada el catorze de març pel president del Govern, són molts els negocis i comerços que han vist tancar les seves portes per causes de força major, o per haver estat obligats a tancar. No és el cas dels centres de fisioteràpia, podologia, teràpia ocupacional, logopèdia, optometria ni de les òptiques, que s’han considerat serveis sanitaris essencials. Malgrat les nombroses peticions de tancament per part dels seus respectius col·legis professionals, el Govern ha decidit mantenir-los oberts.
La nul·la protecció enfront el virus i la falta d’EPI i de material d’equipament, ha fet que per responsabilitat pròpia hagin tancat els seus centres, sense rebre ni un ajut per part dels seus respectius governs. Al ser considerats un servei sanitaris i no poder tancar per força major, no tenen opció a acollir-se a un ERTE ni tampoc a la resta d‘ajudes disponibles. “La situació és complicada en molts àmbits i suposo que és un reflex de la mala gestió governamental durant anys i anys. Crec que aquesta crisi passarà a la història per la mala gestió que hi ha hagut, sobretot per la falta de previsió en material de seguretat a nivell hospitalari”, reflexiona la Núria, fisioterapeuta autònoma.
La consellera Vergés decretava el passat vint-i-tres de març la suspensió de l’activitat de caràcter no urgent de fisioteràpia a través d’una resolució de la Generalitat, però seguidament dos Reals Decrets van deixar aquest sector en una situació d’inseguretat jurídica. Concretament el Decreto-Ley 10/2020 que considera la fisioteràpia com una activitat essencial en tota la seva totalitat, permet que aquests centres restin oberts per atendre urgències i situacions que impliquin evolucions negatives del procés de recuperació dels pacients. “La situació és difícil d’entendre ja que el fisioterapeuta intervé en processos, en els que ha d’estar a menys de 1,5 metres de distancia sobre la persona, aplicant procediments de teràpies manuals. No tenim equips d’EPI per protegir-nos”, explica el secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Daniel Jiménez.
El gremi, un cop considerat servei essencial, perd la possibilitat d’adherir-se a les ajudes previstes pel Govern i queda totalment desemparat davant una crisi cada vegada més llarga i incerta. “La situació m’ha afectat molt, al març no he pogut demanar cap ajuda perquè no vam poder acreditar un tancament per força major”, explica la fisioterapeuta Eva Vila. El president del Consell de Col·legis de Fisioterapeutes d’Espanya, Gustavo Paseiro, va contactar amb el ministre de sanitat, Salvador Illa, per demanar-li una vegada més el tancament dels centres privats de fisioteràpia o almenys, que es dotés d’equipament de protecció al sector. Aquesta petició encara no ha rebut resposta i a dia d’avui el col·lectiu segueix amb les mateixes condicions. “Tots els comunicats, les normes i les pautes que van publicant són ambigües, les deixen a la interpretació de cadascú i això genera una situació molt complicada”, explica Jordi Valbuena, fisioterapeuta.
“La situació és d’una absoluta indefinició”, denuncia Jiménez. En el cas de les ajudes del Govern espanyol, per rebre-les, s’han de declarar pèrdues de més del 75% en el mes de març, fet que resulta gairebé impossible ja que fins a meitat de mes aquests centres funcionaven a ple rendiment. “Per sol·licitar les ajudes o has d’estar obligat a tancar o has de demostrar una reducció de la facturació del 75%, cosa complicada quan s’ha facturat durant mig mes”, denuncia Costa. Després de varis intents de comunicació entre els col·legis i el mateix Govern, es permetrà que el mes de maig es puguin tornar a presentar els resultats del mes anterior i, d’aquesta manera, tinguin de nou la possibilitat d’accedir a les ajudes establertes. “Els fisioterapeutes per responsabilitat col·lectiva vam decidir tancar els nostres centres i el resultat ha estat que no es contempla en el Decret i que, per tant, no podem rebre les ajudes del Govern. Els lloguers, els subministres i la resta de despeses s’han de pagar igual i ens trobem en una profunda crisi de resultat incert”, denuncia el membre de la Junta de Govern del Col·legi de Fisioterapeutes.
La situació no ha variat durant aquest mes d’abril, tot i que el Govern espanyol declarés els últims dies que tots aquests centres afectats només haurien d’obrir per urgències, les ajudes segueixen sense contemplar aquests professionals. “Tots els centres han tancat per responsabilitat,. segons el Govern podem fer urgències, però la veritat és que no n’hi han”, argumenta Eva Vila. És per això que el Consell General de Col·legis de Fisioterapeutes va enviar una carta a l’Associació Empresarial dels Seguros (UNESPA), demanant que la cobertura que dona la seva assegurança als professionals sanitaris que treballen davant la covid-19, contemplés també als fisioterapeutes. “La situació és complicada perquè d’un dia per l’altre passes de tenir feina a no tenir-ne d’una manera obligada. Ens hem trobat amb una situació complexa com tothom, el problema és que formem part d’una professió on la majoria som autònoms i això fa que se’ns compliqui encara més”, argumenta Valbuena.
Nous canals de difusió i la por a l’intrusisme laboral
Aquesta situació incerta i jurídicament insegura fa que creixin les pors a l’augment d’intrusisme laboral que poden patir els fisioterapeutes. “Altres pseudo professionals s’han vist obligats a tancar i és possible que ells sí que rebin els ajuts. És l’absoluta irracionalitat d’un sistema que permet que persones no qualificades, atenguin problemes de salut de la ciutadania i que, a més, sembla que podrien rebre ajudes per fer-ho.”, es queixa Jiménez. “Cal una absoluta reflexió sobre aquest sistema d’ajudes”, conclou. També la Núria destaca el fet que pugui aparèixer intrusisme, tot i que afegeix que “sempre n’hi ha hagut i ara, amb les ajudes tant minses que donen és complicat que només amb això n’aparegui encara més”.
També destaquen les noves maneres de treballar que aquests professionals han hagut de posar en marxa per seguir en contacte amb els seus pacients, tot i que no representen una solució a la seva situació. Durant el confinament, s’han començat a utilitzar canals virtuals com Instagram Live per poder seguir mantenint el contacte amb els pacients i donant consells i recomanacions a la població. “Pot ser una arma per promocionar-nos o per poder transmetre informació, però no deixem de ser un col·lectiu que necessitem el contacte humà i presencial”, aclareix Valbuena. També la Núria, la fisioterapeuta autònoma, afirma que el teletreball és bo per poder-se donar a conèixer, però no es pot utilitzar per desenvolupar el seu servei: “La meva feina es basa en el contacte físic i fer-ho a distància és totalment impossible”.
Aquests nous canals virtuals és cert que arriben a un major nombre de persones i de manera gratuïta, fet que els converteix en virals i massius, però segons Lluís Casany, fisioterapeuta, entrenador personal i instructor del centre Fitness Vic, “no és la millor forma de treballar perquè amb la nostra professió necessitem estar molt a prop de les persones per escoltar-les, ajudar-les i corregir-les”. La facilitat amb la que es poden crear i difondre aquests continguts, crea també una competència de vegades deslleial, que busca acostar-se a les tasques d’aquests professionals i guanyar influència. “Molta gent sense formació està penjant contingut a les xarxes que no és adequat per a tothom i que pot ser nociu per a moltes persones”, alerta Casany.
El percentatge de fisioterapeutes col·legiats que es veuen afectats per aquestes mesures és molt alt ja que poden estimar-se, segons diu Daniel Jiménez, a més del 75% entre fisioterapeutes autònoms, fisioterapeutes que tenen un centre com autònoms, professionals amb contractes o fisioterapeutes assalariats, que han patit un ERTO de la seva empresa. “Personalment davant del panorama, he anat a treballar a una residència d’avis que necessitaven gent urgent”, destaca Eva Vila. “Desitjo que una de les coses que ens faci canviar aquesta crisis sigui la nostra manera d’invertir els diners, que estigui destinada a cuidar la nostra salut i a estar en mans de bons professionals”, afegeix la Núria. “El retorn serà llarg i difícil”, conclou Lluís Casany.
A continuació us deixem algunes de les opinions personals que ens han fet arribar alguns professionals d’aquest col·lectiu sanitari:
NÚRIA
“Se’ns considera una professió de primera necessitat a nivell d’urgències, per tant, no podem tancar i com a conseqüència no podem rebre ajudes. A mi no em serveix el titular de ‘vamos a ayudar autònomos y pequeñas empresas’, a mi em serveixen fets i no n’hi ha, només hi ha paraules buides. A més, per poder fer urgències hem de disposar d’EPI cosa que ara per ara és complicat trobar-ne i sobretot a un preu relativament raonable (ja no dic preu previ al COVID19) . A més, reps trucades o correus de determinats col·lectius sanitaris per demanar que donis el poc material del que disposes. Com se suposa que podem seguir treballant? Com se suposa que faig urgències?. Hi ha poc material, el que hi ha val molts diners i el poc que disposo s’ha de donar… I no puc tancar el centre i tampoc puc rebre ajudes. Un altre cop em demano, on es el govern?”
“Desitjo que una de les coses que ens faci canviar aquesta crisis, sigui la nostra manera d’invertir els diners. Que estigui destinada a cuidar la nostra salut, a estar en mans de bons professionals i que estigui destinada a que hi hagi vida als carrers, a invertir en gent que creu, s’il·lusiona i aposta pel que fa”.
“Aquests dies he rebut forces peticions de pacients, demanant consells sobre què poder fer o deixar de fer per les dolències que van apareixent (mals d’esquena, ruptura fibril·lar, vertigen, bruxisme…). El que he fet és donar diferents consells per tal que un mateix tingui les eines, per intentar que la dolència no vagi a més, òbviament sense cobrar res. També ha set un temps per posar-me a les xarxes socials per poder divulgar que faig, en què es basa la meva feina i quin tipus de patologia tracto.”
“Des del dia 14 de març no facturo, però el dia 31 de març va aparèixer el rebut d’autònoms en el meu compte corrent i el dia 20 d’abril apareixerà el rebut d’IRPF. A nivell econòmic, m’afecta i la incertesa de com anirà encarà més. Només ens queda esperar per tornar-nos a posar a treballar, quan sigui segur per la majoria de la població i amb el material adequat. Considero que sóc una persona optimista i crítica. Per això vull pensar que aquesta crisi servirà per fer-nos plantejar moltes coses i poder fer un gir en les nostres vides. Personalment no vull tornar a la normalitat pre COVID, ja que és aquesta normalitat la que ens ha portat fins aquí. Espero que tota la societat fem un clic i siguem capaços de fer les coses diferents, pel bé nostre i pel bé de la natura”.
LLUÍS CASANY
“Actualment estic treballant al centre de fitness i salut Fitness Vic com a instructor a la sala de fitness, d’activitats dirigides i també faig d’entrenador personal i fisioterapeuta. A causa del coronavirus, el Govern ens va obligar a tancar les instal·lacions. Amb aquesta situació i per tal de mantenir el contacte amb els socis i que alhora aquests segueixin actius, hem hagut de canviar la manera de treballar. A través de les nostres xarxes socials (instagram, facebook i youtube) cada dia, ens reunim els tècnics i anem creant i penjant continguts amb diferents nivells i objectius per tal d’arribar al màxim de persones. Jo penso que no és la millor forma de treballar, perquè amb la nostra professió necessitem estar molt a prop de les persones per escoltar-les, ajudar-les i corregir-les. Espero que aquesta situació acabi aviat i tornem a la normalitat. De totes maneres, aquest retorn serà llarg i difícil”.
JORDI VALBUENA
“Des del minut u les directrius no estan sent clares, s’està generant molta incertesa. Hem de tornar a treballar progressivament i continuem sense saber qui pot treballar, qui no, quins són els riscos, quins no… Els fisioterapeutes no tenim prou material per treballar si volem anar-hi, no sabem si els pacients vindran ni tampoc com els podem protegir. Està ple de dubtes i de preguntes sense resposta. El gran conflicte que estem tenint és que no ens tanquen el negoci, però som uns professionals que necessitem estar en contacte amb el pacient i justament el contacte és el que s’ha d’evitar en front aquest virus”.
“Si es continuen fent polítiques pensant en l’economia i no en les persones, ens equivocarem. Hem de canviar les prioritats”.
“La situació de desesperació per anar a treballar, jo me la miro amb escepticisme perquè no estem tenint en compte realment el que és la nostra professió. Hi ha un neguit portat per l’economia, que fa que molta gent oblidi coses importants que ens posaran en perill si no les respectem. Ens falta ser més preventius i una mica més reals”.
EVA VILA
“Al març no he pogut demanar cap ajuda, en principi la podré demanar a l’abril acreditant la reducció del 75% perquè no ens és possible demanar-ho per força major. No ens han obligat a tancar, però la situació real és que tots els centres ho hem fet per responsabilitat. Segons el Govern podem fer urgències, però la veritat és que no n’hi han”.
“Veient el panorama jo he anat a treballar a una residència per gent gran on necessitaven personal urgentment”.
{{ comment.text }}