La normalització del futbol femení

Guillem Camps i Albert Gómez. Vic

Fa poc més d’una setmana el futbol femení va batre un rècord que de ben segur quedarà guardat en els annals de la història d’aquesta disciplina. Més de 48000 persones van assistir al matx disputat a San Mamés entre els equips femenins de l’Athletic Club i l’Atlètic de Madrid corresponent als quarts de final de la Copa de la Reina. No només és el rècord d’assistència en un partit de futbol femení a Espanya, sinó que la xifra també és àmpliament superior a la de la majoria de camps de la Lliga Santander.

El Barça femení, tot i la seva bona marxa en les tres competicions d’ençà de l’arribada del tècnic Lluís Cortés, no ha aconseguit, de moment, acostar-se al rècord d’assistència que va batre el conjunt basc. Només en els partits de la Lliga de Campions el Mini Estadi ha presentat un aspecte realment destacable, tot i que el rècord de 12178 espectadors registrat la temporada anterior es queda molt lluny de les gairebé 50000 persones que van assistir el passat 30 de gener al feu de les “lleones”.

Poca promoció

Des de la penya Blaugrana de Vic, s’atribueix aquest dèficit principalment a la poca promoció que es fa dels partits: “No es fa prou promoció del futbol femení excepte si és un partit transcendental com un Barça-Espanyol o un Barça-Atlètic de Madrid, ja que se’n parla més i la gent ho coneix”, assenyala Jaume Parareda, el vocal i secretari de la Penya. D’altra banda, Parareda també identifica en els horaris un greu inconvenient: “Les hores en què es juga el futbol femení és més complicat compaginar la vida diària amb l’oci. A més, en molts casos, els partits de l’equip femení coincideixen amb els partits dels fills dels socis, o amb els enfrontaments dels seus propis equips, i això impedeix que hi puguin anar”, assegura el penyista.

“El camí encara és massa llarg”

Àlex P., soci de la penya barcelonista de Sants-Hostafrancs (Barcelona) des de fa poc més de dos anys, assenyala que “el futbol i tot l’esport en general ha estat sempre protagonitzat per homes, omplir un estadi sencer amb un equip femení significa que estem trencant una barrera que fa molt de temps que s’hauria d’haver trencat”, però no crec que mai arribi al suport que té el futbol de tota la vida, el camí és encara massa llarg. Nosaltres apostem per tots els equips del club, però un clàssic és un clàssic i un equip femení no pot igualar en públic aquests partits”, admet.

Estadi de San Mamés ple / EstadiosdeFutbol

“La responsabilitat és de la gent”

A la penya barcelonista de Collblanc hi ha en Quimet Codina, membre de la Junta Directiva. Amb una posició positiva a favor de l’evolució del futbol femení, en Quimet està convençut de que l’afició és la clau per reproduir el que va passar a San Mamés amb el Barça. “Estem parlant d’un estadi molt gran, però també d’una afició immensa”, explica. “La responsabilitat d’omplir les grades és de la gent, les jugadores ja estan donant tot el que poden per tal de millorar i fer-se notar” afegeix Codina.