Natàlia Bonjoch i Marc Tresserras, Vic.
L’alegria avui és més present que mai a la vídeo trucada diària de la Rosa Sala (Breda, 1935) amb la seva família perquè després de gairebé un mes ingressada a l’Hospital de Santa Caterina (Salt, Girona) ja veuen la llum al final del túnel. Amb els seus vuitanta-cinc anys, avui la Rosa ha pujat a una ambulància per tornar a casa seva, la que ara mateix i des de fa un any és la residència de gent gran de Sant Hilari Sacalm. “Us espero”, els hi deia animada la Rosa a les seves filles, confiada encara que apareixerien les seves tres filles, com si el virus d’un moment a l’altre s’hagués extingit.
La Rosa és una de les tantes usuàries de residències que han passat per algun dels hospitals catalans durant aquestes últimes dates, víctimes d’un virus que s’ha emportat més de 3.200 persones de residències. El coronavirus va arribar a aquest poble de la comarca de La Selva el 26 de març, quan es van detectar tres possibles casos amb símptomes de COVID-19 a la residència municipal. “Quan ens van dir que hi havia tres persones amb símptomes se’ns van encendre totes les alarmes. Era molt estrany que si aquestes persones havien donat positiu, no haguessin infectat a la resta d’ancians”, comenta la Margarita, la segona de les seves filles.
La sorpresa va venir aleshores, quan en sotmetre a tots els residents a la prova, la Rosa, conjuntament amb un elevat nombre de residents, va donar negatiu. El següent pas del personal sanitari va ser dividir als residents del centre de dia en tres grups: lleus, greus i no infectats. Per tal de desinfectar correctament la planta baixa de la residència, tal com va manifestar el personal, tots els casos negatius van ser traslladats a l’hotel Vilar Rural, mentre que els positius van quedar aïllats a una de les plantes superiors de la residència. Els que presentaven simptomatologia lleu però van donar positiu, van ser traslladats a la residència que Afers Socials va habilitar a Santa Eugènia.
Un cop acabades les tasques de desinfecció a la planta baixa del centre, els ancians que havien estat traslladats al Vilar Rural van poder tornar a instal·lar-se a la residència municial. Una tornada a casa que va ser molt curta per la Rosa, que després de passar alguna nit amb febre i presentar dificultats en la respiració, va donar positiu a la prova del coronavirus i va ingressar ràpidament a l’hospital. “Durant els primers dies d’estar ingressada no feia res més que pensar que és llei de vida que la meva àvia es pogués morir en qualsevol moment, és gran i ha tingut patologies prèvies. El que no és llei de vida és morir sol, sense la teva família”, recorda ara la Marta, una de les seves cinc nétes.
L’alzheimer que pateix la Rosa des de fa uns anys va ser un punt afegit durant la seva estada a l’hospital, sentir-se desorientat després que et treguin del teu entorn és una de les característiques d’aquesta malaltia. Tot i això, gràcies a l’equip de psicologia i de sanitaris, gairebé diàriament podia connectar-se via videotrucada amb les seves tres filles. “Hi havia dies que estava millor que d’altres, a causa de l’alzheimer alguns cops no ens coneixia. D’altres, en canvi, ens deia que ens esperava, tot i que li explicàvem reiteradament que no podíem anar-la a veure”, explica la Margarita. “Els inicis de la Rosa a planta de medicina interna on estava ingressada van ser força complicats. Saturava molt poc oxigen i havia d’anar amb respirador, a més una nit en aixecar-se del llit va caure”.
A poc a poc, a cada trucada a tres bandes que de tant en tant aplegava a totes les seves nétes, filles i gendres, es notaven les millores de la dona de vuitanta-cinc anys acabats de complir. Gràcies a les trucades de la doctora i els missatges positius que la psicòloga transmetia als familiars, els ànims començaven a pujar. Malgrat la clara millora pel que feia a la seva salut, el primer test que li van fer per comprovar si encara estava infectada va donar positiu. “Just després del pont de maig vam veure-la més baixa d’ànims, els quatre dies festius sense poder fer videotrucada la van deixar més descol·locada i desorientada del que és habitual. Per això, la psicòloga va recomanar-nos que li demanéssim a la doctora que algú de nosaltres la pogués anar a veure”, relata la seva filla Margarita. I així va ser, després de comentar-li a la doctora que l’estava tractant i que ella i la psicòloga donessin el vistiplau, se li va donar permís a un familiar a visitar a la Rosa.
“Just després del pont de maig vam veure-la més baixa d’ànims, els quatre dies festius sense poder fer videotrucada la van deixar més descol·locada i desorientada del que és habitual”.
Margarita Prat, filla de la Rosa Sala
Amb un grapat de mandales, un paquet de retoladors, un parell de fotografies de la família i equipada de dalt a baix amb el seu EPI d’infermera, la Rosa, la més petita de les seves filles, va presentar-se a l’habitació. “Al principi no em va conèixer, fins i tot al dir-li que era la seva filla va dir-me que ella no en tenia, de filles”, explicava la Rosa a la seva germana quan va sortir de l’hospital. Les mandales i aquella visita fugaç van ajudar la Rosa a fer l’últim esforç i l’endemà, quan el telèfon de les tres filles va sonar a les 10 del matí per tornar a veure la cara de la seva mare, va arribar una agradable notícia. “Ja podeu venir eh, us espero”, va dir-los-hi la Rosa només connectar-se a la vídeo trucada. Les seves filles, acostumades ja al fet que els hi digués això, van fer com si res i van continuar amb la conversa com si es tractés d’un dia qualsevol. Ja quan s’acabava el temps, la psicòloga va treure el cap per la pantalla i li va recordar a la Rosa que tenia una notícia per donar-los-hi. Aquell dia havia de tenir ja els resultats de la segona prova de la COVID-19 i, efectivament, més tard la doctora va confirmar que aquest cop la prova havia resultat ser negativa i, per tant, ja havia superat el virus.
“Ja podeu venir eh, us espero”, va dir-los-hi la Rosa només connectar-se a la vídeo trucada amb les seves filles.
Aquella tarda, l’ambulància la va tornar a la residència municipal de Sant Hilari on ja s’havien donat diverses defuncions pel coronavirus, 22 segons publicava El Punt Avui. Després de gairebé un mes i amb el seu 85è aniversari entremig sense poder-se celebrar com calia, la Rosa és rebuda al geriàtric amb un ram de flors de la seva família i una visita sorpresa des de la distància per part de la seva filla gran, la Susanna, i les seves filles. Els aplaudiments i les paraules d’amor de les seves cuidadores fan que la Rosa s’emocioni, perquè tal com expressa una de les seves nétes: “Al final la vida et sorprèn i resulta que al cap d’un mes tens una àvia de vuitanta-cinc anys que ha superat la COVID-19. A vegades la vida et sorprèn i et dona un revés però, a vegades, també passen coses maques”.
{{ comment.text }}