EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’aprovació de la llei de l’eutanàsia arriba a Espanya

El 18 de març el Congrés dels Diputats va aprovar la llei de l’eutanàsia que va convertir Espanya en el sisè país del món en despenalitzar aquesta pràctica.


11/04/2021

Aleix Castells i Roger Isern. Vic

El 18 de març el Congrés dels Diputats va aprovar la llei de l’eutanàsia que va convertir Espanya en el sisè país del món en despenalitzar aquesta pràctica. Malgrat tot, no hi va haver unanimitat en una votació que ens va deixar el resultats de 202 vots a favor (PSOE, Podem, Cs, ERC, JxCat, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís i  BNG), 141 en contra (PP, Vox i UPN) i 2 abstencions. 

Ara bé, cal definir correctament en quina situació es pot aplicar l’eutanàsia i la diferència que té respecte l’auxili al suïcidi (que es pot prestar en persones que es trobin en perfecte estat de salut). En el cas de l’eutanàsia, la persona afectada s’ha de trobar en una situació de precarietat vital, no només de situacions de patiment físic sinó també aquells que pateixen una situació mental greu; tal com apunta Nicolás García Rivas, catedràtic de dret penal a la Universitat de Castella-la Manxa.

D’altra banda, no és un tema només de debat a l’estat espanyol, i en diferents països del món l’eutanàsia i/o el suïcidi assistit també són vigents. D’aquesta manera Hugo Viciana; especialista en filosofia i ciències cognitives de la Universitat de Màlaga i Sara Pasadas del Amo; sociòloga de l’Institut d’Estudis Socials Avançat (IESA-CSIC) apunten que a Bèlgica, Canadà, Colombia, Luxemburg, Holanda, Suïssa i set estats dels Estats Units són pràctiques legals. A més expliquen que en tots aquests territoris l’eutanàsia o el suïcidi assistit representen entre el 0,3% i el 4,6% de les morts. 

Debat al Congrés

L’aprovació de la llei d’eutanàsia va generar gran debat entre els diferents diputats, que es pot extrapolar a la societat. Els partidaris i que van aconseguir tenir la majoria per impulsar la llei d’eutanàsia consideraven una manera d’acompanyar a tots aquells malalts a morir-se d’una forma digna i acabar amb el patiment de tots ells. Una idea totalment contrària pels contraris a aquesta mesura ja que consideren que “serveix per ajudar a tirar al buit abans que proporcionar una ajuda per evitar-ho”, segons va afirmar Carlos García, portaveu d’UPN. 

En resum i com apunta Ester Busquets, professora i coordinadora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVic-UCC, el debat se centra “entre els qui posen en valor la vida com a valor absolut i els qui estan a favor de l’eutanàsia posant l’accent en la llibertat, és a dir, en la capacitat de decidir sobre la pròpia vida i la pròpia mort”.

Però per què s’ha tardat tant temps en aprovar-se? Quins han estat els principals impediments? Un dels principals motius, com apunta Busquets, és que “l’any 2010 la Unió Europea va emetre una recomanació en la qual instava als seus Estats membres a no legislar en aquest sentit, i a promoure les cures pal·liatives al final de la vida”. Afegeix que la divisió progressiva entre l’estat i l’església també ha ajudat a accelerar l’aprovació de la llei d’eutanàsia “és cert que les societats occidentals s’han anat secularitzant progressivament i la idea de la propietat de la vida ha canviat. S’ha passat de considerar culturalment que era Déu qui donava i prenia la vida, a considerar que l’home o dona són els propietaris de la seva vida. De fet al llarg de la història occidental només restava per secularitzar l’espai privat, com ara el cos, la sexualitat o la mort, entre d’altres. L’espai públic ja estava secularitzat amb la separació del poder polític del poder religiós.”

28 anys del cas Ramón Sampedro: una mediatització necessària

Segur que tots recordeu el famós cas de l’escriptor gallec, Ramón Sampedro, tetraplègic des dels 25 anys i que lluitar de manera activa la petició judicial per poder morir, sense que els responsables d’auxiliar-lo poguessin cometre un delicte. Aquell cas d’ara fa 28 anys, ha ajudat indubtablement a accelerar un procés, que malgrat tot, ha arribat tard.

En aquesta línia, Ester Busquets considera que “els casos especialment mediàtics han jugat un paper molt important en l’opinió pública”. De fet, ens recorda el resultat de l’últim baròmetre del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) on el 72% de la població és favorable a l’eutanàsia. Referent a totes aquelles persones que no van poder decidir lliurament quan i com morir, afegeix que “certament, amb una llei d’eutanàsia totes aquestes persones haurien pogut morir més tranquil·lament, amb acompanyament, sense por. Tot i així cal tenir present que la llei d’eutanàsia, en els països que ja tenen regulació jurídica, representen només entre un 1 i un 4% de les morts anuals. Això vol dir que la llei està pensada per casos excepcionals, no per a la població en general. Tant és així que tot i tenir una llei d’eutanàsia s’ha de continuar apostant molt fort per les cures pal·liatives”.

Com acompanyar el dol de les famílies davant de l’aplicació de l’eutanàsia?

Com és evident, no només s’ha de centrar el debat amb les persones que decideixen acabar amb la seva vida per algunes circumstàncies ja explicades en anterioritat, sinó també analitzar de quina manera es pot acompanyar als familiars més propers. En l’actualitat no existeix cap protocol envers a la família, però sí que és important diferenciar les famílies que tenen un grau major o menor de suport sobre l’aplicació de l’eutanàsia.

Ester Busquets explica que “una família que estigui molt d’acord amb la decisió del seu familiar l’acompanyament és molt diferent d’una família que li costa acceptar la decisió del seu familiar. En aquests casos s’haurà d’iniciar un procés per ajudar a la família a comprendre el per què el seu familiar no vol continuar vivint. És important cuidar la família o entorns significatius per tal d’evitar processos de mort molt dolorosos, o bé prevenir dols complicats. També cal tenir present que hi ha persones que estan soles i no tenen família”.

L’eutanàsia a la salut pública

Per entendre aquesta aprovació hem de mirar al sistema públic de la sanitat espanyola i catalana. Hem parlat amb Núria Vergés, regidora de Salut i Igualtat de l’Ajuntament de Vic, que ens explica el perquè ha tardat arribar tant l’aprovació de la llei a Espanya: ”La reivindicació pública neix a principis dels anys vuitanta, és un debat que ve de llarg i que també és al llarg d’aquests anys que ha estat acompanyada amb un augment progressiu del suport a aquesta despenalització per part d’una àmplia majoria de la societat. Considero que ens hem trobat en situacions que posaven palès i era necessària una regulació.”

I des del punt de vista de com afectarà a la sanitat pública creu que ”en aquest sentit, comparteixo les intervencions i el desig d’alguns diputats i diputades al Congrés dels diputats. Tant de bo no l’hagi d’utilitzar ningú i que les cures pal·liatives puguin permetre allargar la vida i sobretot el temps de qualitat amb aquells que s’estima. Crec que no hi haurà una massiva demanda de l’eutanàsia, ja que considero que ens aferrem a la vida per naturalesa. No obstant això, és un nou dret del pacient i per tant podrà exercir-lo.”

També, Vergés opina que ”es tracta d’una llei molt garantista. El control, els criteris i la protocol·lització del procés salvaguarden la llibertat, l’autonomia i el coneixement del pacient en exercir aquest dret i evidentment amb seguretat jurídica pels professionals sanitaris.”

Una seguretat i garantia que farà que les persones residents a Espanya puguin decidir quan morir i sempre amb la opinió mèdica com a base sòlida. El canvi ha arribat a Espanya, el primer pas per decidir el final de la vida.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 889 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't