Les veus que no callaran

Clàudia Simón, la Garriga

Aquest diumenge va ser el dia de la dona treballadora. En els últims anys hi ha paraules que sonen molt, tant als mitjans de comunicació com en les conversacions diàries. Patriarcat és una d’elles. Nosaltres vivim en una societat patriarcal perquè l’home té més poder que la dona pel simple fet de ser-ho i posa a la dona, en segon pla. Ara bé, com se sosté el rol de poder i dominació que té l’home sobre la dona? 

La verdadera història de l’origen del dia de la dona treballadora

El 8 de març de l’any 1857 van morir 120 dones per un incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist a Nova York. Perquè veiem la importància que va tenir aquest fet, és considerat la pitjor catàstrofe de la història de Nova York després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. Arran de l’incendi, les treballadores de la fàbrica van iniciar una manifestació que va començar la lluita per la igualtat en tots els aspectes, des de l’augment salarial a la millora en les condicions de treball. Van morir 120 dones, però la resta de treballadores van seguir cridant per la igualtat tot i els intents de dispersió de la protesta per part de la policia. Dos anys més tard, van fer el seu sindicat.

Les principals impulsores del dia de la dona treballadora són dues dones comunistes, Clara Zetkin i Rosa Luxemburg. La comunista alemanya, Clara Zetkin, va ser una de les principals impulsores que el 8 de març fos el dia de la dona treballadora. Ella va suggerir la idea de commemorar un dia per la dona a escala global l’any 1910 en la Conferència Internacional de la Dona Treballadora a Copenhagen. Rosa Luxemburg, va ser, una de les poques dones actives en la política en un moment en què les dones no tenien dret al vot.  

“Aquest incendi realment va sucumbir a la gent” va dir l’historiador Michael Hirsch l’any 2011, quan es va commemorar el 100 aniversari de l’incendi. “La ciutat estava molt angoixada. Tots sabien que alguna cosa anava malament en aquell edifici i que potser, d’alguna manera érem responsables. Ens va portar a totes les reformes que van venir després” Font: Perfil

Recordar el llegat que van deixar aquestes dues dones comunistes és recordar a personatges que més han lluitat pels drets i llibertats de les dones. Ens referim a elles com a -comunistes- i no -feministes- perquè així es definien. Contextualitzem la situació per entendre-ho… En l’època que van viure, les feministes eren les dones burgeses que començaven a organitzar-se pels drets civils, mentre que a les dones obreres organitzades se les coneixia com a socialistes. 

8M: el dia de la dona o el dia de la dona treballadora?

Com s’ha comentat anteriorment, les principals dones impulsores que hi hagués un dia dedicat a la dona treballadora eren dones obreres, comunistes i revolucionàries. Actualment, el dia 8 de març és conegut com el dia de la dona en comptes del dia de la dona treballadora. Això es tradueix en el fet que el capitalisme ha eliminat el contingut real d’aquest dia perquè es parla en abstracte de la dona i això crea confusions. Per exemple, el dia 8 de març és el dia de la dona treballadora i la reina Letícia o una encarregada d’un supermercat se senten identificades en aquesta lluita per la igualtat de gènere. Però, és aquesta encarregada feminista si explota a la seva treballadora i no vetlla per l’alliberació de les dones ni lluita contra la desigualtat? És per aquests casos que s’ha d’aclarir el terme “treballadora” i ser conscients que no és un dia de celebració sinó de reivindicació.

Situació de la dona

El nombre de dones assassinades per violència de gènere del 2003 al 2020 és 1.045. Des de l’any 2017, el nombre ha augmentat. El 2017 van assassinar 50 i el 2018 va créixer en una xifra de 51. L’any 2016, va descendir en 49, però el 2015 va pujar en 60 víctimes. Des de principi d’any, segons La Vanguardia, són 12 les dones assassinades per violència de gènere. 

Observant aquestes dades, és evident que el masclisme és un problema greu i que segueix vigent des de fa molts d’anys. Ara bé, com se sosté? Probablement, el problema principal és el sistema que el fomenta. Per exemple, abans-d’ahir, arran del cas de l’ex-cap de gabinet d’Alfred Bosch, Carles Garcias, i la dimissió d’ahir del conseller, la portaveu de la Generalitat de Catalunya, va dir que “potser el que hem de fer és una campanya més ferma perquè les víctimes es vegin capacitades i protegides per fer aquestes denúncies i que activin el protocol elles mateixes”. Això es tradueix a dir que no cal revisar el protocol en contra d’assetjament sexual, després de veure que no ha funcionat, sinó que només cal empoderar la dona a denunciar. Amb aquestes declaracions es demostra que un cop més no es veu que el problema és el sistema i no la víctima i que es deixa de tenir en compte que aquesta és incapaç de denunciar en aquestes condicions, perquè precisament és víctima.