EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Lídia Munmany, sobre la gestació subrogada: “Potser d’aquí a uns anys s’adonen que la seva arribada al món és més diferent del que pensen”

Com explicaries als teus fills de sis anys que han nascut a través de la gestació subrogada? La Lídia Munmany els ha escrit el llibre “La Gallina Cluck Cluck”, on explica, en format de conte, tot el procés que va haver de passar, juntament amb la seva parella, per poder tenir els bessons.


11/04/2021
Taradell

Mireia Largo i Laura López. Taradell

El conte de La Gallina Cluck Cluck, l’autora del qual és la Lídia Munmany, Responsable de la Unitat de Gestió de la Investigació de la Universitat de Vic, ha estat l’escollit per la inauguració d’un nou punt d’intercanvi de llibres a la Plaça del Sol.

El conte explica una història commovedora, emocionant i sorprenent que neix entorn la Lídia i la seva parella, en Marià Zapater, dos veïns de Taradell que, després de veure truncat el seu desig de ser pares, ja que no podien gestar i tampoc els va ser possible adoptar, van arribar al punt de plantejar-se renunciar a tenir fills. Però no totes les portes estaven tancades, els quedava una opció, poc coneguda a Espanya, però viable: la gestació subrogada, “Nosaltres optem per la gestació subrogada quan totes les altres portes se’ns han tancat. Sempre explico que la gestació subrogada va ser una finestra que se’ns va obrir quan totes se’ns havien tancat”, diu la Lídia.

“Tot comença a través d’una entrevista que fan per la ràdio on vam sentir una noia que es diu Iolanda Anglès. Ella havia publicat un llibre sobre la gestació subrogada i va mencionar que en faria una presentació”. La Lídia i la seva parella van decidir assistir-hi per poder conèixer l’autora de Mare de lloguer, un estel d’esperança i parlar en primera persona amb ella i la seva parella, en Xavier, sobre la seva experiència, l’experiència d’una família mileurista que va dipositar tota la seva esperança en aquesta via de reproducció assistida i que va guanyar l’aposta. 

Això va ajudar als taradellencs a prendre la decisió, ja que “el fet que a Espanya no sigui legal fa que pensis que no t’ho pots ni plantejar, a més que, a vegades, també penses que aquests processos estan pensats per famílies amb un nivell econòmic molt alt”, explica la Lídia i assegura que el testimoni de la Iolanda, els seus consells i recomanacions, van contribuir a fer que ella i la seva parella reunissin la tranquil·litat i la força suficients per optar per la gestació subrogada

La parella va seguir els passos de la Iolanda i en Xavier i va posar-se en contacte a través d’un correu electrònic amb l’agència Modern Family, una agència de Califòrnia que “és molt interessant perquè totes les noies que treballen en aquesta agència han estat gestants i, per tant, tenen el suport que es poden ajudar entre elles i, a més, es fa un acompanyament molt proper pel que fa a les gestants” diu la taradellenca.

El primer contacte amb la Maggie, mare de família, treballadora en un bufet d’advocats a Califòrnia i la gestant dels que serien els fills de la Lídia i en Marià, va ser a través de l’agència, “ens hagués encantat anar a viure als Estats Units, però has de tenir molts diners per fer això, nosaltres havíem anat a Estats Units per tots els processos del tractament in vitro, però vam decidir no fer cap viatge durant el transcurs de l’embaràs”, explica la Lídia. Tot i això, van mantenir el contacte a través de WhatsApp i Skype per explicar-los totes les visites amb la ginecòloga. Totes menys les dues últimes, a les quals la Lídia i en Marià van poder assistir en persona “vam arribar allà tres setmanes abans que naixessin els bessons i a les dues últimes visites que la Maggie tenia amb la ginecòloga sí que la vam poder acompanyar perquè era l’última fase de l’embaràs i va ser molt bonic”, expressa cofoia. 

El naixement dels nens va arribar el 7 de desembre del 2015, la Maggie, la Lídia i en Marià havien anat de visita al ginecòleg i encara que quedaven deu dies per la data programada del part, la doctora va anunciar-los que els nens naixerien aquell mateix dia. “Nosaltres ens vam quedar a l’hospital amb ella en el moment que vam saber que en unes hores naixien els nostres fills”, explica Munmany. La parella va voler acompanyar a la Maggie en tot moment, “vam poder estar a la sala amb ella, vam poder veure la cesària en directe i com naixia la nena i, després, el nen. A l’hospital vam estar a la mateixa habitació, ella estava a un llit i jo a un altre amb els bessons”, esmenta. 

“A Califòrnia, abans que els nens neixin hi ha un acte judicial que estableix que nosaltres érem els pares en comptes de la gestant, per tant, en el moment del naixement ja tens un document judicial en el qual s’estableix que aquells fills són teus”, exposa la Lídia, que també afegeix que: “Allà als Estats Units és un procés natural i normal, fa quaranta anys que funciona la gestació subrogada, a ningú el sembla estrany”.

Tot el procés de la gestació subrogada va costar a la Lídia i la seva parella prop de 120.000 €, una quantitat que, expliquen, no és un preu tancat sinó que hi ha una compensació extra per la gestant pel fet que siguin bessons i una altra pel fet que neixin a través d’una cesària, però tot i l’esforç que van haver de fer, la parella “no canviaria res. En aquest procés hi ha moments de molt patiment i a vegades toques fons, però jo miro els meus fills i no canviaria res, perquè potser no tindria els meus dos fills. Tot i els entrebancs, hem estat capaços de tirar endavant i aconseguir el que desitjàvem”.

La Lídia i en Marià sempre han tingut clar que els havien d’explicar tot el procés als seus fills, és per això que des d’abans que nasquessin, ja tenien clar que sempre els parlarien de la Maggie. És aquí on neix la iniciativa d’escriure un conte, el conte de La Gallina Cluck Cluck, una gallina que, juntament amb el seu gall no poden covar els ous i van a buscar ajuda fins que troben una gallina d’un corral llunyà que està disposada a ajudar-los. 

Primerament, el llibre no estava pensat per ser publicat, sinó que els pares el volien fer servir com a eina per explicar-los als fills la seva gestació. Més endavant, però, quan van afegir al conte les il·lustracions de l’Isa Basset, van decidir que valia la pena publicar-lo: “Vaig pensar que podria ajudar a famílies que havien estat o que estan en el mateix procés i vam decidir fer uns quants exemplars i distribuir-los per la comarca”, comenta Munmany.

De vegades penso que els meus fills s’imaginen que la majoria de nens han nascut així, perquè per a ells és normal. Potser sí que d’aquí uns anys s’adonen que la seva arribada al món és més diferent del que ara pensen.

Lídia Munmany

Pel que fa a la lectura del llibre La Gallina Cluck Cluck, programada per divendres a la tarda a la Plaça del Sol, aquesta va haver de traspassar-se al Can Costa i Font, el centre cultural de Taradell, a causa de la pluja. La Responsable de la Unitat de gestió de la UVIC-UCC va exposar el seu llibre en una sala plena de taradellencs, on els nens “van estar superatents i van escoltar el conte amb molta atenció”, esmenta la Lídia, la qual va fer entendre als espectadors que, a vegades, el fet d’explicar la gestació subrogada a través d’un conte amb un llenguatge més simple ajuda a entendre el procés que va viure juntament amb la seva parella. “Algunes persones que hi havia a l’acte em van dir que estava molt bé que escollís un conte infantil per explicar això, perquè és un procés complex, i una realitat complexa explicada en forma de conte ajuda a que sigui entesa”, diu l’autora.

Actualment, els bessons de la Lídia i en Marià ja tenen cinc anys i la seva relació amb la Maggie segueix sent molt bona, de vegades fan videotrucades per Skype i hi parlen, d’altres, li envien fotografies per WhatsApp perquè vegi com van creixent. Sense cap mena de dubte, aquest procés va canviar per complet la vida de la parella, que desitja que a Espanya s’avanci amb relació a la regulació de la gestació subrogada: “Es podria regular com a California o es podrien fer processos més altruistes, com passa al Canadà, que et pot ajudar una germana o una amiga. A mi, el que em sap més greu, són aquells països on les noies han de fer això per viure. Per això em sentiria còmoda i m’agradaria molt que es pugui regular i fer de forma altruista, però ho veig molt lluny”, finalitza Munmany.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't