Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Marc Cañellas: “He après a viure amb la pressió que comporta el cognom Cañellas”

El jugador del Fraikin BM Granollers rep al ‘Sense Boira’ just després de trencar la ratxa d’imbatibilitat del FC Barcelona a l’ASOBAL, passar per sobre de l’Abanca ADEMAR de León al Palau d’Esports i situar-se a un sol punt de la segona plaça lliguera

  • UVic
  • 21/04/2018 | 1:06

Víctor Barroso i Aleix Orrit, Granollers.

El cognom Cañellas Reixach porta molts anys lligat a l’èxit i l’handbol i promet seguir-ne molts més. Primer en Joan. Ara en Marc (Santa Maria de Palautordera, 22 anys). Són els germans Cañellas, bregats tots dos a la inesgotable fàbrica de talent del Fraikin BM Granollers. El primer ho ha aconseguit tot dins del món de l’handbol i el segon, en Marc. Ell vol seguir-li l’estela, però no sent la pressió per ser germà de, explica al Sense Boira un Marc Cañellas que ha arribat, juntament amb el seu equip, a aquest final de temporada en estat de gràcia.

La històrica victòria dels granollerins al Palau Blaugrana davant el FC Barcelona (28-29) “va ser una dosi increïble de moral” per en Marc i és que BM Granollers trencà el passat divendres 13 d’abril una ratxa d’imbatibilitat mai vista: 146 partits. Una data que ningú a l’entitat podrà esborrar mai. El conjunt que entrena Antonio Rama van assaltar el feu culer 25 anys després i tan sols cinc dies després van esborrar de la pista a l’Abanca Ademar de León. Partit excels en defensa dels granollerins que va deixar sense opcions als castellanolleonesos i que deixa al conjunt del Vallès Oriental a tir de la segona plaça, que dóna l’accés a la Champions, i encara resten sis punts en joc. “El nostre objectiu era mantenir un any més el bitllet europeu per l’EHF i sembla clar que l’aconseguirem amb els bons resultats de les darreres setmanes. Ara hem de mirar com més a dalt sigui possible, en aquest cas el segon lloc, però no depèn de nosaltres perquè Ademar encara té avantatge”, afirma el jugador.

Victor Barroso

Cañellas durant el transcurs de l’entrevista | Víctor Barroso

“Guanyar al Palau va ser un estímul molt gran per tot el vestidor en aquest final de temporada, però també crec que ho ha estat per l’afició, pel club i tota la ciutat, que s’acabarà enganxant si ho continuem fent bé. Sense anar més lluny, dimecres (en el partit davant l’Abanca Ademar), al Palau (al de Granollers) vam notar que hi havia més ambient i l’agraïment del públic va ser impressionant”, assenyala aquest jove palauenc.

Cañellas, però, opina que el BM Granollers no és l’únic beneficiat havent trencat la ratxa blaugrana: “L’ASOBAL en general crec que també se’n beneficiarà d’aquest partit. Quan veus que ningú pot amb el Barcelona (l’última derrota va ser el 18 de maig de 2013 a Logroño i només BM Guadalajara havia estat capaç de raspar un empat aquesta mateixa temporada), arribes a pensar que ja és una derrota segura abans de començar. Nosaltres, però, hem pogut guanyar amb la mateixa mentalitat amb la qual afrontem tots els partits. Ens vam marcar l’objectiu d’arribar al final amb opcions i a partir d’aquell moment que passés el que hagués de passar. Érem conscients que l’avantatge de dos gols no significava gaire perquè el Barça té jugadors determinants que decideixen partits en qüestió de segons, però vam tenir la sort del nostre costat per endur-nos el triomf”.

“A pesar de tot el Barça ha fet molt de bé per l’ASOBAL”

La crisi econòmica, la desaparició d’entitats importants dins del món de l’handbol com l’Atlético de Madrid (2013), BM Ciudad Real (2011) o Portland San Antonio (2013), la reducció de pressupostos per part de la resta de supervivents i la fuita de talent cap a competicions estrangeres ha concedit el domini absolut de la lliga a un FC Barcelona que a pesar d’acabar les últimes temporades en números rojos no escatima en despeses. I és que el conjunt blaugrana disposa d’un pressupost 10 vegades superior al del bloc del Vallès Oriental, per exemple. Una desigualtat que fa impossible tossir al Barcelona en la lluita pels títols nacionals.

No obstant això, Cañellas opina que “el Barça també fa molt de bé per la lliga. Aquesta superioritat no la desvirtua, sinó que ens hem de concentrar a trobar la fórmula perquè hi hagi més equips com el Barça tal com passava ara fa uns 10 anys. Exemples com la lliga francesa o l’alemanya, que han crescut molt en els darrers anys, són bons per fixar-s’hi i aconseguir-ho. També cal aprofitar que clubs com el BM Granollers aprofitin la bonança i els èxits esportius per fer un salt econòmic que faci més atractiva la lliga i atregui els millors jugadors i més aficionats. Sembla fàcil de dir, però molt difícil d’executar perquè si no ja ho farien tots els clubs”. Ha estat el bon paper dels líders de l’ASOBAL a Europa en els últims anys el que ha permès “mantenir el prestigi de l’handbol espanyol” i mantenir el nombre de places que donen accés a jugar a Europa, una oportunitat que per entitats com la del BM Granollers suposa un gran alleujament per les possibilitats d’atracció que genera.

Cañellas en acció en l'últim partit al Palau davant l'Abanca Ademar de León | Fot: BM Fraikin Granollers

Cañellas en acció davant l’Abanca Ademar de León | Foto: BM Fraikin Granollers

Els Cañellas, futura parella de la selecció

A pesar de la seva joventut, Marc Cañellas ja ha atès la trucada del seleccionador nacional Jordi Riberta. I la va respondre amb “molt d’orgull”. L’espigat central del BM Granollers es va convertir en ‘Hispano’ el juny de 2017, una convocatòria pels dos últims compromisos de la fase de classificació per l’Europeu, que Espanya va vèncer el passat mes de gener, en la qual hi faltà el petit dels Cañellas. “Vaig viure una situació una mica surrealista el primer dia amb la selecció. Feia un mes jo estava a la grada animant a uns quants d’ells a la Final Four de la Champions i ara estava compartint vestidors amb tots ells i gaudint sobre la pista amb ells. Al·lucinant”, explica amb un gran somriure.

No obstant això, en aquell debut faltà algú molt important. Joan Cañellas va caure de la llista de Ribera per problemes a l’esquena després de convertir-se en campió d’Europa amb el Vardar i no va poder coincidir amb en Marc, que va fer la seva primera actuació com a internacional davant Finlàndia. “M’hauria agradat moltíssim compartir aquell moment amb en Joan, encara que competir contra ell també m’agarda molt. Som extremadament competitius”, reconeix el central, que espera ja la pròxima trucada del combinat nacional i allargar la llista de germans que han jugat junts a la selecció després dels Entrerríos, Aguinagalde, Aguirrezabalaga, Ruesga, Guardiola, Ugalde o Dujshebaev. “Qüestió de genètica, segurament. En el nostre cas ens ve d’avi i pare”, desvetlla.

Aleix Orrit

Cañellas posant pel Sense Boira | Aleix Orrit

Les comparacions amb el seu germà li han perseguit des dels seus inicis, però això del cognom sent tenir-ho més que superat perquè ell és Marc Cañellas i afirma sentir-se orgullós de portar-lo perquè en Joan s’ha convertit en un dels millors. “En Joan em treu nou anys. Quan ell ja destacava a l’elit jo començava i al principi jo sempre responia convençut que seria tan bo com ell i fins i tot millor (riu). Però a mesura que vas creixent, veus que les coses no són tan fàcils i si ara em preguntes si seré millor et diria que som diferents”, assegura un Marc que no acostuma a parlar d’handbol amb el seu germà.

Si en Marc pogués que prendre-li alguna qualitat al seu germà gran per quedar-se-la ell li ‘robaria’ “la capacitat d’estar tranquil i de decidir bé en els moments importants. Hi ha pocs jugadors que ho facin tan bé com ell. I si pogués una segona la seva tècnica defensiva, en la qual em fixo molt últimament perquè és realment excel·lent”, matisa.

En el seu set ideal hi seria el seu germà: “La transició defensa-atac la faria amb ell”, explica. A més a més, Arpad Sterbik seria el seu porter, que estaria acompanyat per una constel·lació d’estrelles com són Loic Abaló a l’extrem dret; Uwe Gensheimer pel flanc esquerre, seguit de Lázsló Nagy i Nikola Karabatic als laterals i amb el dubte de situar a Rolando Uríos o Julen Aguinagalde com a encarregat de fer miques el mur defensiu rival.

Ara, per la ment de Cañellas només passa acabar la temporada de la millor forma possible. Aixecar un títol amb la samarreta amb el BM Granollers seria tot un somni, però també té pendent de resoldre el seu futur més immediat: “Acabo contracte aquesta temporada. Fins ara he compaginat els estudis (és graduat en Biotecnologia i està cursant el Grau de Farmàcia), però vull centrar-me més en l’apartat esportiu i sincerament no tinc clar què fer. Hi ha moltes coses que em lliguen a Granollers, però tinc 22 anys i moltes ganes d’obrir noves portes i provar noves experiències”, afirma un Marc Cañellas amb tota una carrera esportiva per endavant que promet seguir donant alegries a casa dels Cañellas Reixach.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.