Rita Sardà i Adrián León. Vic
L’ingrés a la presó del raper espanyol Pablo Hasél, el passat 16 de febrer, va desencadenar una onada de protestes que ha colpejat Espanya durant els últims dies.
Després de l’imminent ingrés de l’artista, s’han originat protestes per a demanar la llibertat del raper en ciutats com Madrid, València, Pamplona o Barcelona. El que es va iniciar com una protesta denunciant un atac contra la llibertat d’expressió, es va convertir en un clima de ràbia pels manifestants al estar vivint la crisi econòmica i els efectes de la pandèmia que deixen cada vegada més el futur dels joves sense expectatives a llarg termini.
A Barcelona, les manifestacions es van mantenir durant més d’una setmana on es va donar lloc a situacions de màxima violència entre antidisturbis i manifestants, a part de saquejos a comerços i botigues, on la més mal parada va ser una de les avingudes més transitades de la Ciutat Comtal, el Passeig de Gràcia.
LA VEU DELS JOVES
La gota que vessa el got
Tenint com a punt de partida els aldarulls produïts per l’empresonament del raper Pablo Hasél, onze joves catalans d’entre divuit i trenta anys expressen les seves opinions sobre la situació política, social i econòmica que viu el país. Es perceben sentiments d’indignació, ràbia, descontentament i frustració, on l’optimisme destaca, sobretot, per la seva absència. De totes maneres, l’actitud davant la situació no és completament negativa, “hi ha un cert punt d’esperança, sobretot quan veus la gent al carrer i notes que es vol lluitar i defensar per canviar les coses”, assegura un dels joves.
L’empresonament de Pablo Hasél el defineixen d’injust i vergonyós. Clàudia S. diu: “No puc opinar, o només puc opinar si és a favor de l’Estat on visc? I si no m’agrada què?”. Ella mateixa, de 21 anys, exemplifica el cas fent referència a les cançons antifranquistes de Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, “L’Estaca” i “Què volen aquesta gent?”, respectivament. Un altre dels joves expressa que tot el que ha dit Pablo Hasél ja ha sortit publicat amb anterioritat pels mitjans de comunicació, per altres grups de música i per escriptors, “per què no van a buscar els que han parlat en contra de la monarquia durant els últims 50 anys? Per què ell i per què ara?”. Una de les conseqüències més perilloses que apunten els joves és la por que crea això a la societat, “per mantenir-te segur sembla que hem de defensar un discurs poc honest, amb el que no hi estàs d’acord, només per agradar els de dalt”, afirma Mar P.
Amb unanimitat d’opinió, els onze joves asseguren que, tot i el clar atac a la llibertat d’expressió amb els fets ocorreguts al voltant de Pablo Hasél, la gent no ha sortit només pel seu empresonament, “ha sigut la gota que ha fet vessar el got”, aquesta és l’expressió que utilitzen la meitat dels entrevistats. “Això és només la llenya del foc, perquè per molta llenya que tinguis, si no tens oxigen i no hi ha cap font de calor, el foc no existeix”, afirma un dels joves. “Si encara hi ha gent que es pensa que totes aquestes mobilitzacions són simplement pel Pablo Hasél, és que no ha entès absolutament res”, expressa amb contundència una jove de 19 anys.
Hi ha menys por perquè també hi ha més ràbia. No hi ha res a perdre, perquè ens ho estan prenent tot
Una jove de 19 anys
Les raons que han causat la inestabilitat social i emocional que descriuen els joves són múltiples: l’atur juvenil, la corrupció de la monarquia i la política, l’augment del feixisme i l’extrema dreta, els sous “de misèria”, el no poder arribar a final de mes i els desnonaments en són alguns exemples. D’altra banda, també apunten que l’actual tensió social ens remet a l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, “la gent anem perdent la fe, en cas que en tinguéssim, amb el sistema polític i democràtic”, afegeix Laura S. A tot això, si suma la situació de crisi sanitària, que ha fet entreveure, encara més, les desigualtats presents dins la societat.
“Jo crec que la paraula frustració és la paraula que mou tots aquests moviments de reivindicació perquè et sents impotent. El poder el tenen ells, l’empren violentament, et fan anar com volen i tu sents que no pots fer-hi res”. Són les paraules de Laura S., una jove de 21 anys que ha estat present a diverses manifestacions de l’1 d’octubre i assegura no haver viscut res semblant abans. Explica que des de llavors s’ha creat un rebuig en contra de la policia, “s’ha fet evident que la policia no està amb el poble i sí que ho està amb el corrent polític del moment”.
“El futur que ens espera és el nostre”
Ser fills de crisis, això diu Clàudia S. “Vam néixer en una crisi, el 2008 en vam patir una altra i ara en comença una de pitjor”, afegeix. Una llista llarga d’emergències: climàtica, sanitària, feminista, econòmica, política i social. “L’emergència climàtica causada per sistemes productius insostenibles basats en l’economia i excloent els factors socials, també hipotequen el nostre futur”, afirma Xavier H. Una altra de les preocupacions latents és la tasca feminista que encara queda per fer, “hi ha més conscienciació, però la situació tampoc avança”, afegeix una altra jove.
“Amb un atur juvenil del 40% és impossible emancipar-te”, afirma Jordi C. El jove Xavier H. afegeix que “si no volen un jovent descontent que surti al carrer, que no els venguin la moto que per viure de lloguer hauràs d’invertir el 120% del sou”. Segons dades de l’Observatori de l’Emancipació, només el 18% dels menors de 29 anys estan emancipats a Espanya, la xifra més baixa des del 2002.
Resulta que qui pren les decisions són persones que d’aquí a 30 anys el món no serà seu, potser s’hauria d’escoltar més a la gent que és el futur
Clàudia S. (21 anys)
La ràbia, la frustració i la indignació dels joves s’accentua al parlar del seu futur. “No és casualitat que els manifestants siguin joves, tenim més energies i no hi tenim res a perdre. El futur que ens espera com a societat és el nostre”, expressa Laura S. “Resulta que qui pren les decisions són persones que d’aquí a 30 anys el món no serà seu, potser s’hauria d’escoltar més a la gent que és el futur”, matisa Clàudia S.
Laura P. remarca un dels reptes de futur que té la societat i expressa que “moltes generacions pugen sent molt dependents, molt mal criades i molt poc conscienciades amb la realitat que tenim”. “El futur no deixa de ser una inversió que fem els joves d’ara pels que seran o podrien ser els nostres nets”, afegeix Xavier H.
El futur no deixa de ser una inversió que fem els joves d’ara pels que seran o podrien ser els nostres nets
Xavier H. (23 anys)
Una de les qüestions recurrents que comenten és la voluntat dels mitjans de comunicació per escoltar els joves. “Sovint la seva opinió no queda reflectida, no se li dona importància, o sembla que només se’ls escolti per poder dir que hi son presents, però no per canviar res”, expressa Mònica H. La no presència de joves als mitjans provoca, segons els entrevistats, una sèrie de prejudicis com ara “els joves no foten res i només van a destrossar” o “els joves d’avui en dia ho han tingut tot massa fàcil”.
Aquesta insatisfacció social i incertesa política i econòmica fa que molts joves surtin al carrer i s’utilitzi l’empresonament de Pablo Hasél com a símbol per reivindicar altres situacions. “Hi ha menys por perquè també hi ha més ràbia. No hi ha res a perdre, perquè ens ho estan prenent tot”, conclou una de les joves de 19 anys.
Les manifestacions. Expressions de canvi.
Anna V. comença el seu discurs posant d’exemple les sufragistes radicals britàniques, “trencant els vidres dels edificis parlamentaris van fer que el reclam del vot femení arribés a molta més gent i d’aquesta manera van aconseguir el canvi”. Aquesta referència posa en valor l’opinió dels onze joves que han participat. De manera unànime, creuen que la violència no hauria de ser el mitjà per obtenir els resultats esperats, “la violència no hauria de ser bandera mai de res”, apunta Clàudia S. Tot i això, també expressen que les protestes són una manera d’alliberar el malestar i el desacord que hi ha amb el sistema. “Les manifestacions només són l’expressió de la inestabilitat social, la necessitat de ser escoltats com a poble i reclamar la justícia que des de fa anys li manca a Espanya, com a estat democràtic que en principi és”, afegeix Jordi C. “El jovent està cremat”, reivindiquen la majoria.
Gairebé totes les veus són partidàries de manifestacions transgressores. Un jove de 27 anys assegura tenir la sensació “que quan surts pacíficament queda molt bé per la foto, però després quin govern et fa cas? I què s’aconsegueix?”. Fent un repàs històric, els joves asseguren que les grans revolucions no han sigut, precisament, pacífiques, “és molt trist, però quan hi ha violència, llavors és quan se’n parla”, afegeix. “La política es va inventar precisament per poder arribar a acords pacíficament, però ja s’ha vist que amb la política no s’ha aconseguit res”, afirma Clàudia S.
Els joves expressen dos sentiments simultanis i alhora contradictoris; per una banda, no se senten identificats amb els robatoris i atacs vandàlics a establiments perquè conformen béns públics i es perd l’origen de la reivindicació, “s’han de trencar les cadenes, però s’han de trencar des de l’arrel, no des del teu costat, no dels companys” declara Marina G.; i, per altra banda, creuen que aquesta és potser una manera de visibilitzar el seu malestar i de qüestionar què és violència.
“És violència; que qui aixeca el braç dret i canta un himne feixista no tingui conseqüències; que es decideixi apujar el sou a l’exèrcit en plena pandèmia i que les condicions dels sanitaris siguin nefastes; que es digui que és abús sexual una violació; que no hi hagi llibertat de cap mena, incloent-hi la llibertat d’expressió”
Algunes violències enumerades per Anna V. (23 anys)
“Hi ha molts altres tipus de violència que no són físiques i que ens estan exercint dia a dia, si criminalitzem la violència de les manifestacions, fem-ho amb totes”, afegeix Xavier H.
Segons Laura S. expressa que la societat s’escandalitza més per alguns temes que per d’altres que haurien de ser prioritaris: “Per què ens crea tant enrenou que la gent surti a defensar els seus drets cremant un contenidor i, en canvi, no ens queixem per tot el que estan fent els bancs?”.
L’altra cara de la moneda
Entre la música de fons pessimista, es desdibuixa un sentiment d’esperança en vers la situació. “Quan hi ha un poble unit que està defensant el mateix i veus que no ets l’únic, és com una onada que ve amb força de mar endins. Penses: tant de bo fos l’inici d’alguna cosa!”, expressa amb il·lusió Mar P. La veu d’un altre jove complementa: “Hem de cremar el món sencer, i un cop estigui tot cremat, sembrem-lo amb la llavor del respecte, l’amor, la confiança i la llibertat. Només així, quan tota la merda estigui cremada i els rebrots comencin a sortir, anirem una mica millor”.
La mirada judicial
Què l’ha portat a presó
Sense Boira repassa amb la lletrada M. Dolores Palomo els actes delictius que li han portat a Pablo Rivadulla Duró a trepitjar presó:
En la primera condemna ferma se li demanen dos anys de presó per enaltiment del terrorisme en diverses de les seves cançons en l’any 2015. En aquesta, el Tribunal Suprem li va condemnar per enaltiment del terrorisme a través de les lletres de les seves cançons que havia pujat a la plataforma audiovisual de YouTube entre els anys 2009 i 2011. Algunes de les frases per les quals ha estat sentenciat són; “quienes manejan los hilos merecen mil kilos de amonal”, o una altra d’elles, dirigides a partits polítics; ; “mira a los puercos del PSOE comiéndosela a la monarquía” o també aquesta; “no me da pena tu tiro en la nuca pepero”. En el qual, el Tribunal Suprem afirma que no és condemnat per les seves cançons, sinó per expressions concretes amb intenció de “lloar a grups terroristes”. Amb aquesta primera sentència Hasél no va entrar a la presó, ja que no tenia antecedents penals i, per tant, li va ser suspesa. Conseqüència que requeria no tornar a delinquir durant un termini determinat, advertiment que va ser incomplida de nou.
La segona condemna ferma es remunta al març de 2020. La pena que se li va imposar va ser de nou mesos i un dia de presó, en aquest cas, una altra vegada per enaltiment del terrorisme en una de les seves cançons i diversos tuits, a part d’una multa que ascendia als 17.750 euros per injúries a la corona i a altres càrrecs institucionals de l’estat. En les cançons d’aquesta segona condemna apareixien frases com “Juan Carlos el Borbón, capo mafioso saqueando el reino español” o també,”silencia sus negocios en Arabia Saudí y por contarlos quieren condenarme a mí”.
Segons explica la lletrada M. Dolores Palomo, Pablo Hasél ha ingressat a la presó, com hagués ingressat qualsevol altra persona, per haver delinquit mentre tenia suspesa la primera condemna.
“Des del meu punt de vista no és cert que ingressi a la presó per un delicte d’injúries a la Corona, com alguns mitjans han manifestat una vegada i una altra, sinó per delictes d’enaltiment al terrorisme”, aclareix l’advocada, donant atenció en què la pena imposada per injúries al rei va ser de multa i no de presó.
Palomo entén el debat de la despenalització de determinats delictes d’injúries, fent saber que les autoritats públiques, pel càrrec que ostenten, han de “suportar” expressions denigrants per doloroses, dures i agressives que puguin arribar a ser, però no té res a veure amb el debat de la despenalització de delictes amb vinculació a l’enaltiment de terrorisme, “el que de cap manera puc compartir”, expressa la lletrada.
Per això, cap dret té caràcter absolut, fins i tot el dret a la llibertada d’expressió, el qual té els seus límits en altres drets constitucionals reconeguts. “Uns poden pensar que incitar l’odi cap a col·lectius vulnerables o qualsevol activitat terrorista, forma part del seu dret a expressar-se lliurement. Jo, pel contrari, crec que són manifestacions reportables que poden ser el detonant d’actuacions violentes, sobretot, si qui les profereix resulta ser un referent per a determinats joves.
El raper encara està pendent de dues condemnes més, fins ara no fermes. L’Audiència Provincial de Lleida confirma per al cantant la pena d’un any i nou mesos més per amenaces. La víctima, segons la sentència, havia declarat en un judici que Hasél “duc a terme una campanya de desprestigi en Twitter publicant una fotografia seva”, a part, d’acostar-se a una cafeteria segons indica el demandant “amb actitud amenaçadora i propinant-li una puntada que, va poder evitar”. A més, de proferir-li insults com a “fill de puta” o expressions com “ja t’agafaré”.
I la seva quarta i última condemna no ferma que va ser dictada al juny de l’any passat per un jutjat de Lleida, on se li demanava sis mesos de presó per agredir a un periodista de TV3, arribant-li a ruixar un líquid de neteja el que li va portar a ser jutjat per delicte de lesions i un altre de coaccions.
{{ comment.text }}