EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Ultres a l’esport: un fenomen que no té fi

Tot i els esforços dels agents esportius d’erradicar-los, els ultres cada vegada actuen amb més força que mai


10/05/2019

Iván Beas i Arnau Valverde. Barcelona

Tot i els esforços dels agents esportius d’erradicar-los, els ultres cada vegada actuen amb més força que mai

Segur que molts de vostès han vist en els últims mesos que en molts informatius han vist disturbis creats per ultres d’equips com l’Ajax, la Lazio, etc. El fenomen ultra ha anat a més en els últims anys gràcies a la gran difusió que es fan sobre ells a les xarxes socials i també els actes als camps esportius. Els ultres estan prohibits en molts llocs, però continuen fent les seves activitats.  

En les últimes setmanes hem pogut veure diferents moments de tensió com els aldarulls que van provocar els aficionats del Liverpool a Barcelona o l’agressió d’un seguidor del Birmingham a Jack Grealish, capità de l’Aston Villa a dins mateix del terreny de joc. Però, el fenomen ultra fa molts anys que existeix i que s’ha cobrat moltes vides. El futbol anglès ha sigut el gran perjudicat pels hooligans, patint tres tragèdies dins dels estadis. La primera va ser el 1985 a l’estadi del Bradford City, Valley Parade, on un incendi provocat pels aficionats es va cobrar la vida de 56 persones. El mateix any, a l’estadi belga de Heysel, Liverpool i Juventus s’enfrontaven en la final de la Copa d’Europa. El protagonisme, però, se’l va emportar la grada, ja que van morir 39 persones, 32 d’elles aficionades de l’equip italià, després que els aficionats anglesos es llancessin a sobre dels aficionats rivals. 

Però, l’incident en un estadi de futbol més conegut al Regne Unit és el de Hillsborough. El 1989 en un partit de futbol a l’estadi del Liverpool, una allau de persones va provocar la mort de 96 persones. Tot i que a dia d’avui encara es debat en si la culpa va ser dels aficionats, del mal estat de l’estadi o de l’actuació policial, aquestes tragèdies han servit per posar el focus en la necessària seguretat dels estadis i el control als aficionats, si es poden dir així, més perillosos. Més concretament, després d’aquesta tragèdia, el govern del Regne Unit va posar en marxa l’informe Taylor que posava una sèrie de mesures per millorar la seguretat en els estadis a tot el Regne Unit. 

 

Moltes lleis i poca efectivitat 

La duresa dels governs amb aquesta xacra s’ha fet palesa en la seva activitat. Ja ho deia Ancelotti en una entrevista a Sky Sports el passat 2014 en relació als incidents ocorreguts entre seguidors dels Deportivo de la Corunya i l’Atlètic de Madrid. “A Anglaterra han treballat i fet moltes coses per eliminar-ho. Tenien un gran problema amb hooligans i amb duresa l’han eliminat. 

Anglaterra és model en aquest aspecte. Als estadis s’estan infiltrant actualment agents entre els hooligans, està prohibit entrar als estadis a les persones amb antecedents penals i no poden deixar el país si van a partits internacionals sense donar el passaport a les autoritats. A més, dins dels recintes esportius es consideren delictes que entren en ebri o alcohol, de peu a la zona amb seients, tabac o comportament racista. 

Un altre país amb lleis però poc efectives és Itàlia. El Calcio ha patit diversos brots de violència en els últims anys, sense anar més lluny en l’última final de la Copa entre Fiorentina i Nàpols celebrat a Roma una Ultra de l’equip romà, que no va participar en el joc, va disparar i va matar a un fan de Nàpols. També el 2007 va morir un policia en un Catania-Palermo, des de llavors estan prohibits els desplaçaments d’algun aficionat quan una festa es considera d’alt risc. 

A més, i després de l’incident de la final de la Copa, el govern italià qualifica els ultres com a mafiosos i també modifica les penes, fent-les més estrictes per evitar més problemes al voltant del futbol. Malgrat tenir legislació a l’altura de la resta de països europeus, en el moment de la veritat això s’aplica molt lleugerament i no és estrany veure ultres en els camps de futbol. 

En canvi, en un país en el que han pogut solucionar això amb tècniques més favorables a l’aficionat és Alemanya. Existeixen, però, els problemes que causen són molt pocs. Els estadis de la Bundesliga són plens, sorollosos i no necessiten grups radicals per aconseguir-ho. L’exemple més clar és el del Borussia de Dortmund. En el seu fons meridional (Südtribüne) es troba una de les aficions més calentes del món. Aquest grup no té el càrtel violent encara que, si és cert, ha provocat algun incident. 

En els estadis teutons no està permès entrar en bengales, pirotècnics ni portar banderes o símbols no relacionats amb el futbol. Perquè això no succeeixi, la llei alemanya estableix sancions de fins a 10 anys d’exclusió als recintes per als aficionats i multes econòmiques als clubs.  

 

I perquè continua havent ultres? 

Els ultres encara tenen impunitat en alguns aspectes. La violència, el que sembla la única manera de reivindicar el seu estatus, impera en els partits de futbol. “Busquen protagonisme, costi el que costi”, ha assegurat Martin Wilander, professor de la Universitat de Newcastle. Però, no només els interessa la seva presència.  

Els ultres estan arrelats al crim organitzat i altres activitats fraudulentes com les apostes il·legals i les drogues. Els hooligans encarnen la cara negra del futbol amb l’objectiu de que siguin protagonisme i donar un missatge als clubs de que encara seguiren vius. Els únics que ho poden parar són les pròpies entitats esportives.  

El fenomen hooligan és un problema a nivell europeu i internacional que no té una clara solució i, si la té, perjudicaria els verdaders aficionats de l’esport. És necessari que els responsables de lluitar contra la violència al món del futbol prenguin mesures, però el problema va més enllà, està intrínsec en els aficionats més radicals, és una qüestió de mentalitat que poc podem fer per lluitar-hi, sinó és des del punt de vista de l’educació i sobretot dels valors de l’esport.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 867 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't