EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Vic, ciutat amigable amb les persones amb demència

La capital d’Osona posa l’art i la cultura al servei de les persones que pateixen demència i Alzheimer. El Grup de Recerca en Salut Mental i Innovació Social de la UVic ha treballat en un projecte que actualment conviu a Vic per la inclusió d’aquests malalts utilitzant com a eina l’activitat cultural.


19/10/2018

Anna Tost i Dàmaris Rodríguez, Vic

L’Ajuntament de Vic, la UVic i el CCCB han engegat un projecte amb el títol ‘Art i cultura pel benestar i la participació social de persones amb demència a la ciutat de Vic’. “L’art i la cultura és un dret humà bàsic al qual tots tenim accés”, sentencia Salvador Simó, codirector de la Càtedra de Salut Mental i Coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental i Innovació Social de la UVic.  Recorda que els museus i els centres de cultura són perquè tota la ciutadania ho gaudeixi, però que la societat discrimina a les persones amb demència “perquè no creem les oportunitats o els espais de participació perquè ells puguin gaudir”. Per això, el projecte ha tingut cura d’un programa amb una sèrie d’activitats culturals i artístiques dirigides al benestar d’aquests malalts.

Salvador Simó, Susagna Roura, Jordi Villà i Teresa Pérez a l’acte de presentació. Font: UVIC-UCC media

Les activitats van des de visites a museus a actuacions de música i de dansa específiques per ells, de la mà d’artistes de primer nivell. Un format enriquit per la participació del Cineclub, que projectarà una primera pel·lícula per la conscienciació de la comunitat i, una segona pensant exclusivament amb el públic amb demència i Alzheimer. “Pel·lícules dels anys 50’ o 60’ perquè aquestes persones es puguin sentir més còmodes amb elles”, exemplifica Simó. També, avança que l’escola de música de Vic farà un concert de Nadal on se’ls convidarà, així com ho farà l’Orquestra Inclusiva de la Universitat, “per a després al concert que es farà de cara a primavera compondre una obra pensant amb ells”. Obra que interpretaran junts.

“La Teràpia Ocupacional entén a la persona com un ésser integral”, Catalina Mayol

La Catalina Mayol, estudiant de Teràpia Ocupacional a la UVic, confessa que sempre ha tingut “molt interès per aquelles persones més ‘vulnerables’ de cara a la societat”. Creu que és molt necessària la seva futura professió perquè “no separa a les persones en allò físic, allò psicològic, allò espiritual, o allò social”. En un principi la Catalina es decantava cap a la psicologia i la fisioteràpia, fins que va descobrir a través d’una terapeuta ocupacional la labor que aquesta figura fa: “Em va explicar el que significava la seva professió, i des de llavors em vaig enamorar”.

Des de la Universitat de Vic s’explica també la tècnica de l’artteràpia. A la Catalina li “encantaria dur-la a terme en un futur”, tanmateix Marco Antonio Raya, professor del grau de Teràpia Ocupacional, creu que els alumnes no valoren la utilització de l’eina artística en aquest àmbit perquè la mateixa societat no ho fa. “Quan l’artteràpia es fa bé, succeeix una transformació inevitable”, assegura el professor, “testimoni privilegiat d’un procés únic” des dels anys que la treballa.

L’art és una tècnica que en la teràpia ocupacional, com en molts altres camps, s’utilitza com a forma de connexió amb els pacients. Tal i com ens ha explicat la Catalina, “A partir de l’art es pot permetre aquest moment de connexió amb ells mateixos, el seu passat i el present”. Ella mateixa explica que l’artteràpia es pot enfocar de maneres diferents, com l’art, però que la seva finalitat bàsica serà sempre ajudar a expressar els sentiments i emocions que la persona sent sense necessitat d’utilitzar paraules. Així com “oferir un moment d’orientació i d’expressió”.

Artteràpia per adults. Font: prensalibre.com

La importància de les teràpies artístiques en aquests pacients

Simó explica que “no hi havia una experiència científica sobre els efectes positius” i que per això el CCCB va contactar amb la Universitat. S’ha pogut comprovar que aquesta tipologia de projectes impacta directament en la participació en la vida comunitària de les persones amb demència i que, el fet de poder recuperar aquesta part de la seva vida, afecta el seu benestar emocional. Simó parla d’inclusió, però també ho fa d’atenció, concentració, memòria i el fet de gaudir de la novetat. Coincidint amb la Catalina, que recorda quan durant una sessió d’artteràpia amb el grup d’Osonament va poder veure com “reien, eren ells mateixos, sense complexos del que es pugui dir”. I, com després, un cop acabada la sessió “tots els seus comentaris finals eren d’agraïment i felicitat”.

De moment, el projecte està evidenciant que aquests pacients poden participar “perfectament” de la vida cultural de la comunitat, sempre i que la comunitat posi els mitjans i els recursos per fer-ho possible.  Simó considera necessari pensar que no són malalts sinó que “són persones que tenen una història de vida brutal, amb un bagatge impressionant que tenen una malaltia”. Troba que la problemàtica sorgeix d’una societat que valora “extremadament” la competitivitat i l’eficiència. En conseqüència, “tot el que no és competitiu i eficaç ho arraconem”. Amb aquesta metàfora recorda quan la gent gran era entesa com la persona que transmetia la saviesa. Tanmateix, “ara com que ja no són productius moltes vegades acaben aparcats literalment”.

Els projectes intergeneracionals demostren les competències de la gent gran i “és molt important remarcar” les seves grans capacitats que encara els permeten poder col·laborar i aportar a la ciutat, en especial als més petits. “Cada cop l’esperança de vida és major i la piràmide de la població està totalment invertida”, explica la Catalina. Pensa que la població anciana necessita molts recursos sanitaris, però també socials per “promoure un envelliment actiu i prevenir davallades funcionals exagerades”.

Projectes intergeneracionals. Font: Institut la Talaia

Projectes intergeneracionals. Font: Institut la Talaia

“És fonamental cuidar als cuidadors”, pensa Simó

Les activitats es destinen a les persones malaltes, però també als seus cuidadors pel paper que juguen. “Cuidador i pacient es complementen”, explica la Sara,  que fa 15 anys que, per vocació, es dedica a tenir cura de les persones grans. La cura d’un pacient amb demència impacta també a la seva salut i al seu benestar, per aquest motiu, el projecte creu fonamental pensar en els cuidadors. “És gratificant veure com van cap endavant, cap amunt”, explica la Sara. Ella és feliç quan veu al seu pacient gaudir, mentre que quan el veu malament, marxa pensativa: “Molts cops el truco des de casa meva”.

A la reunió informativa van assistir diferents professionals i centres de Vic, entre ells La Residència El Nadal. La Isabel Carrera, treballadora del centre, assegura estar pendent en continuar participant, ja que la seva intenció és  sumar a aquesta tipologia de propostes. El Nadal ja va participar l’any passat a la primera edició “Cultura i Alzheimer” i, actualment col·labora al projecte Apropa Cultura a Barcelona, que també té l’objectiu inclusiu d’apropar la programació cultural a totes les persones.

Depenent dels centres, els malalts es dirigeixen a les activitats amb cuidadors  contractats pel mateix centre, amb cuidadors personals o amb la pròpia família, que assumeix aquest rol de cuidador. Aquest últim és el cas de l’artista Manolo Gómez, autor de l’exposició inaugural, que es pot visitar fins a finals d’aquest mes d’octubre a la nau central de l’església de la Pietat. Gómez, fill d’una dona que va patir Alzheimer, a La Mari, el camí de les pedres, vol reflectir el procés de la malaltia de la seva mare, que el va deixar recentment. Un procés que segons la Sara és semblant a tornar a la infància, ja que la persona va adquirint maduresa, però alhora es va fent petit. Per això, considera essencial que el pacient vagi exercitant la ment mitjançant diferents tècniques “operacions matemàtiques, recordant coses antigues, explicant contes, escoltant música”.

La Mari, el camí de les pedres i jo. Font: L'albergueria

La Mari, el camí de les pedres i jo. Font: L’albergueria

“L’evidència científica ens diu que les persones fins al final poden gaudir de l’experiència cultural”, declara Simó que explica que el seu pare tenia Alzheimer, però era músic i recordava les cançons “de pe a pa”. “Ells volen parlar i que algú els escolti i entengui per així sentir-se valorats”, afirma la Sara. D’aquesta manera, des de l’Ajuntament s’ha volgut que el projecte cultural es dirigís a aquests malalts i cuidadors amb una durada d’un any. Tanmateix, a causa de la bona acollida hi ha intencions de dirigir-se a altres col·lectius en un futur.

LA PREGUNTA

Qui guanyarà l’Eurocopa de futbol?

En aquesta enquesta han votat 302 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't