Casandra Maggio i Karolina Rios. Sàhara Occidental
Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) periodista i escriptor català. Actualment, treballa com a corresponsal de La Vanguardia a Àfrica i col·labora amb altres mitjans de comunicació d’Espanya. A més, és el cofundador de la revista de periodisme internacional 5W. Aldekoa ens parla sobre la crisi migratòria al mediterrani i de com és la feina com a periodista al continent africà.
Què implica ser el cofundador de la Revista 5W i que aporta el periodisme reposat i a llarga distància (com dieu a 5W) al canvi social?
La revista 5W neix amb la intenció de trobar un espai reposat, de llarga distància, de cobrir situacions amb temps, amb pausa i intentar crear un lloc on tots els creadors som corresponsals o que hem treballat al món del periodisme internacional per poder explicar les històries amb la llargada, la profunditat, amb els respectes protagonistes i els lectors suficients. Creiem que a vegades no ho trobem en altres llocs. És un intent d’obrir una finestra cap a altres llocs on normalment no es mira.
Dir que ets periodista a molts llocs de l’Àfrica suposa normalment un problema, et fan la vida impossible i intenten evitar la teva feina.
Xavier Aldekoa
És fàcil treballar com a periodista al Sàhara Occidental i més amb temes de migració?
El Sàhara Occidental és probablement un dels llocs més complicats per treballar, és una zona militaritzada pel govern del Marroc, sobretot amb temes del Polisario i les reivindicacions del Sàhara occidental, però en temes d’immigració tampoc els hi agrada massa, s’han de demanar molts permisos, hi ha molta policia, molta gent d’incògnit que et vigilen, així que no és un lloc massa fàcil per treballar. Tot i que el tema de la immigració el toleren.
En algun moment has tingut problemes per fer la teva feina?
Dir que ets periodista a molts llocs de l’Àfrica suposa normalment un problema, et fan la vida impossible i intenten evitar la teva feina, però això et pot passar a Mauritània, al Congo, al nord de Moçambic o, a molts llocs que no volen que hi miris, normalment. A més quan el Govern està fent alguna cosa que no els hi agrada, per exemple, a una zona de guerra d’Etiòpia on no deixen entrar a molts periodistes és una pràctica comuna.
En l’últim capítol de “Los migrantes de la Covid“, Akram, un traficant de persones et va dir que si l’EU li paga, no enviarà més gent a Canàries. Quina va ser la teva reacció en aquest moment?
L’entrevista al traficant no va ser fàcil. El fet que ell em donés l’entrevista crec que té un valor, més enllà que la frase mostri la impunitat brutal i, fins i tot, el desvergonyiment d’aquest noi que se sent impune per fer el que fa i guanyar la fortuna que té: setanta mil euros en dos mesos. No només marca la impunitat o aquest tarannà que tenia ell, sinó també, i és important això, la convivència amb els policies als quals els pagava deu mil euros per barca per poder anar cap a l’altra banda.
Parlant de Canàries, per quina raó creus que estan arribant tants immigrants a Espanya?
La migració actual, la crisi migratòria, la crisi d’acollida, es deu a diferents factors, però és una crisi migratòria que ja venia de lluny, no és nova. Però a la que s’ha afegit l’impacte econòmic de la Covid-19, per exemple: pescadors senegalesos o senegalesos propers a qüestions del turisme han vist com ha acabat això per culpa del tancament de fronteres, per culpa del confinament i els pescadors només podien sortir dos dies a la setmana a treballar. També perquè hi ha cada vegada més vaixells amb banderes internacionals en les aigües costaneres del Senegal i això fa que cada vegada tinguin menys capacitat de subsistència.
En el cas de Marroc, és nou. Hi ha molts marroquins que han vist la seva vida afectada molt clarament per la qüestió econòmica de la Covid-19. A més, se suma el tancament de les fronteres del Mediterrani central o la del nord del Marroc, que estan anant cap al Sàhara Occidental, que tot i ser una zona militaritzada és una costa molt llarga i no l’estan vigilant massa. Així que són diversos factors que expliquen una mica aquests 21.000 migrants que han arribat aquest any a Canàries.
Quina és la visió que té la gent africana d’Espanya i de la resta de països europeus?
Molts africans saben el que vénen a buscar, alguns tenen una idea idealitzada o una visió idealitzada del que es trobaran, però la majoria ja saben més o menys el que passarà. Tot i que creuen que se’n sortiran, no pensen que hi ha l’opció que no se’n surtin o que es tornin ràpidament cap al seu país.
La gent no té por de jugar-se la vida intentant creuar el mediterrani?
Saben els riscos, alguns sí que ho saben, però estan disposats a jugar-se-la. De fet, crec que la majoria sap que hi ha un risc de morir, tot i que creuen que no els tocarà, però la desesperació respecte al seu futur és el que els empenta i, sobretot, ajudar als seus. La gran majoria vol treballar uns anys per enviar diners a casa i per tornar en un futur, així que és una migració amb arrels molt profundes.
El món és injust, sobretot perquè hi ha acords en els quals la Unió Europea té molt a veure, que perjudiquen els països.
Xavier Aldekoa
Què penses sobre la feina de l’Open Arms?
Crec que estan fent una feinada, estan tapant les vergonyes dels governs europeus rescatant a la gent al mediterrani i recordem que s’ha de rescatar a algú que està naufragat segons les lleis internacionals del mar i això no s’ha fet sempre. A més, estan fent una tasca humanitària que de no fer-se i de fet no arriben a tot, provoca encara més morts. Així que crec que en aquest sentit, no se li pot retreure res en absolut, tot el contrari.
Referent a la Unió Europea, creus que és necessari una major implicació per part d’aquesta comunitat?
Clar, crec que a la Unió Europea els fonaments o un dels fonaments més importants són els valors. Crec que els drets humans han d’estar al capdavant de les decisions i no sempre és així. També, és una crisi d’acollida on no hem estat a l’altura. Després també hem de pensar la responsabilitat que tenim, el món és injust, sobretot perquè hi ha acords en els quals la Unió Europea té molt a veure, que perjudiquen els països. Exemples com: l’urani de Níger, la pesca de la costa del Senegal o la situació del Sàhara Occidental que fa anys que està enquistada. Són diverses injustícies que sempre acaben passant en la mateixa banda i fan que la situació es perpetuï i beneficia a uns pocs. En aquest cas, a la Unió Europea.
{{ comment.text }}