Alba Jaumandreu i Irene Mas. Granollers
El degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya, Xavier Ferràs, va impartir ahir una master class sobre la digitalització de les nostres vides. Sota el nom “Una mirada al futur: tendències que canviaran la societat i l’economia” va parlar davant de l’auditori de la UGranollers, a Can Muntanyola, en una sessió emmarcada dins de la col·laboració entre la Universitat i el Clúster Moto. Ferràs va donar una lliçó d’una hora de com el futur tecnològic està cada vegada més a prop i més immers a la societat.
Per començar,Ferràs va llençar una pregunta per fer reflexionar a l’aproximadament mig centenar d’assistents: Què és el que ve i com pot afectar a la societat? Ningú s’esperava però, marxar d’allà amb un neguit i un sentiment inquietant tan gran. Inquietant, no té un altre adjectiu. Ferràs va aconseguir posar en tensió als assistents amb preguntes i reflexions sobre possibles canvis transcendentals del nostre dia a dia.
Començant per Chopin per explicar d’on venim fins a plantejar l’Àfrica com a la futura Xina, passant per les 4 forces del canvi, envelliment del món i fluxos de capital fins a arribar a plantejar directors d’empreses robots o sistemes econòmics que substituiran l’actual sistema monetari, com els bitcoins.
El gran repte de l’actualitat és, segons Ferràs, com distribuir la quantitat de producció que actualment tenim, en contra del repte del passat, que era com produir. La paradoxa de les dues realitats té el mateix punt de partida que ens porta reflexionar sobre com el futur tecnològic que tan lluny percebíem, cada vegada tenim més a prop.
“Per què no tenim energia grautïta? Les inversions de capital s’han d’amortitzar”, va explicar aquest enginyer i MBA de la UVic-UCC.
El futur serà un món d’abundància amb més recursos i zero costos. La reflexió de Ferràs es basa en la digitalització que està abocant l’economia en una estira i arronsa del mercat. Les noves tecnologies permeten duplicar coses, llibres, jocs, documents, imatges, etc. en les quantitats que vulguem, a cost zero. Llavors estem destinats arribar a un món d’energia infinita, per la seva duplicació gratuïta, a cost zero. Perquè no tenim energia gratuïta?, planteja Ferràs. Somriures de la gent. Els assistents que assenteixen amb el cap intueixen la resposta: “Les inversions de capital s’han d’amortitzar”.
L’economia va lligada a l’evolució de les noves tecnologies i de la digitalització del nostre dia a dia. La humanitat està evolucionant en un món amb menys població, però alhora amb més recursos; el nou món d’abundància ens planteja els futurs robots que controlaran les nostres vides. Aparells com els actuals mòbils que sabran els nostres gustos, recursos i que podran fer compres només parlant amb l’aparell. L’exemple més clar són els robots com la Raquel Soul Machine, un robot capaç de tenir una conversa, des de política i fins temes de cuina, que poden acabar substituint les relacions laborals. Us imagineu un món on els robots siguin els nostres caps?
El públic queda inquiet, on anem i com ho farem? “Podem anar a un món millor o podem anar a un món on l’economia faci coses molt dràstiques”, va concloure el degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC. Ferràs conclou i no hi ha preguntes. La gent fa cara tensa, d’estar-se plantejant coses, de no entendre on anem, però tampoc on som i com ho estem gestionant. “Hem de ser pseudoptimistes”, va reblar.
{{ comment.text }}