EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’aposta de futur pels instituts escola

Campdevànol ha estrenat, després d’anys d’entrebancs, la nova escola Pirineu

La continuïtat i coherència educativa entre l’Educació Infantil i Primària i la Secundària per aconseguir l’èxit educatiu, la interacció entre infants adolescents, la lluita contra la segregació escolar i l’arrelament dels joves als pobles, a banda de l’augment d’alumnat a la Secundària. Són alguns dels motius de l’aposta per part del Departament d’Educació per a la creació d’instituts escola. És una fórmula que fa que els infants i joves convisquin en un mateix centre des dels 3 fins als 16 anys i que en els centres públics era pràcticament inexistent. El 2019 en l’àmbit educatiu es recordarà a Osona i el Ripollès com l’any de l’anunci dels instituts escola, que es posaran en marxa a partir del proper curs. S’acaba així amb reivindicacions que han durat anys. Un dels primers casos que es va anunciar, tot i que fins a mitjans de desembre no es va fer la confirmació oficial de tots, va ser el de l’escola Joan XXIII de Balenyà, que amb la incorporació de l’ESO ha de passar a dir-se Carles Capdevila. Segons dades de l’Idescat, el curs 2018-19 a Balenyà hi havia 200 alumnes en edat d’estudiar ESO que tenen assignat l’institut de Centelles com a referent, un centre massificat. Com en el cas de l’escola Josep M. Xandri de Sant Pere, que es va donar a conèixer que tindran institut escola més tard, s’ha arribat a acords amb els ajuntaments perquè en paguin les obres d’ampliació. D’entrada, als dos centres tenen espai per començar les classes de 1r d’ESO. A Sant Pere el curs passat tenien 85 joves amb edat de fer Secundària, que van a Torelló.

Fa uns dies s’anunciava, gairebé per sorpresa, que Folgueroles i Ribes també tindran institut escola ja a partir del curs que ve, dues llargues reivindicacions. A l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles se’ls atorga pel projecte de centre i perquè tenen al voltant de 155 joves de Secundària que ara no tenen oferta al poble. Aquí d’entrada no caldran obres, ja que l’edifici actual està preparat per a dues línies i que està pujant ja amb una. A partir del curs vinent a Educació Infantil ja tindran només una aula per curs. El cas de Ribes és peculiar, perquè es tracta de la fusió de l’escola Mare de Déu de Núria i l’institut Joan Triadú, que físicament ja es troben de costat i ja comparteixen espais. Els nous instituts escola es donen en dues comarques on segons l’Idescat un de cada quatre alumnes ha de desplaçar-se del seu municipi per estudiar ESO.

Aquests anuncis han arribat en paral·lel a l’estrena del nou edifici de l’escola Pirineu de Campdevànol, que després de quatre anys d’entrebancs va poder obrir les portes. El procés s’havia allargat perquè durant les obres s’havia trobat una quantitat notable de fuel al subsòl i es va haver de descontaminar el terreny, no sense abans plantejar-se un canvi d’ubicació. Finalment, però, el darrer Sant Jordi els alumnes ja van poder estrenar les aules. A l’espera de la inauguració oficial del centre, aquest 2019 sí que s’han inaugurat dos centres també llargament reivindicats que ja es van estrenar el 2018, l’edifici de Secundària de Sant Joan i l’escola Emili Teixidor de Roda.

El que no es veurà aquest 2019 és l’inici de les obres del nou Institut de Gurb, que segons el conseller Josep Bargalló haurien d’estar enllestides el 2022, i tampoc s’ha vist l’ampliació de l’escola de Montesquiu, que s’havia de portar a terme a l’estiu perquè l’ACA no va permetre que es fes perquè es troba en zona inundable. Per altra banda, però, Educació ha reprès la construcció de la nova escola d’El Roure Gros de Santa Eulàlia, que preveu que estigui fet en els propers quatre anys. Pel que fa a l’institut del Ter de Manlleu es van fent passos, com també per a les reformes de les escoles de Muntanyola i Perafita.

La unificació de centres del Voltreganès, sobre la taula

El Departament d’Educació ha decidit posar ordre a les escoles de Primària del Voltreganès. En una visita del conseller Josep Bargalló a les escoles Abat Oliba de Sant Hipòlit i Despujol de les Masies de Voltregà, a finals de novembre, va posar sobre la taula la unificació d’aquests dos centres. És una de les tres propostes que hi ha en una zona escolar única en què segons el conseller “durant molt de temps no s’han pres decisions coherents”. Segons Bargalló, al territori hi ha projectes molt diferents, infraestructures amb molts alumnes que tenen un dèficit i per altra banda d’altres que estan en bones condicions, preparades per a dues línies i que estan poc ocupades. Les altres opcions són deixar-ho com està, que Educació considera “la pitjor”, i l’altra ajudar alguns projectes perquè rebin més alumnat que “topa amb la davallada de l’alumnat”. Fer un edifici nou per al Despujol es considera inviable i per ara, tot i que es vol acordar amb tota la comunitat educativa, sembla que la unificació és el que té més força.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 512 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't