Lluís Garcia esculpeix patrimoni sacre amb voluntat de convertir-ho en el seu ofici; ara està reproduint la marededeu de Llaés

El nen que ja no soc camina sobre la grava sorollosa de la meva vida transvestida ara en una tardor infinita mentre serra Cavallera m’observa des d’un enèssim capvespre de foc, impassible i llunyana