ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
L’enginyera Anna Lluís i Gavaldà, de 59 anys, és especialista en sostenibilitat i codirigeix la consultora Símbiosy, redactora del Pla sectorial d’economia circular del Vallès Oriental, impulsat pel Consell Comarcal i PAE VOR.
Quins objectius es van marcar quan els van encarregar la redacció del Pla sectorial d’economia circular del Vallès Oriental?
Aquests plans es basen sobretot en analitzar els recursos que tenen els territoris i donar-los encara més valor i aprofitar-los millor. L’economia circular té a veure amb l’allargament de la vida dels recursos i aconseguir-ne la màxima eficiència. Vol dir, doncs, fabricar de manera eficient; transportar-lo de manera eficient; i usar-lo de manera eficient. Per això analitzem els fluxos dels recursos principals, com ara l’aigua, l’energia, els materials… en aquest cas, analitzant els recursos que es generen. També estudiem recursos com el coneixement.ç
Coneixement?
El Vallès Oriental ha capturat moltes experteses de molts actors que, si els poses a treballar conjuntament, tenen un pes important. Per exemple, la Taula Vallès Oriental Avança, que és una entitat que aglutina coneixement d’actors primordials, com els consorcis de Residus i del Besòs Tordera, ajuntaments i serveis municipals, organitzacions empresarials i industrials, sindicats, universitats…
El Vallès Oriental és una comarca molt industrialitzada. En clau d’economia circular és un problema?
I ara. Tot el contrari. És un avantatge. Allà on hi ha producció i manufactura sorgiran moltes oportunitats per treballar l’eficiència. Allà on es remenen recursos pots actuar-hi en moltes més vessants que allà on hi ha només una mena d’activitat. El Vallès Oriental té molt potencial per millorar el sistema productiu en clau d’economia circular.
Al Pla d’economia circular es plantegen tota una sèrie de reptes que concreten per àmbits: aigua, energia, residus, etc. Quins d’aquests reptes pensa que cal destacar?
Pel que fa a l’aigua, per exemple, fa temps que s’està treballant en l’aprofitament d’aigües pluvials per recollir-les a dipòsits. No serà senzill, però, perquè aprofitar l’aigua de pluja voldrà dir fer infraestructura a naus industrials o construccions que ja estan fetes.
I en energia?
Les depuradores de la comarca, que depenen del Consorci Besòs Tordera, ja estan treballant perquè els seus fangs siguin digerits anaeròbicament per produir gas metà i fer-lo servir com a substitut del gas natural. És el projecte BioVo, la planta de gasificació en què també participa el Consorci de Residus del Vallès Oriental. Aquest projecte és sensacional en clau d’economia circular per la quantitat d’agents que hi participen i per la quantitat de recursos que es remenen per fer-los més eficients. Caldria que la gent el conegués encara més.
La cultura de l’economia circular està prou estesa al Vallès Oriental i al país?
Aviat farà deu anys que nosaltres estem treballant en aquest àmbit i ara ho veiem bastant més bé [riu de tot cor]. Comparat amb el començament, que havíem de picar molta pedra, ara, quan parles d’economia circular, a tothom, com a mínim, li sona. I penso que les empreses industrials cada vegada ho tenen més clar. Que ho apliquin de manera generalitzada, és clar que és una altra cosa. Per això a tots els nostres plans defensem que és important el foment del coneixement de l’economia circular. I, sobretot, convèncer les empreses a partir de casos d’èxit propers, explicant-los experiències o tecnologies noves o difonent sistemes d’eficiència o eines per fer coses compartides. Cal que la gent es faci seva l’economia circular. Ara mateix, per exemple, ja trobes els qui han constituït departaments de descarbonització o amb l’objectiu Zero Waste (residu zero) o mínima empremta d’aigua. Aquest és el camí.
{{ comment.text }}