Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Arnau Queralt: “Una gran vacuna contra la Covid és invertir a favor de la biodiversitat”

Arnau Queralt i Bassa, ambientòleg i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat

 

VIATGE AL FONS DE LA COVID
Arnau Queralt i Bassa, de 45 anys i de Santa Eulàlia, és ambientòleg i dirigeix el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, l’organisme consultiu de la Generalitat per a un país d’acord amb els límits de la biosfera.

A què es dedica el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible?
A assessorar el govern de Catalunya a pensar com fer la transició cap a un país més sostenible i, més específicament, coordina els 17 objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides a Catalunya.

Els que treballen la sostenibilitat s’han fregat les mans amb els confinaments per la Covid-19?
Fregar-nos les mans tampoc. Sí que hem vist canvis com la disminució de la contaminació atmosfèrica i que també s’ha reduït temporalment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, els responsables del canvi climàtic. Són les dues úniques notícies positives –entre moltes cometes– del confinament. Però també és cert que des que s’ha reprès l’activitat després del confinament s’han recuperat els nivells de contaminació i d’emissions.

És possible que hi hagi més trànsit de vehicles als carrers perquè la gent desconfia del transport públic per por a contagis?
És possible, molt possible. I el cas és que hem de fer una gran aposta pel transport públic. Cal recuperar-ne l’ús sí o sí, perquè és que l’escenari de no fer-ho vol dir més emissions i més contaminació.

La pandèmia de la Covid-19 té la seva gènesi en el model econòmic?
Virus com els coronavirus existeixen a la natura. Hi són i hi seran. Són a reservoris naturals, com ara els boscos tropicals, i ens hi apropem massa. Els homes som massa a prop d’elements que ens poden transmetre aquests virus, sigui perquè ens mengem animals salvatges, sigui pel tràfic il·legal d’espècies o sigui perquè entrem en aquests hàbitats per destruir-los per a l’agricultura o la ramaderia o per fer-hi ciutats. Cada cop, doncs, som més a prop d’aquests virus i, per tant, és fàcil que ens arribin a nosaltres. I a part d’això, com que viatgem tant i vivim en espais molt densos de persones és fàcil que es propaguin. Si no protegim la biodiversitat, si no protegim aquests boscos i continuem el sistema actual, la possibilitat d’encomanar-nos amb nous virus es reforça. Una gran vacuna contra la Covid és invertir en polítiques per la biodiversitat a escala mundial. Un altre exemple: fruit de l’activitat humana i el canvi climàtic s’està fonent el permagel, el sòl gelat que arriba molts metres per sota de la superfície. Els experts ja ens estan alertant que el permagel és un reservori de virus que ara hi són congelats i hauríem de tenir por que la fosa els alliberi.

Caldria optar pel decreixement econòmic per evitar-ho?
Quan es parla de creixement o de decreixement la gent es posa nerviosa. En tot cas, el creixement tal com el tenim fins ara és impossible de mantenir. Cal replantejar-se el sistema econòmic? Sí. Tal com estem, no podem continuar amb l’actual model de producció i consum. Això és un fet. Els límits de la biosfera són molt clars i no els podem sobrepassar. Hem d’entendre que l’economia s’ha de desenvolupar dins d’aquests límits. Hem perdut la noció que la natura és el factor que determina l’economia.

Descarbonitzar l’economia pot deixar víctimes pel camí.
Però també pot crear llocs de treball nous. Per exemple, en el desenvolupament de bateries, amb els vehicles elèctrics, amb les energies renovables… Tot això són jaciments d’ocupació. Sempre hi ha hagut professions i oficis que s’han hagut de reinventar al llarg del temps. Per això cal insistir també en els mecanismes de transició justa, o sigui, el suport a aquells sectors que han de reinventar-se per la necessitat de fer la transició ecològica. Penso en el cas de l’automòbil o les mines de carbó. S’ha de poder fer la transició sense deixar ningú enrere.

Arnau Queralt i Bassa, ambientòleg / Julián Vázquez

LA PREGUNTA

S’hauria de prohibir fumar a les terrasses dels bars?

En aquesta enquesta han votat 179 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.