Marta Lloret, de la Garriga, és coneguda en l’àmbit de les xarxes socials com a caçadora de masies. Des de fa dos anys, es dedica a difondre el patrimoni rural català, fent especial èmfasi en les masies, a través dels seus comptes d’Instagram i Twitter.
Com a tècnica de Patrimoni Cultural, ja acumulava prèviament una llarga experiència documentant i catalogant cases de camp. A les xarxes socials hi va irrompre amb l’ànim de compartir les seves pròpies fotografies de masies. A hores d’ara ja suma 20.000 seguidors.
“Les masies són una part essencial del patrimoni identitari de Catalunya, que és un país pagès”, explica Lloret, que va trobar en les xarxes socials una manera de reivindicar aquests béns no sempre apreciats des de les institucions. “Des de l’àmbit institucional es tendeix a entendre les masies d’una forma diferent a com s’entén el patrimoni romànic, per exemple. No es té en compte que l’arquitectura rural és un dels grans trets distintius de Catalunya.”
Tot i haver començat únicament amb el perfil d’Instagram, el gener passat va entrar també a Twitter. En aquesta xarxa s’hi ha generat una comunitat de gent que, a més de comentar i compartir les seves publicacions, també li fa arribar fotografies d’altres masies. “Les xarxes socials m’han permès veure que no soc l’única persona interessada en aquesta temàtica. Fins i tot hi ha qui em convida a visitar la seva pròpia masia, i això em fa il·lusió. Moltes d’aquestes persones no saben que tenen un tresor.”
Segons Lloret, les masies del Vallès Oriental solen estar millor conservades que en altres punts de Catalunya, però tot i això es troben en mal estat. Bona part dels pobles catalans amb presència de masies pateixen problemes de despoblació, i aquest és justament un dels factors que posen en risc el seu manteniment.
No és el cas del Vallès Oriental, on el principal problema és la pressió urbanística. Les trames urbanes i les carreteres estan guanyant terreny als camps i els pagesos es veuen sovint obligats a abandonar les masies. A tot plegat cal sumar les dificultats a l’hora de restaurar-les. “El preu és desorbitat, la majoria de vegades surt més a compte comprar una casa nova. Davant d’aquesta realitat, les administracions miren cap a un altre costat”, lamenta.
“El patrimoni rural necessita ajuts per tal de conservar aquesta part de la història del país. Les masies són l’essència de Catalunya i n’hi ha molt poques en bon estat”, conclou Llobet, qui es refereix al patrimoni rural com a “llibres d’història, documents d’una història que s’està oblidant, a través dels quals podem conèixer el nostre passat i aprendre sobre altres maneres de viure”. Se la pot seguir a Instagram i Twitter, respectivament, amb els perfils @lloret.m.b i martamasies, informa Aida Barquero.
{{ comment.text }}