Les intervencions dels Bombers de la Generalitat per rescats al medi natural han anat en augment al Vallès Oriental en la darrera dècada fins a arribar a un màxim de 78 intervencions que es va registrar l’any passat. Coincideix amb l’esclat de la pandèmia i tot i les limitacions de mobilitat o d’activitats que es van mantenir durant bona part de l’any.
“Des del final del primer confinament hi ha hagut una explosió bastant forta de rescats”, afirma Alfons Estarlich, sergent del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers. L’augment, sosté, no es dona perquè hi hagut un major nombre d’imprudències a la muntanya. “No augmenten els imprudents. Continuen sent un percentatge minso però, com que el volum total de gent que hi ha a la muntanya és més gran, aquesta xifra també creix”, indica.
Coincideix amb la lectura de les entitats excursionistes: “Abans també hi havia gent que no anava preparada. Amb aquesta explosió ara n’hi ha més perquè hi ha més gent”, valora Domènec Collado, secretari de l’Agrupació Excursionista de Granollers (AEG). “Hi ha gent que va molt preparada, gent que va mig preparada i n’hi ha que van fatal”, assegura Jaume Font, president de l’associació Les Guilles-Junts pels camins, de Tagamanent.
Des del 2010, l’any amb menys rescats de muntanya al Vallès Oriental va ser el 2013 amb 33 serveis dels Bombers. A partir d’aquí, la xifra ha anat pujant de manera sostinguda fins al màxim de 2020 (78). Enguany, i amb dades fins a la primera quinzena de setembre, ja n’hi ha hagut 50. “Tot apunta que tornarem a batre el rècord”, explica Estalrich a EL 9 NOU.
Les estadístiques inclouen els rescats de muntanya –és el més habitual al Vallès Oriental, amb un 61% dels prop de 600 serveis fets des de 2010 fins ara pels Bombers–, la recerca de persones perdudes –representa el 35% del total amb 211 intervencions– i els rescats al medi fluvial (rius, pantans…) amb 13 actuacions i els rescats en coves i pous, 86, que són molt minoritaris, amb menys d’un cas l’any de mitjana. “El turmell torçat que impedeix seguir és la lesió més habitual”, explica Estelrich.
Segons les dades dels Bombers, la tardor és l’època de l’any que suma més rescats a la muntanya. En la darrera dècada, l’octubre ha estat el mes que ha concentrat més serveis (66) acumulats des de 2010 fins ara. Amb tot, la distribució és força regular i es mou en una forquilla entre el mínim (40 casos sumats al maig) i els 66 de l’octubre.
Per municipis, sí que hi ha diferències més evidents i les poblacions amb més zones de muntanya –sobretot dins del Parc Natural del Montseny, on hi ha els principals cims del Vallès Oriental– són les que ha acumulat més serveis des de l’any 2010 fins ara. És el cas del poble de Montseny (97 serveis, el 16% de tots els fets pels Bombers a la comarca); Fogars de Montclús, amb 76, i Sant Celoni, que té una àmplia zona de muntanya al Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb 42.
Altres poblacions del massís del Montseny es mouen al voltant de la vintena de serveis acumulats des de 2010. És el cas de Gualba (28), Figaró (26), Tagamanent (26), Cànoves i Samalús (20) o la Garriga (20). També destaquen les xifres de Caldes, amb 28, i Bigues i Riells del Fai, amb 24.
En molts d’aquests serveis, les actuacions dels Bombers es fan amb el suport de mitjans aeris. “No és només quan són casos de gravetat.” També es recorre a l’helicòpter per intervencions “en zones on no s’hi pot accedir amb vehicle” i, per tant, el trasllat de la persona afectada –encara que tingui lesions lleus– s’hauria de fer per terra. “L’helicòpter estalvia temps i recursos.”
Aliança amb les noves tecnologies
Les noves tecnologies s’ha convertit en un aliat per als Bombers a l’hora de fer rescats de muntanya. “Ara mateix quan algú demana ajuda se li demana que enviï la seva ubicació perquè això ens ho facilita moltíssim. Ens ha anat fantàstic. Tothom que surt a la muntanya hauria de saber enviar la seva ubicació.” Fins i tot, quan es tracta d’ajudar persones que només s’han desorientat, la possibilitat de compartir la ubicació en directe a través del Whatsapp els permet resoldre incidències sense arribar-se a desplaçar: se’ls demana que enviïn o comparteixin la seva ubicació i, situant-los en el mapa, se’ls ajuda a trobar el camí o corriol que els permeti seguir el camí. En el cas de rescats també és útil. “L’helicòpter pot col·locar just damunt del punt des d’on s’ha enviat la localització”, explica Estalrich. Per tant, redueix el temps de la recerca, un factor que pot ser clau en cas d’alguna emergència sanitària greu.
Cobrar el servei?
Des de l’any 2009, hi ha aprovada una llei de taxes que quantifica el cost dels serveis que fan els Bombers. Està pensada “per evitar abusos”, assegura Estalrich. Preveu tres supòsits que poden fer que es cobri el rescat a una persona: que vagi molt mal equipada, que s’hagi saltat una prohibició expressa o que demani ajuda quan no és necessari. És el comandament regional responsable de la guàrdia qui ha d’incoar l’expedient si considera que es dona algun d’aquests supòsits. Des de 2009, els casos han estat molt reduïts: una quinzena a tot Catalunya. “Hi som per ajudar la gent”, diu Estalrich, que apunta que atenen totes les urgències que els arriben.
{{ comment.text }}