VIATGE AL FONS DE LA COVID
Daniel Boil, de 51 anys, segueix gairebé al segon l’evolució de l’economia al Vallès Oriental amb un ull posat en el que passa al món. Tot i que és optimista, alerta que no serà tan senzill recuperar els nivells prepandèmia.
L’economia creix ara que se li té el peu al coll a la pandèmia?
Va per sectors. N’hi ha que s’estan recuperant ràpidament, però no hi ha una recuperació generalitzada. No està arrencant a prou velocitat.
Per què?
Sobretot per l’encariment de matèries primeres i la falta d’aquestes, tant en l’àmbit industrial (coure, alumini, derivats del petroli…) com també està passant amb aliments (cereals, arròs, etc.). A nivell mundial els preus s’estan multiplicant. Per exemple, la indústria de l’automòbil ha patit una manca de semiconductors i això els ha fet aturar plantes senceres.
Què ho causa?
Penso que hi ha dos factors. En primer lloc, la Xina està fent una recuperació molt bèstia i ells consumeixen molt. I en segon lloc, perquè hi ha una especulació molt clara, que sobretot ens està afectant a Europa.
Matèries primeres tan cares és estructural o serà un fenomen fugaç?
Si ens fixem en el transport internacional, ara mateix hi ha una manca de contenidors. Durant la pandèmia es van aturar moltes operacions de transport marítim. Quan l’economia productiva es reactiva, aquests contenidors escampats arreu, per exemple a l’Àsia, multipliquen el seu preu per cinc o per sis. D’un contenidor que abans valia 600, 700 o 800 euros ara en demanen 4.000 o 4.000 i escaig. Hi ha una mena de subhasta especulativa i això també està repercutint en les matèries primeres…
Amb més demanda, més preu?
Les empreses de contenidors no tenen incentiu per baixar preus perquè la demanda és alta, sí. Ara estan tenint uns marges que segurament no havien tingut mai. I el mateix està passant amb grans fabricants de matèries primeres.
Aquest comportament, si es manté, fa por des del punt de vista d’un petit empresari o emprenedor.
El mercat ho corregirà. Fabricants més petits veuran l’oportunitat d’oferir millors preus o es crearan companyies noves de transport. Però, ara mateix, les grans companyies volen guanyar molts diners i ho estiraran tant com puguin. Hi ha moltes pimes, doncs, que estan patint fort aquesta apujada de preus de les matèries primeres i això provoca que encara que tinguis capacitat de producció per a tres torns de treball, ara en tinguis només un torn en marxa perquè la matèria primera és caríssima. Les indústries estan fabricant el mínim i necessari per l’alt preu de les matèries primeres.
I el consum?
Tot el que va lligat a consum tampoc no acaba d’arrencar, sobretot allò que s’anomena no-food, el que no són aliments. La gent no acabem de recuperar la confiança i no comprem. Alguns perquè estan o han estat en ERTO o han perdut la feina i altres perquè veuen que la Nissan tanca, que la Bosch tanca… Hi ha una retenció de despesa per desconfiança que tampoc no ajuda.
Aleshores és optimista o pessimista per al proper any?
Soc optimista. Hi ha un índex mundial, el PMI (Purchasing Managers’ Index; ‘índex de gestors de compres’), el punt normal del qual és 50 i està per sobre de 50 des de fa temps. Per fer-ho més gràfic, un símil de Circuit. Totes les economies del món han estat aturades a la línia de sortida per la Covid. Quan s’aixeca la bandera, els primers de la pole, els EUA i la Xina, comencen a córrer. Què ens passa a Catalunya? Que som al número 28 de la pole. És a dir, que encara que ara no ens movem, sabem que ho farem.
Se sap quan?
Tothom pensava que seria ara, a l’estiu. Esperem que l’arribada de turistes, que vol dir divises, i el desconfinament del tot, que vol dir confiança, ajudin a empènyer.
{{ comment.text }}