Daniel Guinart: “El tritó del Montseny sobreviurà si som respectuosos amb els cabals ecològics”

ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Daniel Guinart, de 60 anys, és biòleg i zoòleg. És la persona que més sap dels tritons del Montseny, l’única espècie vertebrada endèmica de Catalunya. El canvi climàtic, per sequera o inundacions, està assetjant els tritons.

Com va començar la seva relació amb els tritons del Montseny?
Al 2006 vaig arribar al Parc Natural del Montseny després d’haver estat al de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Feia tot just un any que el tritó del Montseny s’havia identificat com a espècie i era el biòleg conservador del parc natural. Una de les espècies emblemàtiques era el tritó, perquè era molt nou i se’n coneixen poques coses. Ens vam adonar que valia pena fer una passa decisiva per a la conservació d’aquesta espècie i que calia demanar un projecte Life.

En què consisteixen els projectes Life?
Són projectes cofinançats per la Unió Europea i que tenen la vocació de ser exemples de conservació de la biodiversitat. Van molt dirigits a actuacions sobre el territori. Un cop identificades les amenaces del tritó, el Life ens ha permès fer coses per reduir aquestes amenaces. Els tritons viuen als torrents de muntanya. És un animal aquàtic i com a amfibi pot sortir de l’aigua però necessita viure-hi. Per tant, necessita l’aigua als torrents i el bosc de ribera.

I com ho asseguren?
Ajudant a la connectivitat, per exemple. Quan hi ha explotacions forestals es fan camins i es tiren rocs als torrents perquè puguin passar els vehicles. Això són taps per als tritons. Hem desfet aquests taps, hem construït ponts i, en alguns casos, hem desfet camins perquè ja no eren necessaris. Un altra de les coses que hem fet té a veure amb l’aigua. Hem adaptat sistemes per assegurar el cabal ecològic, tal com marca la directiva europea i la legislació.

El Zoo de Barcelona participa fent cria de tritons que després s’alliberen al Montseny.
I tant.
Està deixant de ser un aparador d’animals en gàbies per fer cria d’espècies.
El Zoo ha fet un canvi molt interessant i és un exemple a escala mundial. Està treballant per les espècies autòctones i per això s’apunta als projectes on calen reintroduccions d’animals. El Zoo cria per ampliar la zona de distribució del tritó del Montseny, igual que també se’n crien a Torreferrussa i Pont de Suert, que són centres de cria de la Generalitat.

El tritó del Montseny pateix amb el canvi climàtic?
Directament o indirectament el factor humà és el que provoca canvis a l’hàbitat del tritó. Amb el canvi climàtic hi ha més temperatura, per tant, més sequeres, i un règim de pluges menys constant i amb episodis torrencials. I com que hi ha més sequeres, la gent necessita més aigua. Per tant, l’aigua serà un problema a nivell mundial igual que al Montseny, on fins ara no ho era. Les masies del Montseny s’han alimentat sempre dels torrents, no tenen dipòsits de pluvials, com al Garraf, per exemple. Hi ha masies del Montseny que veuen els últims estius que no hi arriben i que han de portar aigua en cisternes. El Montseny és un massís molt alt i molt a la vora del mar. Això fa que hagi tingut molta aigua, per això els seus boscos són espectaculars si els compares amb els dels voltants. Ara, potser a final d’any plou el mateix que en altres temps –menys aquest any, que hi ha sequera extrema–, però és que ara ho està fent torrencialment i els aqüífers no es recarreguen igual.

Confia que es podrà salvar el tritó de l’extinció?
Calculem que hi ha entre 2.000 o 2.500 tritons en llibertat. El tritó està estable, però és a l’UCI. No sabem ben bé si acabarà sobrevivint o no al canvi climàtic. El tritó sobreviurà si som respectuosos amb els cabals ecològics als torrents. Hem de buscar mecanismes per no assecar-los, per exemple construint dipòsits i acumulant aigua. El futur és incert.