VIATGE AL FONS DE LA COVID
Dolors Camenforte, de 69 anys, s’emociona quan pensa en el que li aporta fer de voluntària a les escoles. Pel temps que hi dedica, rep satisfaccions immenses. Ara Rella busca gent i està oberta a tothom, no cal ser mestre.
A què es dedica Rella?
Som una associació que gestionem el projecte de voluntariat educatiu, que va sorgir a iniciativa del Consell Escolar de Granollers al 2012 en aquell context de crisi i de retallades.
Amb quin objectiu van néixer?
Que els centres educatius poguessin mantenir-se com a espais de cohesió social, espais de compromís i espais de millora educativa. I que es poguessin mantenir les expectatives positives per a tothom fos quina fos la seva condició i circumstància econòmica o social. Aquesta era la idea, però també hi havia una mica més…
Què vol dir?
Que també es tracta de fer real el principi de ciutat educadora. Una part de la ciutadania participem del projecte educatiu, en aquest cas amb voluntariat.
Què és una rella?
És l’eina que es fa servir per llaurar el camps.
És una imatge molt bonica.
És molt bonica i té tot el sentit del món perquè amb l’educació llaurem el que vindrà.
Com s’ha viscut la pandèmia al món de l’educació?
Hem hagut de canviar bastant. La nostra preocupació començava ara fa un any, el maig del 2019, sobre com seria el nou curs: si les escoles obririen, si continuarien tancades, si hi hauria grups bombolla… Es va generar una situació de molt de neguit. I com a Rella ens preocupava com ens hi podríem implicar per poder col·laborar. El nostre motor és que creiem que l’educació ha de ser una prioritat per a la política i per a la comunitat. No hi ha futur possible si no donem a l’educació el valor que es mereix. Això ens neguitejava molt, amb els problemes que provocava la pandèmia. El 25% dels nostres voluntaris són més grans de 65 anys, i això ha estat un repte. Però al juny i juliol havíem de fer per trobar voluntaris més joves i vam iniciar contactes amb universitats per arribar a acords, perquè alumnes seus vinguessin a fer pràctiques i que fossin reconegudes als seus currículums. I aquest any hem tingut nou alumnes, quatre de la UAB i cinc més la UB.
Aquest curs ha estat molt dur, oi?
Penso que cal fer un reconeixement molt gran tant per a les escoles com per als voluntaris que hi han participat. La situació ha estat molt difícil, però la voluntat de la gent és molt potent i la capacitat de resistència, també. I més en situacions conflictives. Nosaltres no hem pogut atendre totes les demandes dels centres i són ells els que s’han hagut d’espavilar gairebé amb els mateixos recursos d’anys anteriors. No ha estat gens fàcil, de debò. I una cosa molt important: al dia a dia d’una escola han hagut d’afegir la gestió d’allò que no es veu, que són les conseqüències socials, econòmiques i emocionals d’aquesta pandèmia. Si no s’hi dediquen esforços i recursos, això no ho solucionarem en temps.
Què cal fer per ser voluntari de Rella?
El treball en comú amb les universitats continuarà i, si és possible, s’augmentarà. Però també fem una crida a totes aquelles persones que estiguin tocades per la generositat, pel sentit de compromís social i valorin l’educació perquè s’incorporin al projecte. Per ser voluntari no cal res especial.
No cal ser mestre o professor?
Simplement cal que algú en tingui ganes. Pot pertànyer a qualsevol àmbit. Ara tenim informàtics, comerciants, advocats. Hi ha de tot! Només cal que pensi què voldria fer, de quin temps disposa i apuntar-s’hi.
Sembla ben senzill.
Estem oberts a tothom i hi ha mil coses a fer. I els voluntaris mai no estan sols, sempre tenen al costat un mestre. Pensi que cap voluntari mai no substitueix un lloc de treball.
{{ comment.text }}