Aquest proper mes d’abril, farà 100 anys que va començar a funcionar la fàbrica tèxtil Can Casas de Llinars, un dels principals elements del teixit industrial de la localitat. L’efemèride va formar part del programa d’actes de la festa major.
La història de Can Casas arrenca el maig de 1922 quan Bernardo Casas, soci amb Mayolas Hermanos, va comprar un terreny situat a l’actual avinguda Pau Casals, al costat de la Torre Montseny. La torre era propietat del metge, poeta i escriptor Josep Roig i estava separada de l’edifici de la fàbrica. El juliol de 1922 l’Ajuntament va donar permís per a la construcció d’una fàbrica tèxtil i l’abril de 1923 es va donar d’alta de la contribució amb 27 telers.
La fàbrica estava enllestida i, segons la documentació que hi ha a l’arxiu municipal de Llinars, tenia 15,5 metres de façana, 91 metres de llargada i ocupava una superfície de 1.410 metres quadrats. L’edifici era perpendicular a l’avinguda Pau Casals i tenia l’entrada pel carreró que la separava de la Torre Montseny. Segons el responsable de l’arxiu municipal, Albert Gómez, el novembre de 1923 hi va haver un canvi de socis: amb Josep Bonet Daumal es van donar d’alta 62 telers Jacguard, que es van mantenir fins l’any 1927.
Entre els anys 1928 i 1933 la fàbrica va tenir 66 telers, que van passar a 80 entre els anys 1933 i 1934. A partir de l’any 1930 Bernardo Casas va passar a ser l’únic propietari i ja no tenia més socis. Poc després, es va deixar de pagar contribució pel nombre de telers a l’Ajuntament i a partir de 1950 es passava a pagar per cavalls de potència connectada. Era la indústria de Llinars amb més potència contractada.
Incendiada durant la Guerra Civil
El 1934 va morir Bernardo Casas i el seu fill José Casas Farran es va fer càrrec de la fàbrica. El 28 de gener de 1939, els soldats de les divisions 11a i 46a del Cinquè Cos de l’exèrcit republicà, comandades pel general Enrique Líster, van passar per Llinars. El dia de la seva arribada els soldats republicans van calar foc a les fàbriques de Can Casas i Can Behna.
El foc va destruir el sostre de la nau de Can Casas i va afectar els telers, que van quedar convertits en ferralla. Després de la guerra, l’abril de 1939, José Casas va demanar permís per reconstruir una part de la fàbrica de teixits de cotó, amb el nom comercial de Hijo de Bernardo Casas, “que fué incendiada por los rojos en su huida el dia 28 de enero”, segons consta en la petició que va fer.
L’any 1963 es van legalitzar o regularitzar totes les indústries de Llinars. Llavors Josep Roig, el propietari de Torre Montseny, es va oposar a la concessió de la llicència a Can Casas al·legant “que els sorolls insuportables de la indústria, havien provocat la marxa dels llogaters en diverses ocasions, la desvalorització del immoble i que ell mateix no l’habitava per aquesta causa”. De fet, els veïns de la fàbrica encara recorden el soroll que feien els telers, sobretot quan fallava el subministrament elèctric i la fàbrica havia de funcionar amb gasogen.
En els seus últims anys, a la fàbrica hi havien arribat a treballar fins a 100 homes i 20 dones. S’hi fabricaven diferents versions de mocadors: llisos, de colors o amb sanefes. Una de les marques utilitzades va ser Pañuelos El Negrito. La fàbrica va tancar el juliol de 1972, després de gairebé 50 anys d’activitat. En el padró de la contribució industrial de 1973 ja no va aparèixer.
El juny de 1976 José Casas va fer donació de la fàbrica a condició que a l’edifici, en la seva totalitat o en part, s’hi instal·lés una escola de formació professional o de mestratge industrial i que portés el nom de Bernardo Casas.
{{ comment.text }}