Desescalada hipotecària

La concessió d’hipoteques va arribar l’any passat als màxims dels últims quinze anys. Van ser 12 mesos de veritable guerra hipotecària, amb els bancs competint per captar clients amb ofertes que van convertir l’Estat espanyol en un veritable paradís: el segon estat membre de la Unió Europea amb tipus d’interès més baix, només superat per Malta. Amb els préstecs hipotecaris a tipus del 2,63%, més de mig punt per sota de la mitjana de l’eurozona i un punt menys que Alemanya, els compradors d’habitatge van veure un terreny fèrtil per refugiar-se de les pujades constants dels preus de venda. Però, arribats a 2026, són temps de desescalada en la guerra hipotecària. No havia passat des de 2010 que es freguessin les 600.000 hipoteques concedides. L’any passat, les entitats bancàries van entrar en una espiral de reducció de tipus per captar clients. El motiu és que una hipoteca és una font de fidelitat, perquè els períodes de pagament són llargs, de dècades, i a més inclouen unes condicions addicionals com l’ingrés de nòmines, la subscripció d’assegurança de la llar o de vida i fins i tot s’arriba a vincular la concessió del crèdit a instal·lar una alarma. Un seguit de productes addicionals que, aparentment, compensaria el desequilibri d’haver ofert un tipus d’interès baix. Durant mesos, els bancs competien reduint tipus d’interès. Deurien tenir les calculadores apagades, perquè ja es veia a venir que aquest era un joc temerari. Fa unes setmanes, el president de la Caixa d’Enginyers, el granollerí Fèlix Masjuan, ho advertia en una entrevista a EL 9 NOU. “En el tema hipotecari hi ha entitats que estan jugant a perdre diners d’aquí a 15 o 20 anys segons com evolucionin els tipus d’interès. S’estan fent unes aportes de curt termini per agafar mercat, però una entitat no es pot gestionar amb un curt termini. S’estan fent algunes tonteries.” No cal dir que aquesta caixa en concret no havia entrat en la guerra d’hipoteques, però sí que ho havien fet algunes d’altres que ara estan advertint del perill d’aquella estratègia. Es veu que deuen haver tornat a encendre les calculadores. Avui, els tipus d’interès estan baixos: el Banc Central Europeu va mantenir-los aquest mes en el 2%. Però les hipoteques es concedeixen a 20, 25 o 30 anys i en un període tan llarg no és difícil que els tipus de referència pugin i els bancs que hagin concedit préstecs a un interès més baix hi perdin diners. I no cal anar tan enllà: avui mateix, per a un banc té millor retorn invertir en deute públic, amb uns tipus del 3%, que concedir hipoteques al 2,6%. La situació està arribant a uns límits que han portat fins i tot el Banc d’Espanya a començar a mirar amb lupa les pràctiques d’algunes entitats. Perquè està tornant a no ser estrany que les hipoteques es concedeixin amb un import superior al 80% del valor de taxació dels habitatges, cosa que es considera temerària. Era comú que això passés en els anys de la bombolla immobiliària. Entre 2006 i 2007, un 15% dels crèdits hipotecaris que es concedien es donaven per sobre del 80% del preu de taxació (es va arribar al 18% el juny de 2007). Va arribar la patacada de Lehman Brothers el setembre de 2008 i la xifra va caure en picat i, tot i remuntar el 2013, es va anar corregint fins arribar al 6% el desembre de 2023. La guerra hipotecària de 2025 l’ha tornat a posar per sobre de l’11%. L’alerta, ara, no prové només de Caixa d’Enginyers o del Banc d’Espanya, sinó també de les mateixes grans entitats. Durant mesos s’han estat fent la guitza rebaixant preus i millorant les condicions que oferia la competència en una cursa per captar clients i ara es llencen els plats pel cap per veure qui és el primer que atura aquesta espiral. Una acció de bomber piròman. Sense ser de les entitats més culpables, Bankinter, en veu de la seva consellera delegada, Gloria Ortiz, era una de les primeres de posar el crit al cel. “El 2005, 2006, 2007 i 2008, Bankinter era la que menys creixia en hipoteques: quan un veu que hi ha bombolles, s’ha de retirar. Mostrar una xifra de creixement molt alta és fàcil, però créixer de manera sostenible i amb un balanç sòlid és el que és difícil”, advertia en la presentació de resultats de l’entitat. Bankinter va incrementar la concessió d’hipoteques un 10% l’any passat, lluny de la mitjana del sector, un 22%, liderats per CaixaBank, amb un 41% més de volum de préstec concedit, i Unicaja, amb un 30%. El creixement més limitat va ser el del BBVA, un 2%. Les circumstàncies que rodegen aquest clima de guerra hipotecària tenen a veure amb l’evolució general de l’habitatge. L’oferta és més limitada que la demanda i això pressiona els preus a l’alça, de manera que l’accés a un sostre es complica i la manera d’esquivar aquest problema és hipotecar-se i, a més, fer-ho per quantitats més altes (el valor mitjà de les hipoteques va créixer un 11% l’any passat). Preus elevats i crèdits concedits a tipus d’interès més baixos del que tocaria i amb imports superiors al prudent 80% del cost de taxació. A la consellera delegada de Bankinter se li va escapar la paraula bombolla, tot i que després va matisar. Però el marc comença a assemblar-se a aquell 2008. Els principals bancs han presentat els resultats de l’exercici durant les últimes setmanes i, de nou, exposen, cofois, beneficis rècord: prop de 34.000 milions d’euros, un 7% més que els màxims que ja havien tingut l’any passat. A la vista dels auguris per l’evolució del mercat hipotecari aquesta espiral de rècord sobre rècord apunta a tenir caducitat.

Desescalada hipotecària

La defensa i keynes

Veritats incòmodes de l’Informe Fènix

Morositat que perdura

Regularitzacions

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Detenen l'autor dels incendis a dos vehicles a Sant Hipòlit

“Vaig notar fang a la boca”

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya