QEV, de Montmeló, firma l’acord per fusionar-se amb l’holandesa Spear Investments i per cotitzar a la borsa d’Amsterdam

El capital aportat permetrà a l’empresa vallesana desplegar el projecte d’una planta multimarca als antics terrenys de Nissan

La marca d’automòbils elèctrics QEV, guanyadora amb altres empreses del concurs per reindustrialitzar les antigues plantes de Nissan a la Zona Franca, i l’holandesa Spear Investments firmen un acord per la seva fusió i la sortida a la borsa Euronext d’Amsterdam.

El capital aportat permetrà desplegar el projecte d’una planta multimarca als antics terrenys de l’automobilística japonesa, finançat amb fons europeus del PERTE. Així mateix, s’indica que fins avui ja s’han compromès 23 milions en l’operació entre inversors actuals i nous. Després de tancar el pacte, la marca ha actualitzat els seus plans de producció: planteja quadruplicar els ingressos el 2023 i produir més de 16.000 vehicles elèctrics a partir del 2027.

La fusió està subjecta a l’aprovació per part de la Junta d’Accionistes d’Spear que se celebrarà el 27 de setembre. Un cop aprovada l’operació, QEV es convertirà en una empresa cotitzada a l’Euronext d’Amsterdam.

Segons el conseller delegat del fabricant elèctric, Joan Orus, l’operació és un “punt d’inflexió” per la marca en un moment on el mercat de vehicles comercials lleugers i autobusos elèctrics s’està accelerant “a un ritme vertiginós”. En aquest sentit, QEV detalla que ja tenen contractes amb “companyies de renom” per a ser el seu proveïdor de vehicles elèctrics.

L’operació valora QEV en 209 milions d’euros i preveu que els inversors actuals, entre els quals hi ha Inveready i Gaea Inversión, mantinguin la seva participació al 100%.

La fòrmula triada per la fusió és la de crear una companyia amb propòsit especial de compra (SPAC, en les seves sigles en anglès) que és coneguda com una via ràpida per sortir a borsa.

La mateixa aposta va fer l’empresa catalana de carregadors elèctrics Wallbox a través d’una fusió inversa amb l’SPAC Kensington Capital Adquisition II fa dos anys. En el cas de QEV, la companyia amb la que es fusiona està promoguda per AZ Capital i STJ Advisors

L’entrada de capital procedeix de quatre línies d’inversió: el compromís d’accionistes de Spear que han donat suport a l’operació; l’entrada de nous inversors privats mitjançant una operació PIPE (Private Investment in Public Equity); una nova inversió d’Inveready –actual accionista indirecte–, i una línia garantida pels promotors de la SPAC. El capital compromès s’espera que s’incrementi abans del tancament de la fusió

Després de guanyar al març el concurs per substituir Nissan, el hub d’electromobilitat format per QEV i Btech van buscar el finançament necessari per accedir als fons europeus que les administracions han concedit al projecte perquè comenci a caminar.

Els creadors de les marques Zeroid i Ebro havien d’aixecar 80 milions d’euros de capital privat per poder fer ús dels fons europeus de 65 milions d’euros.L’accés als fons europeus va lligat a la captació d’inversió privada i, en cas de no poder aixecar-la, s’hauria de retornar la quantitat d’ajuts públics rebuts.

Després d’una reunió a principis d’estiu on els sindicats van expressar preocupació per la recerca d’inversors privats, el conseller delegat de QEV, Joan Orús, va fer una crida a la calma i va assegurar que al llarg de les vacances es confirmarien grans inversions.

Ara, fonts de QEV han assegurat que la fusió amb Spear i les noves injeccions de capital “desbloquegen” l’accés als fons públics del PERTE i permeten que el projecte escali.

En el seu moment, el hub va tenir problemes per presentar els avals bancaris necessaris per a poder accedir als fons europeus i va acabar renunciant a part dels ajuts concedits. En concret, dels 107 milions que se’ls van adjudicar en un primer moment, va poder avalar-ne la meitat. El Ministeri d’Indústria es va comprometre a relaxar les condicions per a assegurar els ajuts de cara a la propera convocatòria del PERTE i ha rebaixat els avals necessaris de prop del 90% al 60%.  

Nissan va tancar les tres plantes que tenia a Catalunya a finals del 2021 després de més de 40 anys d’història i deixant unes 2.500 persones sense feina. Queden per recol·locar uns 1.200 treballadors, descomptades les jubilacions i les persones que van decidit deixar l’empresa amb una indemnització de 60 dies per any treballat

LA PREGUNTA

Al debat de política general al Parlament quina creu que ha de ser la prioritat?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't