La superfície conreada amb agricultura ecològica i certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ha crescut un 73% en els darrers cinc anys al Vallès Oriental. En concret, s’ha passat de les 1.533,69 hectàrees que es gestionaven amb criteris d’agricultura ecològica l’any 2018 a les 2.653,09 de l’any 2023, segons les dades de l’Informe 2023 sobre la producció agrària ecològica a Catalunya que va presentar la setmana passada aquesta autoritat de control que depèn del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
Entre 2022 i l’any passat el creixement frega el 5% amb un miler més hectàrees sumades a l’agricultura ecològica (vegeu dades per municipis). Es manté un creixement sostingut tot i que més moderat del que es va registrar el 2020 i 2021.
També hi ha un salt endavant en el cas del cens d’animals dedicats a la ramaderia ecològica. En aquest cas, l’augment és del 10% si es comparen les xifres de 2018 (14.115 animals censats) i les del 2023 (15.635). Pràcticament el 75% del total corresponen a aviram: gallines ponedores o pollastres de carn. En aquest cas, l’augment és més gran respecte a l’any 2022 perquè, aleshores, n’hi havia 13.013 (la pujada és del 20%). A diferència de l’agricultura, la ramaderia ecològica va reduir-se entre 2018 i 2019 i es va mantenir estable al voltant dels 11.000 caps de bestiar fins al 2022, quan va pujar fins a 13.013.
L’evolució també és a l’alçada en les activitats de l’agroindústria ecològica transformadora i comercialitzadora. Van passar de les 180 que hi havia l’any 2022 a les 252 de l’any passat. És un increment del 40%.
“Tot i les diferents crisis que estem vivint, de preus de les matèries primeres, de sequera, entre d’altres, el sector ecològic català demostra un any més que resisteix i continua creixent”, destacava el president del CCPAE, David Torrelles, en la presentació de les dades. També va ressaltar que “el CCPAE ha complert amb les seves obligacions de control establert per la normativa europea, amb un mínim d’una inspecció anual a tots els operadors, i supera el mínim del 5% de presa de mostres per analítica de substàncies no permeses en producció ecològica”.
Per municipis, les Franqueses és el que experimenta un augment més significatiu de la superfície dedicada al conreu ecològic si es comparen les 172,3 hectàrees del 2022 a les 196,17 de l’any passat, segons les dades certificades pel CCPAE. Són gairebé 24 hectàrees més. Al darrere, queden altres municipis amb augments inferiors però també força significatius: Montseny (+14,96), Granollers (+14,5), Vallgorguina (+12,52), Lliçà d’Amunt (+10,52) i Cànoves i Samalús (+9,23). Campins i Figaró, que el 2022 no tenien hectàrees de conreus ecològics certificats, n’anoten amb les dades de l’any passat. Només hi ha un retrocés de superfície conreada en ecològic a cinc poblacions i, en la majoria de caos, és mínim.
La davallada més gran és a Llinars amb 3,82 hectàrees menys. “Continuem sumant rècords històrics quant a la superfície de producció agrària ecològica i als operadors, que creixen un 4% i un 6% respectivament respecte de l’any anterior”, ressaltava la directora d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisenda Guillaumes, respecte a les xifres de Catalunya.
Un pla d’acció
El govern va aprovar el 9 d’abril el Pla d’acció per al desenvolupament de la producció ecològica 2024-2027 amb la voluntat de fomentar i atendre les necessitats i les prioritats dels agents de la producció agroalimentària ecològica.
“L’objectiu és impulsar la producció agroalimentària ecològica a Catalunya des del conjunt de la cadena: des de la producció i l’aprofitament dels recursos del camp i del mar fins al consum per part de la ciutadania”, va dir Guillaumes. Inclou 132 accions entre les quals hi ha encàrrecs directes a l’IRTA valorats en 320.000 euros anuals per fer recerca en aquest àmbit, la convocatòria d’ajuts per incentivar la recerca aplicada en la producció agroalimentària (250.000 euros/any) o les aportacions a les associacions de defensa vegetal per assessorar a productors ecològics (200.000 euros/any).