El Tribunal Suprem sentencia a favor d’un extreballador de Piaggio en un litigi sobre la prestació d’atur

L’alt tribunal de l’Estat considera compatible el cobrament simultani de la indemnització i el subsidi

El 9 Nou
18/10/2023
Mollet del Vallès

El cobrament d’una indemnització per acomiadament en diverses mensualitats és compatible amb la percepció d’una prestació d’atur. Aquesta és la resolució que ha pres la sala social del Tribunal Suprem arran del recurs de cassació presentat per la representació legal d’un antic treballador de l’empresa de Martorelles Piaggio resident a Mollet.

El recurs es va presentar contra una resolució del Tribunal Superior de Justícia que avalava la decisió del Servei Públic Estatal d’Ocupació (SPEE) de retirar el subsidi al treballador quan va comprovar que, al mateix temps, estava percebent la indemnització pactada amb l’empresa en diferents pagaments mensuals durant un període perllongat de temps.

El treballador, representat per l’advocat del Col·lectiu Ronda Jaume Cortés, havia arribat el setembre de 2012 a un acord amb l’empresa Piaggio arran del seu acomiadament per causes objectives. En l’acord, l’empresa reconeixia la improcedència de l’acomiadament, amb un import total de més de 209.000 euros. Aquest pagament es va fraccionar en diversos pagaments mensuals de 1.775 euros fins a 2019, per als quals l’empresa va subscriure una pòlissa d’assegurances. En paral·lel, es van demanar i aprovar la prestació d’atur per a persones de més de 52 anys.

Un cop coneguda la declaració de l’IRPF del treballador, el SPEE va constatar que els pagaments per la indemnització que havia rebut el treballador l’any 2015 superaven el 75% de l’IRPF i va al·legar que això era motiu per retirar-li el subsidi i exigir el retorn de les quantitats cobrades suposadament de manera indeguda. Esgotades les vies administratives, el treballador va portar el cas als jutjats socials de Barcelona, que van estimar els seus arguments. El SPEE va presentar recurs a la primera sentència i la resolució del Tribunal Superior de Justícia va ser favorable per a l’organisme públic.

Quedava oberta la possibilitat de recórrer al Suprem, i la representació legal del treballador ho va fer quan va presentar un recurs de cassació arran de l’existència d’altres sentències que resultaven favorables a treballadors en situacions anàlogues. En concret, es referia a una treballadora a la qual s’havia denegat el cobrament del subsidi perquè ja percebia quotes mensuals de la indemnització i que un tribunal superior de justícia de Madrid va ordenar que se li pagués la prestació.

El motiu és que es considera que una indemnització no és una renda, sinó un rendiment de capital mobiliari. El matís és important, perquè si no és una renda no ha d’entrar en les excepcions existents en els subsidis. Queden exclosos del dret a la prestació els aturats amb rendes de més de 75% del salari mínim interprofessional. La doctrina prèvia del Suprem ja assenyala que les indemnitzacions no són rendes pel treball. La diferència és clara perquè en l’IRPF es declaren com a conceptes diferents.

Amb aquests arguments, el Suprem recupera la sentència del Jutjat Social que indicava que el demandant tenia dret a percebre la prestació d’atur.

LA PREGUNTA

Laporta ha de destituir Xavi?

En aquesta enquesta han votat 327 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't