Un 39% de les urbanitzacions del Vallès Oriental tenen alguna deficiència, com ara paviment i xarxes de serveis en mal estat. Es va posar de relleu en la presentació del projecte de catàleg d’urbanitzacions amb dèficits a la comarca que faran la Diputació i el Consell Comarcal per diagnosticar l’estat de les urbanitzacions i treballar en una futura millora.
El catàleg actualitzarà el que va fer la direcció general d’Ordenació del Territori de la Generalitat l’any 2015, que comptabilitzava 161 urbanitzacions, de les quals 98 de regularitzades i 62 de pendents de regularització. Ocupen 4.768 hectàrees de superfície, el 5,6% de la comarca.
Les dades es creuaran amb les del Sistema d’Informació Territorial Municipal de la Diputació (Sitmun) sobre urbanitzacions de baixa densitat. La Diputació analitzarà 183 urbanitzacions per definir-ne els dèficits en col·laboració amb els ajuntaments.
El conseller de Política Territorial i Mobilitat del Consell Comarcal, Juan Manuel Segovia, apunta que els dèficits “solen afectar àmbits com la mobilitat, la dotació d’equipaments i comerços, la qualitat urbana o els serveis bàsics, com llum aigua o telecomunicacions”.
I el president del Consell Comarcal, Francesc Colomé, diu que les urbanitzacions estan avui millor que anys enrere, gràcies a la feina feta pels ajuntaments, però va alertar que “encara en queda un nombre important amb mancances que afecten l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats de la ciutadania. Per motius econòmics, requereixen la col·laboració de totes les administracions”.
De fet, la majoria d’urbanitzacions es van fer entre els anys seixanta i setanta. Amb el pas del temps s’han deteriorat i, a més, ara hi viuen més persones que han passat de segona a primera residència.
Santa Eulàlia, Bigues i Riells són entre els que tenen més urbanitzacions amb dèficits. L’alcalde de Santa Eulàlia, Francesc Bonet, explica que el problema és el cost de les obres de millora. “L’any 2015 a la Font de Sant Joan, el projecte estava fet, però hi havia veïns a qui els tocava pagar 50.000 euros. Ara, s’ha canviat el mètode i s’ha passat de cooperació a compensació, de manera que són els veïns els que ho tiren endavant i tenen més marge de maniobra.” Tot i que bona part de les urbanitzacions no estan recepcionades, l’Ajuntament es fa càrrec del manteniment. “Aquest any ens gastarem 200.000 euros en millorar la capa de rodolament.”
A Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall, la situació és millor. Nacho Simón, alcalde de Lliçà d’Amunt, diu que només queda per recepcionar les Oliveres i la regidora d’Urbanisme i Via Pública de Lliçà de Vall, Sònia Farrés, diu que al llarg d’aquest mandat s’anirà millorant l’asfalt dels carrers en més mal estat, començant pels carrers Mas Gordi i de la Miranda.
A Llinars, la urbanització en pitjor estat és el Pla de Morató. “Queden un parell de carrers per fer; si no s’acaben aquest any, serà el vinent”, diu l’alcalde, Martí Pujol, que reconeix que hi ha un dèficit de transport entre Sant Josep i Sant Carles i el nucli. “Hem tingut contactes amb l’AMTU, d’acord amb els taxistes, per un transport a demanda per a persones amb mobilitat reduïda.”
A Sant Antoni de Vilamajor, Can Vila i Can Miret estan recepcionades, i Alfou i les Pungoles, no. “Pungoles està en una situació de degradació des de fa anys i s’hauran de refer carrers, voreres, clavegueram, enllumenat, amb un projecte que haurien d’assumir els veïns”, diu el regidor d’Urbanitzacions, Ferran Calvera, que considera que “no es pot exigir aquest esforç econòmic” i està explorant vies de finançament, subvencions del fons de la llei d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics i revisant el projecte per valorar alternatives més barates. A Alfou, la junta ha mantingut la urbanització en molt bon estat, pensant en la futura recepció, informa Joan B. Mauri.
A Sant Pere, l’alcaldessa, Pamela Isús, diu que la situació de Refugis del Montseny “té una solució complicada perquè és en el parc del Montseny”. A la resta, s’hi han arreglat els carrers i s’hi han fet altres actuacions, informa Joan B. Mauri.
A Sant Celoni, les urbanitzacions amb dèficits són Boscos del Montnegre, Cal Batlle i Can Coll. En les dues primeres l’Ajuntament té capacitat per instar els veïns a millorar serveis i, en l’última no perquè està en règim de compensació i la iniciativa la tenen els veïns. El regidor d’Urbanisme, Pep Orra, explica que totes tres encara s’han de posar el dia. I alerta que “fins que no ho estiguin no es podran donar permisos d’obres”. A Boscos del Montnegre hi ha un projecte de reparcel·lació fet i s’ha d’acabar d’urbanitzar del tot. A Cal Batlle encara s’ha de fer el projecte de reparcel·lació i a Can Coll, els veïns han anat solucionant mancances. A
Santa Maria de Palautordera, l’alcalde, Jordi Xena, diu que l’Ajuntament ja ha connectat tots els serveis a les urbanitzacions.
{{ comment.text }}