Tot i l’avanç implacable de l’era digital i les alternatives per votar a distància al Parlament, al Congrés o al Senat, encara no hi ha cap legislació que reguli el vot telamàtic als òrgans municipals. Una proposició de llei del PSOE al Congrés de Diputats ha posat sobre la taula ara que els regidors dels ajuntaments de tot l’Estat espanyol puguin votar durant un ple, tot i excusar la seva presència.
A l’octubre, es va aprovar el primer tràmit al Congrés de Diputats de Madrid amb el vot favorable de tots els grups polítics, a excepció de la ultradreta de Vox i el partit navarrès UPN. D’aquest primer pas, és el que se’n diu “presa en consideració” i és el que ha de permetre, més endavant, que es pugui debatre la llei. Una vegada fet això, s’obrirà el període per fer esmenes perquè els grups hi puguin fer les seves aportacions, fins que finalment es pugui votar definitivament si s’aprova o no.
La ponent de la iniciativa és la diputada del PSC i regidora del govern de Granollers durant 18 anys Andrea Canelo, que també és portaveu de la comissió de Política Territorial del Congrés. “No s’entén que es pugui votar telemàticament als parlaments regionals, al Congrés i el Senat, però, en canvi, no estigui recollida la possibilitat de poder-ho fer als plens municipals.
L’objectiu és equiparar aquest dret als ajuntaments, com ja es fa a altres nivells, perquè de vegades sembla que els municipis siguin el germà petit de la política”, explica Canelo. Un cas paradoxal és el d’ella mateixa, que, durant una lesió que la va mantenir amb cadira de rodes, va poder gestionar el seu vot de manera telemàtica al Congrés, però en canvi va haver d’assistir al ple de Granollers.
Les causes per no ser al ple poden ser múltiples: des d’una baixa per maternitat o paternitat, per accident, per malaltia… o per una simple grip. El cas és que el reglament actual no preveu el vot telemàtic, ni tan sols la delegació a través d’un altre diputat. Els ajuntaments podrien recollir-ho al Reglament Orgànic Municipal (ROM), però Canelo insisteix en la fragilitat d’aquestes iniciatives, a falta d’una marc legislatiu que ho empari.
Actualment ja hi ha ajuntaments que recullen al seu ROM l’assistència i vot als plens a través de videoconferència. Justament, a petició d’ERC, el Consell Comarcal ja va aprovar a l’estiu una modificació del seu reglament orgànic, el ROCC, per permetre l’assistència telemàtica als membres del plenari quan tinguin la baixa o el permís de maternitat o paternitat.
El redactat també preveu la connexió telemàtica a tots els òrgans col·legiats per causes justificades. En aquests casos, com als plens de Caldes o Martorelles, es permet l’assistència de manera telemàtica, sempre que sigui per una causa justificada i es comuniqui amb antelació.
El precedent de la pandèmia
El que està a debat ara és la regulació d’aquest vot. L’última vegada que l’assistència telemàtica i el vot, també a distància, es va regular a tots els nivells va ser de manera excepcional a través del reial decret del govern espanyol de mesures per la pandèmia de la covid-19. Des d’aleshores i durant mesos, els ajuntaments es van acostumar a fer plens des de casa, amb pantalles dividides i, de vegades, problemes de connexió a internet.
El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Emilio Cordero, recorda com els regidors havien de votar amb un sí o un no a través dels xats de les plataformes de videoconferència. Cordero insisteix en la “bona notícia” que suposa l’inici de la regulació a través del Congrés.
“Anem tard, però és supernecessari. Hem començat amb aquest impuls perquè les persones que estiguin malaltes, de baixa per maternitat o paternitat o cuidin alguna persona puguin exercir els seus drets, en tant que càrrecs electes. De fet, és una cosa que, a priori, és fàcil, perquè durant la pandèmia bé que vam fer plens telemàtics”, explica Cordero.
L’alcalde de Sant Feliu, Pol Cabutí, ha insistit en la bona notícia de la proposició de llei. “És un pas endavant per poder modernitzar i digitalitzar les administracions i la participació en els òrgans col·legiats. Més enllà de modernitzar aquests sistemes, també fa compatible l’exercici del càrrec electe amb altres obligacions o condicions familiars vitals”, diu Cabutí. També sosté que fomentarà la participació i la farà “més inclusiva”.
L’alcaldessa de Campins, Imma Font, tot i la bona notícia, recorda que els plens telemàtics ja van ser un tema de debat durant la pandèmia, quan van generar moltes complicacions. Si finalment entra en vigor la nova regulació, entén que hauran d’equipar els regidors amb els “dispositius que siguin”. “Per nosaltres és una complicació més, perquè no tenim tècnics ni informàtics”, diu Font.
Si la nova proposició de llei passa tots els filtres i l’aprova el Congrés, els ajuntaments tindran sis mesos per aplicar la llei. Aquí s’obrirà la veda a les diverses fórmules perquè es pugui aplicar aquest dret. Canelo planteja l’exemple del Congrés, on s’autoritza prèviament el vot telemàtic i els diputats s’encarreguen d’emetre el vot a través d’una aplicació mòbil. Caldrà veure de quina manera i si, amb subvencions o no, els ajuntaments s’hauran d’adaptar a aquest
