Les finances dels ajuntaments del Vallès Oriental es continuen sanejant. Segons les dades del Ministeri d’Hisenda, a 31 de desembre de l’any passat els 39 municipis de la comarca acumulaven un deute de 194.580.000 euros –vegeu gràfic adjunt– un 10% menys que un any abans. El control pressupostari i la limitació marcada per la llei, hi han contribuït. De fet, és una tendència continuada en els darrers anys. L’any 2011 el deute dels municipis vallesans –incloent-hi els quatre que ara són del Moianès– era de 245 milions.
Amb molt poques excepcions, tots els municipis van reduir la ràtio d’endeutament. Encara n’hi ha quatre, però que superen el llindar del 75% dels ingressos ordinaris, fet que els obligaria a demanar autorització de la Generalitat si volguessin concertar noves operacions de crèdit. Són Figaró (237%), Montseny (97) Sant Fost (95), Mollet (84) i Sant Feliu (79). Les Franqueses es queda a tocar amb un 74,07%.
El cas de Figaró és singular pel pes del deute també en relació amb el nombre d’habitants. Té el trist honor de figurar entre els cent municipis de l’Estat amb més deute per habitant. Ocupa el lloc 77 d’entre els 8.120 que figuren a l’estadística, amb 2.398 euros per habitant. El segueix Montseny, en el lloc 318, amb 1.247 euros.
Alguns municipis no tenen cap càrrega creditícia i, entre els que tenen una ràtio més baixa destaquen Sant Antoni de Vilamajor (9,18%), Santa Maria de Palautordera (9,77), Gualba (11,3), l’Ametlla (13,2), Llinars (14,83) o la Garriga (13,2). L’evolució de la situació financera d’aquesta darrera localitat és significativa perquè l’any 2007, abans de l’esclat de la crisi, ja va haver de fer un pla de sanejament. L’alcaldessa, Meritxell Budó, atribueix el resultat a la bona gestió. “En el mandat anterior vam fer els deures aplicant un criteri de prudència a l’hora de confeccionar els pressupostos d’ingressos i despeses. No hem deixat de fer res, però hem controlat els costos de determinades activitats”. Budó remarca, a més, que no s’han retallat serveis i posa l’exemple de l’Escola Municipal d’Art i l’Escola Municipal de Música, que s’han mantingut malgrat la reducció de les aportacions de la Generalitat. L’alcaldessa lamenta, però, que paradoxalment, els municipis que compleixen es veuen més perjudicats. “Tenim una ràtio d’endeutament baixíssima, paguem als proveïdors a menys de 30 dies i una gran capacitat de retornar el deute, però la regla del sostre pressupostari ens impedeix ampliar el pressupost per fer més inversions perquè si ho féssim hauríem d’elaborar un pla econòmic i financer”, diu.
A Granollers, el regidor d’Hisenda, Jordi Terrades, alerta que les dades del Ministeri no són del tot correctes perquè provenen del Banc d’Espanya i no contemplen els crèdits fets per obres que encara no s’han començat a fer. Així, els 34,5 milions que figuren en l’estadística d’Hisenda haurien de ser 36,3. Malgrat això, el regidor destaca que en els darrers quatre anys, el deute ha baixat dels 52,2 als 36,3 milions. “Uns 16 milions en uns moments de crisi i sense deixar d’invertir a la ciutat”, remarca.
{{ comment.text }}