L’antic celler del Castell Nou de Llinars va acollir fa uns dies la presentació del llibre Llinars del Vallès desaparegut, amb la presència dels tres autors: Maria Àngels Casellas, Albert Gómez i Germà Morlans, a més de l’autora del pròleg, Marina Martori.
Llinars desaparegut recull una selecció de 171 imatges de carrers, parròquies, actes i persones del municipi procedents tant d’arxius públics com de col·leccions privades. Forma part de la col·lecció Catalunya desapareguda de l’editorial Efadós, que ja compta amb 160 llibres de diverses poblacions. A més de Llinars, del Vallès Oriental hi ha l’Ametlla, Caldes, Cardedeu, Granollers i Montornès.
A diferència dels altres llibres d’aquesta col·lecció, que són obra d’un sol autor i gairebé totes les imatges són d’un sol arxiu, aquest és obra de tres autors i compta amb una trentena de fonts d’informació fotogràfica. Fonts públiques com l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i l’Arxiu Municipal de Llinars han aportat part de les fotografies.
Bona part de les imatges però, provenen d’arxius particulars. Fins a 26 famílies de Llinars han cedit fotografies per al llibre. En total se n’han recollit més de 600, de les quals només 171 s’han publicat. Totes les fotografies recollides són ara a l’Arxiu Municipal de Llinars i les que es guardaven en àlbums familiars han passat a ser públiques.
Els autors han partit de la tesi que el Castell Nou i l’església de Santa Maria del Prat, centres administratius i espirituals, són els dos nuclis originaris del poble. El llibre s’estructura en tres parts. La primera se centra en l’evolució del nucli més antic del poble al voltant de l’església de Santa Maria i el Castell Nou i els habitatges que van anar creixent al seu voltant.
La segona part se centra en el creixement i evolució del poble a la segona meitat del segle passat, seguint l’ordre de com els habitatges van apareixent en el padró. I la tercera part presenta imatges pels voltants de poble, les parròquies de Collsabadell, el Coll i Sanata, les activitats agrícoles i econòmiques o de les diverses fonts que hi havia escampades al voltant del poble.
El llibre permet veure l’evolució d’alguns carrers i places i la transformació d’un petit poble agrícola. Hi ha fotografies d’activitats religioses com la processó de Corpus o l’arribada de la verge de Fàtima. També de festives, amb les festes majors a les diferents parròquies, aplecs o balls de gitanes. Però sobretot hi ha moltes fotografies de veïns i veïnes que formen part de la petita història de Llinars.
“Llinars sempre serà també aquest Llinars que teniu a les mans. El Llinars de quan les fotografies no es guardaven al mòbil ni es compartien a Instagram”, diu Marina Martori en el pròleg. Gràcies a publicacions com aquesta, les imatges es mantindran a la memòria del poble i no desapareixeran del tot.
{{ comment.text }}