El TSJC tomba una altra sanció de Granollers a la Sareb per tenir un habitatge desocupat

L’Ajuntament va imposar multes coercitives al ‘banc dolent’ entre els anys 2016 i 2017

El 9 Nou
26/08/2019
Granollers

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSCJ) ha donat a conèixer aquesta setmana una nova sentència que anul·la un procediment sancionador de l’Ajuntament de Granollers contra la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) per tenir un habitatge desocupat sense una causa justificada. La resolució és del 4 de juny d’aquest any i es refereix a un habitatge situat al número 44 del carrer Josep Escobar, on es va fer una promoció de cases unifamiliars, al costat de la carretera de Lliçà d’Amunt, que va quedar aturada per la crisi.

La sentència, que es pot recórrer en cassació, és de la Secció Tercera de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC. Els fets es remunten al 8 de juliol de l’any 2016, quan la regidora d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Granollers va obrir un expedient a la Sareb “per la utilització anòmala” de l’habitatge i va ordenar que “en el termini d’un mes ocupi l’esmentat habitatge mitjançant el règim d’ús que consideri adient o cedeixi voluntàriament l’habitatge buit abans indicat a favor de l’administració perquè el pugui gestionar en règim de lloguer”. També s’advertia que, en cas d’incompliment, se li imposarien multes coercitives.

La Sareb va presentar un recurs de reposició que l’Ajuntament va desestimar en una resolució del 4 d’octubre que, a més, afegia nous requeriments. El 23 de novembre es va desestimar un nou recurs i, a més, es va imposar una primera multa coercitiva i el 26 de gener del 2017 es va imposar una segona multa. També se li va girar una taxa. La Sareb va presentar un recurs contenciós administratiu argumentant la manca d’habilitació normativa, que les multes coercitives no tenen cobertura legal, que no tenen en compte el principi de proporcionalitat i que els requeriments d’ocupació demanats per l’Ajuntament eren d’impossible compliment. El 29 de desembre de 2017 el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona va desestimar el recurs de la Sareb i va donar la raó a l’Ajuntament, però ara el TSJC ha rectificat la decisió.

En la resolució, l’alt tribunal es refereix al que estableixen sentències anteriors en casos similars en què es van anul·lar també procediments sancionadors per tenir pisos buits oberts per ajuntaments com el de Terrassa. Afirma que, segons la Llei del Dret a l’Habitatge (LDH) del 2007, les administracions competents en matèria d’habitatge poden establir mesures, incloses les de caire fiscal, que propiciïn la funció social de l’habitatge i en penalitzin el seu incompliment. En un altre punt el TSJC remarca que la llei estableix com a infracció molt greu mantenir la desocupació d’un habitatge, després que l’administració hagi adoptat mesures de foment i incentivació per posar els habitatges desocupats a disposició de tercers i que aquestes mesures hagin fracassat o hagin estat rebutjades per la propietat.

La resolució judicial diu, però, que no consta que això s’hagi produït, per la qual cosa entén que no hi ha una infracció administrativa com podria ser la persistent desocupació d’un habitatge. “No resulta possible acceptar que sobre particulars (avui un banc; però demà sobre qualsevol) es puguin imposar obligacions o càrregues de certa rellevància en mèrit de clàusules ambigües o difuses, sense una autorització legal i indubtable”, diu la sentència. El tribunal no carrega les costes en cap de les dues parts.

Tal com va informar EL 9 NOU el 29 de juliol d’aquest any, del 2014 al 2016, Granollers va obrir 198 expedients contra grans tenidors per incompliment de la funció social de la propietat, derivada de la desocupació permanent. Un total de 54 habitatges es van llogar i 50 es van vendre. Segons fonts de l’Ajuntament, però, bona part dels 30 expedients oberts a la Sareb per tenir habitatges buits a la ciutat han acabat amb sentència favorable als interessos de l’anomenat banc dolent. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament demana a l’Estat i la Generalitat la creació d’un marc legal i estable que permeti als ajuntaments actuar davant la desocupació permanent d’habitatges i, a més, una regulació dels preus dels lloguers.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 403 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't