El partit judicial de Mollet està funcionant aquesta setmana i funcionarà durant tota la setmana que ve amb una única jutgessa per als cinc jutjats de primera instància i instrucció que hi ha a la ciutat.
La situació es dona perquè dilluns el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el cessament de quatre dels cinc jutges que hi havia fins ara –els dels jutjats de primera instància i instrucció 1, 2, 3 i 4, que han concursat per a nous destins– i s’està pendent de l’arribada a Mollet de cinc dels 188 nous jutges que formen la setantena promoció i que dilluns van rebre els seus despatxos en un acte a Barcelona presidit pel rei Felip VI i que va aplegar la cúpula judicial espanyola.
La jura de càrrec es farà, en principi, divendres que ve i, a partir d’aquest moment, els nous titulars tindran tres dies per prendre possessió del seu primer destí. D’aquesta manera, el partit judicial quedarà amb cinc jutges titulars, tots cinc acabats d’incorporar a la carrera judicial. L’única jutgessa que ara queda també haurà de cessar en algun moment abans de l’arribada dels nous jutges. La situació de Mollet es dona també en altres partits judicials com el d’Igualada, també amb cinc jutjats, o el de Vic, amb sis.
Al partit judicial de Granollers, la situació no és tan extrema però sí que hi ha dos jutjats que actualment estan coberts per altres magistrats de la mateixa jurisdicció. La situació es dona a primera instància, on el jutjat número 1 està sense magistrat des del 29 d’octubre i encara no s’ha nomenat un substitut.
Durant aquestes setmanes i de manera rotativa, els altres vuit jutges de primera instància assumeixen l’activitat del número 1, inclosos els judicis que hi ha agendats cada setmana i les sentències que se’n deriven. Passa el mateix des del 16 de novembre al Jutjat d’Instrucció número 2. En aquest cas, els altres quatre jutges d’instrucció han de cobrir les guàrdies setmanals combinades amb l’activitat del seu propi jutjat.
Per tot plegat, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) posa de manifest “la desertitizació de la planta judicial a Catalunya”, que, recorden “no és un fenomen ni nou, ni conjuntural”. Per això, consideren que calen mesures per afavorir “la permanència en aquest territori de manera efectiva” i qüestionen “l’oferta massiva de places d’aquest territori a jutges de nou ingrés” perquè és “una mesura curtterminista que només pal·lia de manera temporal el dèficit existent”.
Per això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va demanar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que instés el Ministeri de Justícia a fixar un complement econòmic de destí específic per als jutges destinats a Catalunya. Ha de servir, segons l’alt tribunal català, per ajudar a pal·liar la poca estabilitat de la planta judicial catalana. Aquest complement ja s’aplica al País Basc i a les illes Canàries. En aquest darrer cas, per la insularitat.
El CGPJ s’ha fet seva la proposta del TSJC i la comissió permanent va aprovar dijous trametre la petició al Ministeri de Justícia. La petició també té en compte que Catalunya és una de les comunitats més cares i, per tant, a un sou igual, la capacitat adquisitiva és menor.
Aquesta elevada mobilitat als jutjats catalans també té relació amb el fet que hi ha poques persones originàries de Catalunya que facin carrera judicial i això propicia que, tot i que l’Escola Judicial és a Barcelona, quan poden busquin destins més propers al seu lloc d’origen.
Els quatre cessaments publicats al BOE dilluns de jutges de Mollet permeten exemplificar-ho: tres han demanat el trasllat fora de Catalunya: a El Ejido, Jumilla i Calatayud. El quart passarà al Jutjat de Primera Instància número 3 de Granollers. En el cas de Granollers, actualment, 13 dels 20 jutjats que hi ha entre totes les jurisdiccions, tenen jutges que són de fora de Catalunya.
Beques del govern
Per la seva banda, el Departament de Justícia de la Generalitat treballa per crear 50 beques anuals amb una aportació anual de 600.000 euros per despertar vocacions de jutges i fiscals entre la població de Catalunya amb l’objectiu d’afavorir “una justícia àgil i propera”, expliquen fonts de la conselleria a EL 9 NOU. Està previst que es comencin a oferir a partir del darrer trimestre de 2022 amb una partida reservada de 150.000 euros.
