ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jaume Viure, de 48 anys, és ambientòleg i enginyer agrari. Forma part de la primera promoció en Ciències Ambientals de la UAB del 1992 i està al capdavant de l’Oficina de Transició Energètica (OCTE) del Vallès Oriental.
L’Oficina Comarcal de Transició Energètica (OCTE) acaba de començar a caminar. Quina funció té?
Formem part de la xarxa d’oficines que s’estan implantant arreu del país amb el cofinançament de l’Institut Català de l’Energia (Icaen). La primera funció, doncs, és col·laborar amb la Generalitat en la planificació territorial de les energies renovables, bàsicament fotovoltaica i eòlica. Cal estudiar els criteris per establir on i com es fan aquestes instal·lacions amb el menor impacte possible. L’Icaen ens encarrega un paper de suport tècnic i de suport en l’articulació de la participació dels ens locals. I la segona funció és col·laborar en la implantació d’instal·lacions de generació d’energia renovable distribuïda i participada al territori, o sigui, sobretot les que participin d’ajuntaments i ciutadania. L’objectiu és que s’implanti al màxim d’energia renovable possible.
El Servei Comarcal de Gestió Energètica ha estat un precedent de l’OCTE?
Amb el Servei de Gestió Energètica penso que hem ajudat sobretot a escampar la cultura de l’estalvi energètic als ajuntaments. Amb petites accions sense cost hem aconseguit estalviar gairebé 760.000 euros als ajuntaments des del 2015. I hem fet i continuem fent gestió energètica, que és la base per a la transició energètica.
Per ser autosuficients energèticament caldran parc fotovoltaics?
Cal posar en context aquesta pregunta. L’Icaen ha fet una prospectiva d’energia fins al 2050 amb la premissa de descarbonitzar l’economia. És a dir, que el 2050 l’energia que es faci servir no generi emissions de CO2 a l’atmosfera. Per aconseguir-ho, en primer lloc, cal reduir el consum actual un 42%. També cal aprofitar les teulades o les cobertes en edificacions en un 65%. Per tant, aprofitar molt i molt majoritàriament tot el potencial de les teulades. I tot i això encara resulta necessari implantar a terra el 2,5% del territori amb parcs solars i eòlics. Destinar aquest 2,5% del territori a generar energia té un impacte i genera controvèrsia.
En el cas del Vallès Oriental això què voldria dir?
En el nostre cas es tractaria de l’1,3% de superfície necessària per a energia fotovoltaica perquè no tenim eòlica. Alerta, però, perquè no tota la nostra superfície és idònia per fer-ho. Per exemple, al Parc Natural del Montseny no es podria fer. Aleshores cal calcular-ho sobre la superfície agrària útil i això vol dir el 7,9% de la superfície agrària del Vallès Oriental. I tot això, després d’haver reduït un 42% el consum d’energia i ocupar el 65% de les teulades. Som davant d’un repte majúscul.
El 7,9% de la superfície agrària vallesana què vol dir en hectàrees?
Uns 58 quilòmetres quadrats, per tant, unes 5.800 hectàrees.
O sigui, uns 5.800 camps de futbol.
Sí. I encara es pot fer un altre símil: de cada 100 camps agrícoles d’ara, les plaques solars n’ocuparan vuit.
És optimista o pessimista per aconseguir la transició energètica?
El repte és majúscul, però penso que hi ha grans oportunitats. La crisi energètica destapada ja abans de la Guerra d’Ucraïna ens està conscienciant perquè ens toca la butxaca com a consumidors. Això és una bona notícia, encara que no ho sembli. I això es tradueix en més instal·lació de plaques en els àmbits domèstic i industrial. En els últims tres anys, les instal·lacions d’autoconsum solar a la comarca s’han multiplicat per 26.
Déu-n’hi-do.
Representem el 9% de les instal·lacions de Catalunya. Aquesta tendència, de retruc, abarateix materials i instal·lació de plaques. Energia més cara i plaques més barates és esperançador per potenciar l’energia renovable i distribuïda sobre el territori.
{{ comment.text }}