La construcció d’habitatges d’obra nova al Vallès Oriental recupera el pols després de la sotragada que va representar l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 a partir del març de 2020, que va frenar les expectatives de creixement que hi havia.
Segons les dades oficials d’habitatges iniciats publicades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, durant el primer trimestre d’aquest 2021, s’han començat a alçar 170 nous pisos i cases al conjunt de la comarca. Són 75 menys dels que es van començar entre gener i març de 2020 però 10 més dels que s’havien posat en marxa en els tres primers mesos de 2019.
Per municipis, Montornès (37), Granollers (22) i Sant Celoni (18) són les poblacions on s’han iniciat més habitatges durant el primer trimestre de 2021. En només 7 dels 39 municipis vallesans no s’ha posar en marxa cap obra.
En tot el 2020, van iniciar-se 837 habitatges al Vallès Oriental, 37 menys que l’any anterior. El primer trimestre va representar el 29% del total, mentre que l’any 2019 les obres que van arrencar entre gener i març eren el 19% de totes.
L’Informe del Mercat d’Obra Nova de la immobiliària Forcadell per a les comarques de Barcelona assenyala aquesta situació. Defineixen els primers mesos de 2021 com “una etapa relativament satisfactòria respecte a les vendes”. Amb tot, preveuen “assolir aquest any valors de producció previs a la pandèmia”. Segons l’estudi, les comarques de Barcelona registren “senyals positives com ja van manifestar en el tancament de 2020 demostrant la seva fortalesa i augurant un tancament del 2021 prometedor”.
En aquest sentit, ressalten que l’obra nova ha aconseguit captar mercat als habitatges de segona mà. “Detectem una demanda estimulada per uns factors que són estables i recurrents però ara també per altres factors específics”, explica Christian Gracia, director d’inversió, sol i obra nova de Forcadell.
Per una banda, hi ha “la demanda embassada”, és a dir, totes aquelles persones que tenien previst fer una compra l’any passat i que ho van aturar per la Covid-19. Per l’altra, hi ha el col·lectiu de persones “que, tot i la pandèmia, no han vist reduïts els seus ingressos i que han pogut estalviar”.
També hi ha persones que han rebut herències per la mort de persones grans en els darrers mesos. “En molts casos eren propietaris d’un habitatge que estava pagat i que ara els seus hereus poden vendre i rebre uns diners” que poden ajudar-los a l’adquisició d’un habitatge. Per tot plegat, “hi ha persones que han decidit deixar de viure de lloguer i comprar un habitatge”, afirma Christian Gracia, que també apunta “un retorn progressiu al mercat dels inversors segons el productes i la zona”.
Unes necessitats canviants
Amb la pandèmia, s’ha detectat canvis en les necessitats que marquen els compradors. “Hi ha famílies de quatre persones que no han augmentat en nombre però que ara demanen quatre habitacions en previsió per poder disposar d’un espai per treballar”, constata l’especialista de Forcadell. També es busquen més habitatges amb balcons grans, terrasses o comunitats amb espais exteriors com piscines o jardins.
Tot plegat, recull Gracia, és més fàcil de trobar en obres noves que en habitatges de segona mà. “L’obra nova cada cop ofereix un producte de major qualitat i està reduint el desaventatge respecte a la segona mà. De vegades, la diferència de preu és mínima i això fa que més persones optin per l’obra nova, que, a més, incorpora elements d’eficiència energètica, acabats de qualitat, garanties…”
A l’hora de llegir el creixement del mercat d’obra nova, Gracia també apunta el factor de les entitats financeres. “Hi ha facilitats per aconseguir hipoteques, tant a tipus variables com a tipus fix.”
{{ comment.text }}