La troballa d’un niu primari de vespa asiàtica a l’interior de la soca d’un arbre a la ronda del Carril, al nucli urbà de la Garriga, confirma la ràpida expansió que, en els darrers mesos, ha fet aquesta espècie invasora pel Vallès Oriental.
La velutina es va detectar per primer cop a la comarca el desembre de 2014 a Caldes de forma aïllada. Però des de 2016, entrant des de la comarca de la Selva, es va consolidar la seva presència en municipis del Baix Montseny i va avançar en direcció sud i oest resseguint les conques hidrogràfiques. De fet, el febrer d’enguany, ja s’havia constatat la seva presència a Bigues i Santa Eulàlia, on es van fer troballes de nius.
El que ha aparegut aquesta setmana a la Garriga és el primer d’una certa dimensió –tot i que encara es tracta d’un niu primari– que s’ha trobat al municipi, ha pogut confirmar EL 9 NOU.
Josep Maria Olmo, tècnic del servei de fauna i flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, confirma que la vespa velutina s’ha estès per la comarca i que, enguany, ha fet un salt “molt important” perquè ha sobrepassat el Vallès Oriental i ha arribat a la ciutat de Barcelona –se n’han trobat a Collserola i al centre de la capital catalana– i al Baix Llobregat. “Era previsible que arribés. S’ha estès per les comarques de Barcelona.”
L’any 2014 es detecta per primer cop la vespa velutina al Vallès Oriental amb un niu secundari a Caldes. Amb tot, no és fins l’any 2016 quan entra de forma massiva procedent de la Selva i s’estableix en poblacions del Baix Montseny
Toni Armengol, de l’empresa de control de plagues Anura Montseny, que s’ha especialitzat en el seguiment de l’expansió de la velutina, explica que un pla de control de l’Ajuntament de Sant Celoni va permetre capturar un centenar de reines abans que desenvolupessin un niu. L’especialista de Sant Celoni també constata que s’ha multiplicat el nombre de nius embrionaris i primaris retirats. Aquest any, en porten 25. L’any passat, només van ser 2.
Aquest creixement territorial implica que la vespa velutina “està entrant en zones amb més població”, tot i que Olmo entén que hi ha una “alarma excessiva, sobretot en referència a la seguretat de les persones”. “Incorrectament se n’hi diu vespa assassina. Això ens ho hem de treure del cap”. Segons afirma, s’ha vist que el tipus de verí que té és similar al d’una vespa comuna i que, per tant, pot ser perillós per aquelles persones que hi tinguin al·lèrgia. Tot i això, recomana “no acostar-se als nius”. Olmo entén que “si hi ha un perill per les persones s’han de retirar” els nius tenint en compte que acostumen a ser més grans que els de les vespes autòctones i, per tant, hi viuen més exemplars.
Per la seva banda, Armengol recorda que és un animal molt prudent a l’hora d’acostar-se a les persones –més que la vespa autòctona– i que només piquen si se senten atacades. Poden fer dos tipus de picades: les defensives, que són molt doloroses però amb conseqüències més lleus; i les d’atac, que sí que poden tenir conseqüències més greus per a les persones. De fet, ell mateix va patir un atac de vespa després de retirar un rusc a Gualba i va haver de ser atès pel Sistema d’Emergències Mèdiques i traslladat d’urgència a l’Hospital de Sant Celoni.
A l’hora de retirar nius, Olmo demana la implicació de les administracions locals, com ja passa a Girona, on els ajuntaments han assumit la retirada de nius. En un primer moment, era una tasca que feien els Agents Rurals però ara ja no tenen capacitat per fer-la, sobretot quan es tracta de nius primaris i secundaris que s’han de retirar amb equipament especial i fent servir insecticida. Sí que retiren els embrionaris que veuen, on només hi ha una reina.
A la comarca, hi ha implicació municipal a Sant Celoni i Llinars. Després de la troballa d’un primer niu a la zona del Partegàs a finals del 2016, l’Ajuntament de Sant Celoni va decidir fer un programa de seguiment. A Llinars, l’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’Agrupació de Defensa Forestal i ha comprat un parell de vestits adequats per poder fer retirades de nius amb seguretat.
Olmo destaca que el problema s’ha de relacionat amb l’arribada d’espècies invasores, un problema que va a més. Entén que no és una qüestió que “es pugui atribuir al canvi climàtic”. En canvi, destaca el paper que hi tenen humans. “Els transmissors som les persones”, afirma.
{{ comment.text }}