25.163. És la xifra d’objectes que s’han trobat a l’interior de la masia de Can Coll, a Lliçà de Vall, un edifici històric declarat Bé Cultural d’Interès Nacional que l’Ajuntament va comprar l’any passat. Tot el que hi havia a l’interior s’ha inventariat en un procés que ha portat uns cinc mesos de feina. L’empresa Veraicon – Gestió de patrimoni cultural ha fet aquesta tasca, que ha inclòs tots els materials que hi havia a la planta noble, a les golfes, a la planta baixa, a la capella, a la torre i als jardins.
Tot plegat ha generat un document amb 4.872 registres perquè alguns dels objectes inventariats s’han agrupat en una mateixa entrada. Aquesta feina servirà de base per a treballs posteriors com la redacció del pla director de Can Coll que l’Ajuntament preveu elaborar i pel qual ja s’ha demanat el suport a la Diputació. Hi han treballant dos tècnics d’inventari, un tècnic de catalogació i un de conservació. A més, hi continua intervenint un tècnic de conservació preventiva d’edificis.
Segons les dades presentades, la majoria dels objectes inventariats pertanyen a la categoria d’arts gràfiques. Són 11.995 objectes que han generat 122 registres diferents. Els objectes catalogats a la categoria d’art són 5.401 aplegats en 1.314 entrades. Hi ha 131 objectes de fotografia recollits en 31 registres diferents. A la categoria general, que inclou el mobiliari de la masia, hi ha 7.636 objectes inventariats en 3.085 registres diferents. L’alcalde, Xavier Serrate, va destacar “la importància de tenir informació de tot allò que hi ha a Can Coll”.
Les dades que s’han recollit han seguit els criteris de la llei catalana de museus. Inclou el número de l’inventari, la categoria, el nom de l’objecte, la marca, model, autor o fabricant, la datació, el lloc de procedència, les dimensions, les inscripcions, el material o la tècnica feta servir per a la seva elaboració, la situació actual i habitual dins de la casa, el nombre d’exemplars, l’estat de conservació i una imatge identificativa. Tot plegat forma un gran document que el consistori posarà a disposició de la ciutadania.
El procés d’inventari ha inclòs la mesura de tots els objectes amb cinta mètrica o flexòmetre de metall. Els petits objectes es van anar col·locant sobre una taula de treball on es va fer el siglat seguint els criteris del Comitè Internacional per a la Documentació (CIDOC). Aquests identificatius es van anar escrivint amb retolador a l’aigua sobre una capa de vernís acrílic al marge inferior dret de cada objecte o en una part on no afectés ni la seva estètica ni la seva conservació. Alhora, es posava una etiqueta lligada amb fil de cotó indicant el número.
També hi ha hagut tota la tasca de fotografiat. Els tècnics movien els objectes amb guants blancs de cotó o de nitril, segons el material de cada objecte. S’utilitzava una il·luminació freda –LED o amb llum continua– per no malmetre els objectes perquè no genera calor. Si tenien marques d’aigua, es feia una fotografia de detall.
En el cas dels documents en paper, s’ha fet l’aspiració d’uns 250 llibres i carpetes per eliminar la brutícia superficial. Després, s’ha col·locat en carpetes de conservació. En el cas de set dibuixos, s’han retirat els marcs i s’han col·locat en fundes de conservació. Les 111 fotografies en paper s’han netejat i col·locat en fundes. També s’han protegit els 256 negatius en placa de vidre. Tot aquest material es traslladarà properament a l’arxiu municipal, on hi ha les condicions tècniques que garanteixen una bona conservació. “Ara s’ha d’estudiar el contingut”, reconeixia Anna Busto, arxivera municipal.
En el cas del mobiliari, s’ha anat una mica més enllà i han estat valorats per una experta –Mònica Piera, doctora en Història de l’Art– que ha avaluat la manufactura, decoracions i materials per mirar de determinar l’autoria o fabricació, la data, la procedència, els materials i tècniques, l’estil i una aproximació del valor patrimonial de l’objecte o del conjunt.
Per Verònica Pérez, de Veraicon, “la decoració interior de Can Coll és molt interessant. I com a conjunt també ho és. Ens dona una visió molt interessant d’una època i, per això, seria interessant conservar-ho en el seu conjunt, tal com es va trobar”.
A banda, s’ha generat un plànol topogràfic de la masia a partir de plànols ja existents. S’ha donat a cada estança i espai una codificació numèrica per facilitar la seva localització dins de l’edifici. La identificació també s’ha fet físicament a cada espai amb uns cartells fàcilment amovibles.
{{ comment.text }}