Lluís Garriga, de Sant Celoni, i Lluís Noguera, de la Garriga, prenen possessió com a membres de la CCMA

L’acte s’ha fet aquest migdia al Parlament

Els membres del nou Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han pres possessió del càrrec aquest dimarts en un acte al Parlament. Formen part del renovat consell Lluís Garriga, de Sant Celoni; i Lluís Noguera, de la Garriga.

La presidenta de la cambra els ha desitjat encerts i ha afirmat que d’ells dependrà que TV3 i Catalunya Ràdio “recuperin el prestigi, la notorietat i exemplaritat que durant tant de temps els ha convertit en motiu d’orgull pel país i en aixopluc per la llengua i referent d’identitat”.

En aquesta línia, Borràs els ha comminat a fer un “retorn als orígens”, i s’ha referit a “l’esperit” de la llei de creació de la CCMA, del qual ha llegit un extracte. A l’acte hi assistien els consellers sortints i els encara directors de TV3, Vicent Sanchis, i Catalunya Ràdio, Saül Gordillo.

“D’ells dependrà en bona mesura que la nostra ràdio i televisió públiques recuperin el prestigi, la notorietat i exemplaritat que durant tant de temps els ha convertit en motiu d’orgull pel país i en aixopluc per la llengua i referent d’identitat”. Així ha donat la benvinguda la presidenta del Parlament als set nous consellers de la CCMA (Carme Figueras, Lluís Garriga, Lluís Noguera, Àngels Ponsa, Gemma Ribas i Josep Riera, i la presidenta Rosa Romà) que avui prenien possessió en un acte protocol·lari a la cambra.

Des de l’Auditori de la cambra catalana, i després que els set recollissin el títol acreditatiu de nous consellers i presidenta, respectivament, Borràs s’ha dirigit a la sala, on hi havia diputats de les tres formacions que van acordar els relleus a la CCMA (ERC, Junts per Catalunya i PSC), els consellers sortints de l’ens i els encara directors de TV3 i Catalunya Ràdio, entre altres convidats.

Borràs, que s’havia reunit abans en audiència privada amb els nous gestors de la CCMA, s’ha felicitat d’entrada pel “desbloqueig” de la renovació de l’organisme i ha agraït la feina al Consell de Govern sortint i per haver treballat més enllà del mandat que els pertocava.

Tornar als “orígens”

Als consellers entrants, els ha encoratjat i “agraït per endavant” pel seu convenciment que posaran “energia, sentit institucional i exigència ètica” en el desenvolupament del càrrec. La crítica –indirecta- a l’actual rumb dels mitjans públics ha seguit quan Borràs ha reclamat un “retorn als orígens”, parafrasejant Raimon.

La presidenta del Parlament ha recordat l’article 2 de la llei de creació de la CCMA “quan parla de la funció de servei públic”. Borràs ha llegit que “el servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat consisteix a posar a disposició dels ciutadans d’un conjunt de contingut audiovisuals destinats a satisfer les necessitats democràtiques dels ciutadans, garantir l’accés universal a la cultura, difondre i promocionar la llengua catalana i oferir un entreteniment de qualitat”. “De vegades és bo recuperar aquests orígens i veure cap a on cal orientar aquesta feina […]”, ha reblat Borràs.

L’últim pas de la renovació

El Parlament de Catalunya va designar dimecres passat Rosa Romà com a nova presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Fruit d’un acord entre PSC-Units, ERC i Junts també s’ha escollit la resta de membres que formaran part del Consell de Govern de la CCMA.

A banda de Romà, lideraran l’òrgan rector dels mitjans públics catalans Carme Figueras, Lluís Garriga, Lluís Noguera, Àngels Ponsa, Gemma Ribas i Josep Riera. Aquesta ha estat la primera designació feta d’acord amb la llei de la CCMA de 2019, s’ha fet amb la majoria favorable de dos terços de la cambra i amb l’aval del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Els grups que no han donat suport a la renovació han lamentat l’ús “partidista” de l’ens.

La renovació dels membres del Consell de Govern de la CCMA i l’elecció de la presidenta va prosperar amb els vots a favor del PSC-Units, ERC i Junts i els vots en contra de la resta de partits. Els grups parlamentaris que no van donar suport a la renovació, Vox, la CUP, En Comú Podem, Cs i el PPC, van lamentat l’ús “polític” que al seu entendre s’ha fet amb l’elecció dels membres.

Els currículums dels dos vallesans

Lluís Garriga Paituví (Santa Maria de Palautordera, 1959). Ha estat conseller delegat de la XAL (Xarxa Audiovisual Local) des del novembre del 2019 fins a l’actualitat. L’any 1986 es va incorporar a Televisió Espanyola, fins que va assumir la funció de redactor en cap al Diari de Barcelona. Després de participar en l’equip directiu del Canal Olímpic, coproduït per TVE i TVC durant els Jocs de Barcelona de 1992, va exercir de sotsdirector dels serveis informatius de TVE Catalunya, subdirector d’Esports i coordinador a Catalunya de la redacció i dels continguts per al Telediario.

Ha estat cap de premsa del PSC i de l’Ajuntament de Barcelona. Del 2004 fins al 2019 va ser director adjunt del Grup Lavinia. Ha estat col·laborador de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials com a professor del màster en Màrqueting Polític, i director i professor del curs sobre Gabinets de Comunicació a l’Administració Local a la UPF.

Lluís Noguera i Jordana (Granollers, 1968). És llicenciat en Filosofia i màster en Gestió Cultural i en Direcció Pública. Des del 2019 fins ara ha estat director de CaixaForum Barcelona. Del 1994 al 1999 va ser coordinador d’activitats del l’Àrea de Relacions Institucionals de la Fundació La Caixa al País Valencià, Comunitat de Múrcia i Comunitat de Madrid.

Va ser cap de l’Àrea de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Granollers i subdirector de Cooperació Artística de la Direcció General de Cooperació Cultural del Departament de Cultura. Del 2006 al 2010 va ser secretari general del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat i president de la Comissió de Seguiment del contracte programa de la CCMA.

El 2011 va passar a ser subdirector del Departament de Ciència i Medi Ambient de la Fundació La Caixa fins que, del 2013 al 2019 assumeix la direcció de CosmoCaixa.

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

En aquesta enquesta han votat 531 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't