ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Pere Borràs, de 36 anys, dirigeix Generació Estabanell, la divisió del grup dedicada a produir energia. Rafael Clusellas, de 48 anys, és gerent i cofundador d’Innover, firma a la qual ha entrat Estabanell com a soci majoritari fa poc.
Sobta que l’autoconsum a indústries siguin només el 2,4% de les instal·lacions solars a Catalunya, encara que estan produint una quarta part de la potència instal·lada.
Rafael Clusellas (R.C.): L’autoconsum domèstic són instal·lacions al voltant de 4kW de mitjana i a una indústria poden ser entre 150kW i 200kW de potència.
Les empreses són ara més receptives a instal·lar plaques a la teulada?
R.C.: Hi ha hagut una evolució. Els 2007 i 2008, les plaques eren molt més cares. En aquella època, sense la política de primes no eren gaire viables. Però ara tots aquests costos han disminuït molt alhora que ha pujat el cost de la llum. La indústria, a diferència del domèstic, consumeix durant el dia, cosa que vol dir que aprofita tota la corba de generació de les plaques solars. Abans de la crisi energètica actual podies tenir un retorn de la inversió de cinc anys, però amb els costos actuals és de dos o tres anys; i tot això sense comptar les subvencions Next Generation.
Per què no se’n fan més?
Pere Borràs (P.B.): La disminució dels costos de les plaques fotovoltaiques serà una tendència que continuarà i, malauradament, el preu de l’energia no s’ha apujat ocasionalment. Ja portem dos anys en què el preu de l’electricitat és més del doble que la mitjana d’abans del 2021 i la previsió és que es mantingui durant cinc anys per sobre d’aquesta mitjana, o sigui, per sobre dels 100 euros el megawatt hora. La veritat és que hi ha força recorregut perquè moltes empreses instal·lin autoconsum i comencin a estalviar.
Millor no esperar gaire a posar plaques, doncs?
P.B.: Cada dia que passa és sobrecost que tens a la teva factura elèctrica.
R.C.: En una indústria no hi ha cap motiu per no posar-ne, si no és que són qüestions tècniques, com ara adequar la teulada perquè la coberta és d’uralita i primer s’ha de canviar. Redueixes el consum, ets més competitiu i fas una millora al medi ambient. Què més vols? En domèstic hi ha altres qüestions, com ara que no siguis a casa amb la corba alta de generació i calguin bateries. Les indústries produeixen i consumeixen durant l’horari solar.
I en el cas dels negocis que necessiten molta energia?
R.C.: Hi ha indústries que ni omplint tota la seva teulada arriben a generar el 5% del seu consum. I moltes indústries que no tenen teulada, per exemple una cimentera. Això fa que calguin petits parcs solars. Nosaltres pensem que han d’estar distribuïts i integrats paisatgísticament. I igual hauria de ser amb els parcs eòlics. No n’hi ha prou d’omplir totes les teulades per a les necessitats que tenim. Per alimentar, per exemple, un Granollers, no n’hi ha prou d’ocupar totes les teulades de la ciutat, li cal un petit parc solar. Si, a més, cada cop hi haurà més cotxes elèctrics, com cobrirem el consum sense fer servir centrals nuclears o centrals de cicle combinat que cremen gas? Nosaltres pensem que amb aquests petits parcs distribuïts i integrats al territori.
P.B.: Si volem complir amb l’objectiu de consumir el 50% d’energia renovable al 2030, amb l’autoconsum no n’hi haurà prou. Per això són interessants els parcs petits, connectats a les línies de distribució i al més a prop possible dels punts de consum, que són el tipus de parcs que nosaltres promovem.
Parcs petits?
P.B.: Parcs per sota de les 10 hectàrees, que són uns 5MW de potència. I parcs per als quals limitem al màxim la construcció de nova infraestructura de distribució, per això els volem fer a prop de les línies ja existents, i busquem integrar-los al territori i procurem que tingui el mínim impacte possible.
{{ comment.text }}